Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

19 de gener de 2025
0 comentaris

Cal més qualitat al cinema en català

Permeteu-me encara una altra reflexió, un cop celebrats els Gaudí d’enguany.

De totes les pel·lícules nominades en aquesta edició dels premis de l’acadèmia catalana del cinema, Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, n’està cinematogràficament a anys llum. És molt significatiu també que el film de Lacuesta-Rodríguez i Polvo serán, de Carlos Marques Marcet, s’hagin endut importantíssim guardons diguem-ne d’especial valor com a artístics (Direcció, Muntatge, Fotografia, Música, So, Direcció artística). I són en castellà, totes dues pel·lícules.

Acceptem-ho: El 47 i Casa en flames són comparativament molt menors (cosa que no treu que cal reconèixer-los el valor ben apreciable com a produccions de vocació i èxit popular).

En línia amb el triomf (als premis, que no pas a taquilla) l’any passat de Creatura, d’Elena Martín, enguany s’ha reconegut també mèrits a Salve Maria, de Mar Coll (guió adaptat, interpretació revelació), el títol més artístic dels nominats que són en llengua catalana. Pocs n’hem tingut.

En plena celebració del bon rendiment de títols catalans i en català el 2024, no hauríem d’obviar que les obres cinematogràfiques de millor qualitat produïdes a Catalunya i de cineastes catalans són en espanyol. I a les votacions de l’any que ve, podem pensar que Albert Serra, amb la seva Petxina d’Or Tardes de soledad, pot deixar novament el llistó ben descompensat. Tot i que Carla Simón, amb la seva Romería (parlada en espanyol, català i francès, segons diuen), pot matisar-ho.

Comprenc i aplaudeixo (en termes de normalització lingüística) la mesura de la Generalitat de Catalunya (per cert, una iniciativa plausible de quan ERC governava, cal recordar-ho) de finançar amb potència produccions amb presència important de la nostra llengua adreçades al que se’n diu el gran públic; però no s’hauria de descurar les obres d’ambició artística, expressió creativa de cines que tinguin coses a aportar al llenguatge cinematogràfic, al debat de les idees, etc. Si més no, que les unes no eclipsin les altres, que el soroll mediàtic d’allò que pot triomfar econòmicament i socialment no tapi el millor cinema d’autor… Si és que n’hi ha, que aquesta és una altra qüestió. Però sí, confiem amb els homes i les dones (sobretot les cineastes, que darrerament s’han destacat molt) que pouen en el setè art a casa nostra. D’ells depèn, en primer lloc, que anem tenint aquesta desitjada qualitat i després, de tot el sistema. Esclar que, esperem que aquests apostin pel català, i, posat a expressar desitjos, que els films destinats al gran públic millorin de qualitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!