Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

21 de gener de 2006
6 comentaris

Caché

L’estrena de "Caché", l’última pel·lícula de Michael Haneke, hauria de ser la gran notícia cinematogràfica de la setmana, si no visquéssim com a província de l’imperi ianqui. Tanmateix, el protagonisme informatiu se l’enduen les produccions nord-americanes candidates o premiades a Globus i Oscar. No em sembla gens malament que es remarquin títols com "Brokeback Mountain", "Jarhead" o "Crash"; el problema és que, entre tots, acabem marginant obres tant o més importants, com és cas de "Caché", de la qual ni se n’han pogut estrenar prou còpies, malgrat l’altíssim interés de la proposta, guardonada amb el Premi de la Millor Direcció a Canes, triomfadora als Premis del Cinema Europeu i honorada amb un premi especial a la Seminci, de Valladolid.

"Caché" és un film de suspens. Des del primer moment, hi ha unes cintes de video que un desconegut envia a un prestigiós presentador de televisió, en les quals se’l veu a ell, a casa seva, a la seva família. Ben aviat, els paquets amb les gravacions arriben acompanyades amb uns dibuixos ben puerils. I és un continu. De mica en mica, el neguit guanya terreny en el protagonista. Cada cop li sembla més clar que és algú que el coneix de fa temps. Anguniat, demana ajut a la policia, que no hi veu cap amenaça. Aleshores, es posa a investigar-ho pel seu compte… Però qui pot ser el que filma? Qui és que està amagat? Amb un gran Daniel Auteuil, en el paper del presentador de televisió, "Caché" parla de la falsedat del present, basat en un passat ocult, silenciat. A tots nivells. La Història no és tan sols un ahir més o menys desafortunat deixat enrere, si no l’hem superada. Del passat colonial d’Europa al racisme latent d’avui en dia, no hi ha gaire més distància que de la prepotència de classe social a la hipòcrita aparença culta de la progressia establerta. Michael Haneke ho desemmascara amb gosadia i retrobant el cinema sec, contundent i rigorós que el va a donar a conèixer internacionalment -amb cintes com "Benny’s video", "Funny Games" i "71 fragments d’una cronologia de l’atzar"-.

Nota: en la mesura que em sigui possible, desenvoluparé l’escrit que aquestes ratlles tot just resumeixen.

 

 

  1. Tens raó quan afirmes que tots, conscient o inconscientment (degut a la major publicitat i a les crítiques), marginem films de gran valor però que no tenen la sort de disposar dels mitjans de les produccions ianquis. Hem de fer un esforç tots plegats i agraïr informació com la que aportes des d’aquest bloc per poder gaudir de més diversitat de títols.

  2. Ja està bé de queixar-se de les multinacionals americanes pel sol fet que una pel·lícula per a cinèfils no surti tant anunciada als mitjans com una pel·lícula americana. "Caché" ha tingut, de fet, una propaganda adequada; a tots els magazines de la ràdio i la tele ha sortit anunciada com a estrena el cap de setmana que s’estrenava. Molts productes culturals (pensem, per exemple, en els llibres o les obres de teatre o dansa) no tenen aquest privilegi que té el cinema, on com a mínim surt als mitjans perquè aquests sempre parlen de les estrenes.

    "Caché" és una pel·lícula difícil de veure que sempre serà minoritària. No es tracta d’un tema d’americanisme. És l’opció artística de Haneke, que fa una pel·lícula cerebral, on el que explica té la seva gràcia, però la manera d’explicar-ho és ensopida i lenta. Crec que és la mena de pel·lícula que has d’estar molt segur abans de comprar l’entrada, perquè no és gens fàcil. Jo m’ho miraria abans de recomanar-la. Conté imatges i moments inquietants i té la seva gràcia, però, com el cafè, el whisky o el tabac, és un gust adquirit. Reconegeuem-ho; la majoria de la gent que la vegi pensarà que és un pal infumable i dormirà la majoria de la pel·lícula. Jo mateix estic entre pensar que és un pal i una pel·lícula presumptuosa feta per un narcisista i pensar que és una pel·lícula que està prou bé. De fet, m’inclino més per la primera opció.

    Per tant, no ens queixem tant del tema de la distribució, que si el cinema europeu pretén que més gent el vagi a veure, les pel·lícules que ha d’oferir han de ser molt diferents de "Caché.

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!