Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo les pel·lícules que es presenten avui per primer cop a les principals seccions del Festival de Berlín 2025 i, a mesura que en vagin arribant les cròniques dels enviats especials, els hi aniré afegint. Convé recordar que el calendari de sessions per a la premsa és pèl diferent del de les sessions oficials públiques i que els crítics dosifiquen els seus articles en funció de la disponibilitat de temps per a redactar-los i penjar-los. Per tant, al decurs dels propers dies aniré actualitzant l’apunt, amb els corresponents Ressons de Berlín.

Nota: Per tal d’alleugerir una mica l’apunt, hi he deixat la informació de les pel·lícules a: títol, Producció, Any, Durada, Sinopsi, Actors. La resta de la informació  (enllaços, directors, etc.) la podeu trobar als apunts que ja he publicat sobre les respectives seccions del certamen.

Competició.

De HONG Sang-soo, “What Does that Nature Say to You” / “Geu jayeoni nege mworago hani”.

Producció: Corea del Sud. Any: 2025. Durada: 1h48. Sinopsi: Un jove poeta deixa la seva xicota a casa dels pares d’ella i en queda sorprès, per la mida. Es troba amb el seu pare, coneix la seva mare i la germana, i tots acaben passant un llarg dia junts, entre converses, menjar i beguda. Amb Ha Seong-guk, Kwon Hae-hyo, Cho Yunhee, Kang Soyi, Park Mi-so. Guió: Hong Sang-soo.

Ressons:

Nando Salvà, a la crònica per al diari ‘El Periódico’: El coreà Hong Sang-soo mai ha guanyat l’Os d’Or que atorga la Berlinale, però això no li impedeix ser un dels cineastes més premiats en tota la història del certamen alemany: després de participar-hi en vuit ocasions, sis en els últims cinc anys, de moment ha guanyat aquí el gran premi del jurat en dues ocasions i el guardó a la millor direcció en dues més. // I de cap manera és descartable que el seu nom acabi figurant també en el palmarès que la mostra farà públic demà, ja que, com els seus acèrrims fans, sens dubte, deuen haver donat per fet, la pel·lícula que el coreà va presentar ahir a concurs al festival té bona part de les característiques que, al llarg de la seva extensíssima filmografia –33 llargmetratges des de 1996–, ha mantingut com a segell d’identitat. // El protagonista de “What Does that Nature Say to You” és un jove poeta –fill d’un milionari, però decidit a obrir-se camí per si mateix– que passa un dia en la magnífica mansió de la família de la seva nòvia, on coneix els seus pares i la seva germana. Bona part de la jornada transcorre plàcida i desenfadada, vehiculada per una successió de converses sobre la poesia, la bellesa i l’amor. No obstant, com de costum en l’obra de Hong, és només qüestió de temps que acabin aflorant les petites misèries de cada personatge i les desavinences entre ells. El fet que el conflicte sigui previsible, això sí, no mitiga en absolut la hilaritat que provoca quan esclata.

Violeta Kovacsics, a la ressenya per a ‘Otros Cines’: El cinema d’en Hong, des de fa un temps, gira al voltant de la naturalesa i de la poesia. Allò líric sempre va ser al seu cinema, en la seva manera d’expressar a través de l’implícit, només que ara allò poètic es manifesta de manera més evident, convertit gairebé en un tema dins de la pròpia pel·lícula (..) // El protagonista és Ha Donghwa (Ha Seongguk), un noi de bona família que escriu poesia, que ha publicat breument en alguna revista i que ha decidit a consciència allunyar-se de la llarga ombra del seu pare. Al llarg de poc menys d’una desena de capítols, la pel·lícula relata la trobada, en un principi fortuït, entre el jove i la família de la seva xicota. Es tracta, així, de l’exploració, una vegada més, de les relacions humanes i afectives sobre les quals el cineasta coreà ve indagant al llarg de la seva trajectòria. Aquí, no obstant això, ja no és el vincle amorós entre home i dona, o entre pare i fill, o entre amics, o entre ex-xicots; sinó que són els lligams, de caràcter gairebé polític, entre tota una família i aquest home que arriba de la mà de la filla. // El que comença per pura comicitat –amb el pare manllevant el vell cotxe del jove– a poc a poc es va carregant d’una tensió que, com no, s’evidencia al voltant d’un sopar banyat amb ‘makgeolli’, aquell alcohol coreà de to blanquinós. Si en un principi hi ha retrets velats sobre el cotxe, sobre el tabac, sobre la poesia o sobre la relació que té amb la seva xicota, aviat acaba sent una recriminació sobre els vincles que ell manté amb el seu pare. A “What Does That Nature Say to You” hi ha dues famílies: la de la xicota i la del noi, que roman en fora de camp però que és summament present a les converses. // Com deia abans, al cinema de Hong la naturalesa s’expressa en la seva bellesa. Aquí és la muntanya on es troba la casa familiar que visita la parella, les copes dels arbres, el riu, o les gallines i la seva escataneig. I són els arbres els que semblen inspirar el jove en la seva poesia amateur. És bonic com en Hong de sobte posa el focus en el poeta amateur: el noi escriu i a penes publica i la mare de la noia escriu, segons diu, per a ella mateixa, encara que el seu marit n’ha emmarcat els versos i els ha penjat per tota la casa. // La mateixa pel·lícula flirteja amb la textura d’llò ‘amateur’, amb un format de vídeo de baixa qualitat que gargoteja i satura la imatge. En un moment de la pel·lícula, el protagonista diu que té una mica de miopia, però que [això] no el molesta. En Hong, que ja havia experimentat amb el desenfocament en “In Water”, torna a posar a prova aquesta textura gairebé impressionista. Heus aquí el to del poeta, que amb una posada en escena de plans llargs, indaga una vegada més sobre la fragilitat de les relacions i sobre la bellesa de la naturalesa.

Nicolas Bardot, a l’article per a ‘Le Polyester’: En Donghwa i la Junhee són parella des de fa tres anys, però els pares d’ella encara no coneixen el seu xicot. Però el pare de Junhee no és un pare com els altres: és un pare ‘enrotllat’. No es posa formal en conèixer finalment el seu gendre: «Qui segueix encara avui aquestes tradicions?». En Donghwa, un poeta que té una trentena d’anys, descobreix l’herència familiar de la seva família, que es queda al principi fora del quadre, fora de la nostra visió: una gran casa sobre un turó, que posseeix la seva pròpia llegenda. Tota aquesta exposició és massa bona per ser certa. // Ben aviat, l’esmentat papa ‘enrotllat’ troba particularment estrany que el seu gendre condueix una vella carraca i no tinui un bonic cotxe completament nou. Podria ser anecdòtic però és finalment al cor d’aquest llargmetratge, i de manera sorprenent: “What Does that Nature Say to You” tracta de les relacions de classe, o sigui un tema relativament rar (inèdit?) al cinema sensible de Hong Sangsoo. Fins i tot embogits per una broma, fins i tot excusats per l’alcohol, aquestes relacions es revelen violents, habitades per una maldat despietada que és com un cop de l’enclusa sobre els fràgils protagonista del cineasta.// Aquesta mirada nova es convida a l’univers familiar de Hong Sangsoo (discussions, amor, art, bufet, alcohol). En Donghwa és un poeta com molts altres protagonistes d’en Hong – la poesia ocupava un lloc central en el recent “La Voyageuse” (..) Gran Premi a la Berlinale l’any passat. Quina visió ofereix del món? S’hi veu molt a “What Does that Nature Say to You”, i s’hi veu amb plaer: una bonica casa, doncs, però també un temple, una pagoda, un arbre, el sol – esperi, la lluna és encara més bella. “Una vida per perseguir la bellesa” és la cosa més envejable; això sembla que té el sentit, no és evident ni per a tots els personatges, ni per al món en general. // Com saber-ho? A en Hong Sangsoo i en aquesta pel·lícula en particular, fins i tot el fet de dir «no ho sé» està sotmès al dubte. És només que no tot és explicable, no tot és comprensible al món. En Hong tracta qüestions existencials amb humilitat, però és precisament aquesta humilitat la que permet acostar-s’hi més a prop, amb la màxima intimitat. Com rebre la saviesa del que ens envolta, una saviesa que no es trobaria només en els llibres? Mirant les flors, aprenent un ensenyament poètic. Mirant el món una mica boig, acceptant no veure-ho tan net: «No em molesta si la meva visió és una mica borrosa». // “Estem condemnats a no saber mai”, es diu a “What Does that Nature Say to You”. No obstant això, a la vora de la natura o a prop d’una ampolla aviat buida, els personatges contemplen i espurnen el sentit de l’existència. Alguns, pentinats de certeses, no hi veuen finalment res, d’altres, habitats per la indecisió, hi veuen una mica més clar – és la seva poesia, sens dubte. Una vegada més, el càsting de Hong Sangsoo és el cor que batega al llargmetratge, amb una menció especial a Cho Yunhee en el paper de la mare que, com aquell qui res, és una irresistible lladre d’escenes.

Lorenzo Ciofani, a la ressenya per a ‘Cinematografo’: Hi ha un moment, cap al final de “Geu jayeoni nege mworago hani” (“What Does that Nature Say to You”), en què marit i muller, després d’un sopar sorprenent, suren entre la lucidesa i l’embriaguesa, ell tocant la guitarra i ella fent boca amb la cigarreta electrònica. (..) // (..) Tot a “What Does that Nature Say to You”  és filmat amb una resolució deliberadament baixa, que aconsegueix un enfocament incert amb l’objectiu de testimoniar l’estranyament del protagonista sempre posat a prova. En primer lloc per la manca d’ulleres – que és un eix entre l’observador i l’observador, que fa que aquesta pel·lícula “estàtica” llisqui cap a una cosa menys predictible (..). // Fidel a la línia i, per tant, a si mateix, Hong Sangsoo (..) fa una tria de camp clara i coherent (que els ganduls i els puristes poden rebutjar amb calma), editant macroseqüències plenes de diàlegs que determinen el ritme d’aquesta comèdia incessant, i fins i tot rocambolesca, on el que poden semblar defectes (els zooms una mica rugosos) són només petites bromes. // L’esquema sembla que ve d’una ‘screwball’ clàssica, des del toc elitista (una societat privilegiada en què s’ha d’avaluar i sospesar el possible matrimoni) fins als personatges subtilment excèntrics fixats amb certs ‘tarli’ (la carraca que té per cotxe, el bigoti), però el mètode rohmerià d’en Hong escenifica la paraula, delega el moviment al que aquestes paraules desfermen i hi construeix la tensió fins a la declamació del poema que ha de definir el futur del protagonista. // I, com totes les autèntiques comèdies, “What Does that Nature Say to You” és un amarg apòleg sobre la inadequació de l’artista (o aspirant a ser-ho), sobre els mecanismes (..) de la burgesia, sobre la reticència de la divergència (la germana potser deprimida que tendeix a quedar tancada a l’habitació), sobre la importància de veure què hi ha més enllà de les imatges.

Altres ressons: Roger Koza, a l’article per a ‘Con los ojos abiertos’: |

Competició.

De Lionel BAIER, “La cache” / “The Safe House”.

Producció: Suïssa, Luxemburg, França. Any: 2025. Durada: 1h30. Sinopsi: Un retrat familiar excèntric ambientat durant les protestes de maig de 1968 a París. Un nen de nou anys es queda amb els seus avis i oncles mentre els seus pares són a protestar. Quan un hoste il·lustre busca refugi a l’apartament, la dinàmica de la família canvia. Amb Dominique Reymond, Michel Blanc, William Lebghil, Aurélien Gabrielli, Liliane Rovère. Guió: Lionel Baier, Catherine Charrier, adaptació de la novel·la homònima de Christophe Boltanski.

Ressons:

Fabien Lemercier, a la crítica per a ‘Cineuropa’: | Nicolas Bardot, a l’article per a ‘Le Polyester’: | Siddhant Adlakha, a la ressenya per a ‘Variety’: | Lorenzo Ciofani, a la ressenya per a ‘Cinematografo’:

Altres ressons: Teresa Vera entrevista Lionel Baier, a ‘Cineuropa’ |

Competició.

De Kateryna GORNOSTAI, “Timestamp” / “Strichka chasu”.

Producció: Ucraïna, Luxemburg, Països Baixos, França. Any: 2025. Durada: 2h05. Sinopsi: Malgrat la guerra, la vida escolar continua a Ucraïna, amb professors i alumnes que s’esforcen per continuar aprenent fins i tot sota una amenaça constant. La pel·lícula és un mosaic de la vida quotidiana de professors i estudiants de diferents racons d’Ucraïna. Documental, amb Olha Bryhynets, Borys Khovriak, Mykola Kolomiiets, Valeriia Hukova, Mykola Shpak. Guió: Kateryna Gornostai.

Ressons:

Guy Lodge, a la ressenya per a ‘Variety’: | Jordan Mintzer, a la ressenya per a ‘The Hollywood Reporter’: | Lorenzo Ciofani, a la ressenya per a ‘Cinematografo’: | Roger Koza, a l’article per a ‘Con los ojos abiertos’: | Nicolas Bardot, a la crítica per a ‘Le Polyester’: |

Berlinale Special.

De Julia LOKTEV, “My Undesirable Friends: Part I – Last Air in Moscow“.

Producció: EUA. Any: 2024. Durada: 5h24. Sinopsi: El que comença com un retrat íntim de periodistes independents russos que s’enfronten a la persecució del règim de Putin fa un gir dràstic quan Rússia comença una guerra a gran escala a Ucraïna i tots es veuen abocats a l’exili. Documental, amb Anna Nemzer, Ksenia Mironova, Sonya Groysman, Olga Churakova, Irina Dolinina.

Berlinale Special.

De Lemohang Jeremiah MOSESE, “Ancestral Visions of the Future“.

Producció: França, Lesotho, Alemanya, Aràbia Saudí. Any: 2025. Durada: 1h30. Sinopsi: Una al·legoria poètica de la infantesa del cineasta Lemohang Jeremiah Mosese, una oda al cinema i una picada d’ullet a la seva mare. A través de narracions fragmentades i imatgeria mítica, Mosese elabora una reflexió inquietant sobre la dislocació i la pertinença. Documental, amb Siphiwe Nzima, Sobo Bernard, Zaman Mathejane, Mochesane Edwin Kotsoane, Rehauhetsoe Ernest Kotsoane.

Ressons:

Gregory Couteau, a l’article per a ‘Le Polyester’: |

Berlinale Special.

De Christian PETZOLD, “Yella“.

Producció: Alemanya. Any: 2007. Durada: 1h29. Sinopsi: La Yella vol marxar, per finalment deixar enrere el seu petit poble d’Alemanya de l’Est i el seu matrimoni fallit; se’n vol anar a l’oest, creuant el riu Elba, on segurament hi ha d’haver feina i futur. A Hannover, coneix en Philipp, un jove executiu d’una empresa de capital privat. Com a assistent seu, ella demostra el que val en món despietat del capital de risc amb les seves oficines d’acer i vidre, limuusines llogades i vestíbuls d’hotels discretament il·luminats. Tot sembla fàcil, un joc emocionant amb només guanyadors. En Philipp es converteix en l’home de la seva vida: atent, poc sentimental, decidit, i els seus objectius també podrien convertir-se en els seus. Sembla que la Yella ha arribat al costat dret de l’Elba. Però veus i sons estranys comencen a turmentar-la: veritats del seu passat que tornen a perseguir-la. Comença a témer que la seva nova vida sigui massa bona per ser veritat. Està decidida a mantenir els ulls oberts, perquè només els que dormen poden despertar-se. Amb Nina Hoss (Yella Fichte), Devid Striesow (Philipp), Hinnerk Schönemann (Ben), Burghart Klaußner (Dr. Gunthen). Informació: Projectada amb motiu del lliurament de la Berlinale Camera a Rainer Rother, expert en cinema i director artístic de la Deutsche Kinemathek, responsable de la Berlinale Retrospective des de l’abril de 2006, responsable de Berlinale Classics, de 2001 a 2019, va ser membre del comitè de selecció de la Competició de la Berlinale, ha publicat àmpliament sobre història del cinema i és autor de diversos llibres.

Perspectives.

De Kahlil JOSEPH, “BLKNWS: Terms & Conditions“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h50. Sinopsi: Concebuda com una experiència cinematogràfica que recrea les textures sonores d’un àlbum de música, la pel·lícula teixeix ficció i història en un viatge immersiu de 247 anys per terra i mar. Amb Kaneza Schaal, Hope Giselle, Shaunette Renée Wilson, Funmilayo Akechukwu, Peter Jay Fernandez. Guió: Kahlil Joseph, Kristen Adele Calhoun, Madebo Fatunde, Saidiya Hartman, Irvin Hunt. Informació: Vídeo instal·lació que s’ha convertit en llargmetratge.

Panorama.

De Jan SCHOMBURG (creador, Dustin LOOSE (director), Kaspar MUNK (director), “Other People’s Money” / “Die Affäre Cum-Ex”.
With Justus von Dohnányi, Nils Strunk, Lisa Wagner, Karen-Lise Mynster, David Dencik
Germany / Denmark / Austria 2025
Panorama | World premiere | Series.
A global network of bankers, lawyers and mega-rich investors are defrauding European treasuries of €146 billion. Two women try to put
a stop to it, but the states and the banks seem intent on thwarting their efforts at all costs.

***

FOTO DE L’APUNT: de HONG Sang-soo, “What Does that Nature Say to You” / “Geu jayeoni nege mworago hani”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!