Club 7 Cinema

A Broken Flowers, Jim Jarmusch trena una lucida meditació generacional, amb el suport d’un repartiment de luxe en què trobem una Sharon Stone quirurgicament rejovenida, una madurissima Jessica Lange i, sobretot, un Bill Murray esplèndid. Jarmusch s’hi manté fidel al seu estil pausat i torna a regalar-nos  un magistral domini del ritme cinematogràfic.

Bill Murray  retroba el registre greu que li vam descobrir a Lost in translation, de Sofia Coppola, per bé que deixa sobreeixir subtilment el talent de pallasso en compronde el seu paper protagonista a Broken Flowers. Incorpora un solter empedreït que, en perdre l’última conquesta femenina, rep una carta anònima en què una de les seves antigues amants li fa saber que en va tenir un fill, fa vint anys. Apretat per un amic, detectiu aficionat, el "Don Juan" en hores baixes comença una recerca indolent de l’autora de la carta. I això el du a visitar antigues xicotes de joventut, en un trajecte al passat que el confronta inevitablement amb el present.

En les etapes d’aquest nou viatge filmic de Jarmusch, es revisa l’inexorable pas del temps des de la perspectiva de la generacio d’aquell llunyà maig del 68 i els canvis socials que han protagonitzat. En aquest sentit, el titol de Broken flowers reflecteix perfectament el pansiment d’aquelles flors juvenils de què tracta el film. Tanmateix, s’hi defuig la nostàlgia, amb tocs d’humor absurd emfasitzats que potser busquen massa la complicitat de l’espectador. I aquesta comicitat de les trobades amb les amants d’altres èpoques es contrasta amb la gravetat silent del protagonista i del seu delit inconfessat de trascendir en la nova generació, que se li escapa.

Obra rodona i solida, Broken Flowers va situar Jim Jarmusch entre els màxims aspirants a endur-se el premi a la millor pel.licula de Canes 2005. Un guardo que ja se li havia escapat en quatre ocasions anteriors, ja que ha anat presentant a Canes tots els seus films de ficció, llevat de Night on Earth i Coffee and cigarettes. El jurat presidit per Emir Kusturica va honorar-lo amb el Gran Prix. Pel que fa al cineasta, en recollir aquest guardó, va reivindicar els autors que havien competit amb ell i havien quedat sense premi al Palmarés, especialment HOU Hsiao-hsien, a qui va considerar com a autèntic mestre, perquè "d’ell, n’estudio totes les pel·lícules i sempre n’aprenc, molt" -va dir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!