Amb un programa complet de pel·lícules contemporànies que exploren la vida i el món dels nens i adolescents, la Berlinale Generation gaudeix d’una posició única com a impulsora d’un cinema juvenil que trenca convencions, així presenten la secció Generation de la Berlinale els seus responsables. I la catalana Carla Subirana hi presenta Sica, el seu primer llargmetratge de ficció, una història iniciàtica que, segons la CCMA, explica la recerca que porta a terme una noia de 14 anys, obsessionada que el mar retorni el cos del seu pare després d’un naufragi.
Sinopsi: La Sica -14 anys- està obsessionada que el mar torni el cos del seu pare després d’un naufragi a la Costa da Morte, Galícia. Mentre recorre els penya-segats, coneix en Suso -15 anys-, el Caçatempestes, un noi estrany com ella que espera l’arribada d’Ofèlia, la mare de totes les tempestes. La Sica investiga les circumstàncies de l’accident i s’endinsa en un viatge de descobriment dolorós. Als seus ulls, el poble mariner on ella ha crescut, marcat per la brutalitat del seu oceà i el creixent desequilibri de la natura, no tornarà a ser mai més el mateix.
Repartiment: Thais García Blanco (Sica), Núria Prims (Carmen), Marco Antonio Florido Añón (Suso), Maria Villaverde Ameijeiras i Lois Soaxe.
Subirana l’ha rodada, en gallec i català, a la gallega Costa da Morte, on diu que els corrents marins són mortals. S’han documentat més de 600 naufragis en aquesta zona, una de les costes més perilloses del món. La fúria del mar la converteix en una sepultura gegant i, segons les llegendes expliquen, les ànimes dels mariners poden sentir-se per les esquerdes de la terra. Sica busca obsessivament la veu del seu pare en un gran forat, la Furna das Grallas.
La CCMA ens recorda que Carla Subirana és directora, guionista i professora de cinema a la Facultat de Comunicació de Blanquerna i de màsters a diverses universitats. El seu cinema transita entre el documental i la ficció, com demostra la seva òpera prima, “Nadar” (2008), una pel·lícula autobiogràfica sobre la memòria històrica i personal. La pel·lícula s’ha projectat en diversos festivals internacionals i és objecte d’estudi a universitats com Harvard, UMass i Cardiff, entre d’altres. La seva segona pel·lícula, “Volar“ (2012), es va estrenar al SEFF. Va ser nominada als Premis Gaudí i va aconseguir la fita històrica de ser el primer documental rodat en una acadèmia militar espanyola. “Kanimambo” (2012), que va obtenir la Menció Especial del Jurat al Festival de Màlaga, i “Atma“, (2016) amb la ballarina Núria Guiu, constitueixen la seva primera incursió tant en el curtmetratge com en la ficció. Atma va rebre el Premi Nacional de Dansa al Fiver del 2017. Subirana ha avaluat projectes per Proimágenes Colombia, ha fet de jurat a diversos festivals nacionals i internacionals, i ha participat com a avaluadora a la Comissió de Curtmetratges de l’ICEC (2018). També ha dirigit i escrit documentals per a TVE, TV3 i BTV. Subirana ha impartit recentment tallers de creativitat per a estudiants de cinema a la UDK – University of the Arts in Berlín i a la University of Massachusets Amherst, entre d’altres. La figura de la dona és central al seu treball com a cineasta. Per això, Subirana ha participat en múltiples taules rodones sobre cinema i gènere, i és sòcia fundadora de l’associació “Dones visuals“, que treballa per tal d’aconseguir la paritat a la indústria cinematogràfica. El 2018 va dissenyar i dirigir el programa Acció Viver per a dones cineastes, acompanyant llargmetratges cinematogràfics i documentals des del guió fins a la direcció o la producció.
Sica té coproducció catalana i compta, entre d’altres, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i TV3.
Per cert, el 2017, Carla Simón va presentar Estiu 1993 a la secció Generation i va guanyar el premi de tot el festival al millor debut.
Fins a la fi del Festival de Berlín 2023 (16-26 de febrer), podem consultar el programa de la secció Generation aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!