Club 7 Cinema

18 films conformen la programació de documentals dins de la secció Panorama del Festival de Berlín 2015 (5-15 de febrer).

Personatges interessantíssims, moments importants de la nostra memòria col·lectiva, gent en situacions complexes, artistes, militants, jovent, testimonis ja grans, guerra, amors o delits d’amor, passions, crítica múrria, cançons que van ajudar a canviar les coses, diàspora… el documentalisme en diversos formats (edició de material d’arxiu, entrevistes, recreacions…) es presenta esponerós i molt atractiu en aquest apartat de la Berlinale.

Berlín 2015 · Panorama: Documentals.

Jo sóc Annemarie Schwarzenbach (Je suis Annemarie Schwarzenbach | My Name is Annemarie Schwarzenbach), de Véronique AUBOUY. Sinopsi: Annemarie Schwarzenbach era una figura brillant de la societat bohèmia dels anys vint del segle passat. Escriptora de talent, addicte a les drogues, rodamón, andrògina i, malgrat la seva mare dominant filo-nazi, també antifeixista. La fotògraf berlinesa Marianne Breslauer la va descriure com la criatura més bella que mai havia vist. Schwarzenbach va morir jove, a l’edat de 34 anys. L’autora del film ha pres l’opció que setze actors joves d’ambdós sexes assumeixin diferents rols per incorporar Schwarzenbach, els seus amics i amants. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: Annemarie Schwarzenbach. © Marianne Breslauer. Gentilesa del Festival de Berlín.

Fassbinder – To Love without Demands  (Fassbinder – lieben ohne zu fordern), de Christian BRAAD THOMSEN. Producció danesa. Sinopsi: Aquest film es basa en els records personals de l’autor, amic de Fassbinder, així com en una sèrie de converses i entrevistes que va sostenir amb el malaguanyat cineasta alemany i la seva mare Lilo, als anys setanta del segle passat. A la pel·lícula també hi ha entrevistes recents amb Irm Hermann i Harry Baer, de l’entorn de Fassbinder. A partir de l’extraordinària infància de l’autor d’ El Matrimoni de Maria Braun a la traumatitzada Alemanya de postguerra, la pel·lícula, que es divideix en set capítols, constitueix un homenatge íntim i commovedor al cineasta, alhora que dóna testimoni de la imporància tant de l’home com de la seva obra. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: R.W. Fassbinder. © Dino Raymond Hansen. Gentilesa del Festival de Berlín.

L‘home nou (El hombre nuevo | The New Man), d’Aldo GARAY. Coproducció Nicaragüenco-xileno-uruguaïana. Sinopsi: Als dotze anys d’edat, en Roberto va fer costat a la revolució sandinista de Nicaragua, lluitant per l’educació i les reformes socials. Va seguir la seva lluita política amb els Tupamaros comunistes de l’Uruguai. Al cap de trenta anys, malda per viure la seva vida com una dona anomenada Stephania i brega perquè la societat i la seva família l’acceptin. El documentalista l’ha seguit durant més de vint anys i ha construit un retrat d’aquesta dona, amb escenes de la vida quotidiana intercalades amb entrevistes a vells amics, companys de viatge i germans, així com un diàleg apassionat, intens, amb la mare. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: Stephanía Mirza. Gentilesa del Festival de Berlín.

What Happened, Miss Simone?, de Liz GARBUS. Producció nord-americana. Sinopsi: Amb abundant material d’arxiu, la documentalista ressegueix diferents fases de la vida de Nina Simone, la inconfusible cantant, la extraordinàriament talentosa pianista de clàssic i jazz, l’activista compromesa pels drets humans, la dona provocadora tant en l’àmbit públic com privat, la vella glòria que passà els darrers anys a Europa com a estrella de festivals de jazz i alhora sola i malalta, arruïnada. Estrena internacional. Altres festivals: Sundance 2015 · Documentary Premieres. Més informació: Imdb. Foto: Nina Simone. Gentilesa del Festival de Berlín.

B-Movie: Lust & Sound in West-Berlin 1979-1989, de Jörg A. HOPPE, Klaus MAECK, Heiko LANGE. Producció alemanya. Amb Mark Reeder, Marius Weber. Sinopsi: Hi ha Blixa Bargeld, esprimatxat, buscant gent borratxa al bar “Risiko”; hi ha un Nick Cave d’aspecte seriós recollint “Gòtic Alemany” a les parets de la seva habitació d’un pis de Berlín; hi ha Gudrun Gut que compta el nombre de clubs on pot anar a les dues de la matinada, i Tödliche Doris canta a la més inhòspita Postdamer Platz. I en algun lloc entre el Mur de Berlín i els tallafocs, hi ha en Mark Reeder, de Manchester: atret per la música electrònica que es feia a tocar del Mur, aquest músic britànic, productor discogràfic i fetitxista militar, va fer cap a Berlín a final dels anys setanta i, pel que es veu, tot el que hi va viure ho va filmar. A partir d’aquell material, els autors d’aquest film han bastit  alhora un documental i una declaració d’amor als que van formar part d’aquell moment. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: Mark Reeder, Muriel Gray. Gentilesa del Festival de Berlín.

Daniel’s World  (Danieluv svet), de Veronika LISKOVA. Producció txeca. Sinopsi: En Daniel té 25 anys i és pedòfil. Com és la vida per a un noi que estima els nens; un home que, incapaç de complir sempre el seu desig, ha d’acontentar-se amb les fantasies sexuals o utilitzar medicaments per suprimir els seus sentiments? Aquesta pel·lícula acompanya Daniel en la seva lluita per acceptar-se a si mateix, i la seva desesperada recerca de companyia. Altres festivals: Czech Docs 2014, Mezipatra Queer Film Festival Praha. Estrena internacional. Més informació: Imdb. Foto: Gentilesa del Festival de Berlín.

Censored Voices, de Mor LOUSHY. Coproducció germano-israeliana. Sinopsi: El 1967, de resultes de la Guerra dels Sis Dies, en què va guanyar a una coalició aparentment superior dels adversaris, Israel va prendre el control de Cisjordània, Jerusalem Est, la Franja de Gaza, els Alts de Golan i la Península del Sinaí, triplicant l’abast del seu territori. Enmig d’una eufòria generalitzada al país, l’escriptor Amos Oz se n’anà als Kibbutz a entrevistar nois que acabaven de tornar del front bèl·lic. Aquells homes van parlar obertament sobre el que havien viscut; sobre la destrucció, els horrors de la guerra i les seves pors. També van parlar sobre el comportament de les tropes israelianes cap als seus adversaris i eren molt més crítics del que Oz esperava. El novel·lista tenia la intenció de publicar les entrevistes en aquell moment, però una gran part de les cintes van ser censurades per l’Exèrcit israelià – i segueixen sent-ho avui en dia. En aquest film apareixen alguns fragments d’aquells enregistraments originals, veus dels noticiaris i imatges del conflicte (per a ajudar a situar el que diuen). Aquells joves, ara ronden els setanta anys… i les seves veus no s’havien escoltat fins ara. Altres festivals: Sundance 2015 · World Documentaries. Estrena europea. Més informació: Imdb. Foto: © Avner Shahaf. Prohibida la reproducció a les xarxes socials. Gentilesa del Festival de Berlín.

Cobain: Montage of Heck, de Brett MORGEN. Producció nord-americana. Sinopsi: Primer documental sobre Kurt Cobain que compta amb l’autorització de la seva família (la filla del músic n’és productora executiva), explica la seva història. Des de la seva infantesa feliç, en què féu evident de seguida el seu potencial creatiu (pintant, fent música, escrivint…), fins a la seva caiguda, les inseguretats, les drogues, la depressió i el final prematur; passant, esclar, pel seu gran èxit com a cantant de Nirvana. El documentalista ha tingut accés total a un arxiu que conté més de 200 hores de material de música i vídeo, 4.000 pàgines de notes, esbossos, llibres de cançons i obres d’art entre pintures i escultures. Estrena internacional. Altres festivals: Sundance 2015 · Documentary Premieres. Més informació: Imdb. Foto: Kurt Cobain. © The End of Music, LLC. Gentilesa del Festival de Berlín.

The Yes Men Are Revolting, de Laura NIX, Andy BICHLBAUM, Mike BONANNO. Producció nord-americana. Sinopsi: Dos dels directors d’aquest documental són Andy Bichlbaum i Mike Bonanno, el duo d’activistes que respon al nom de The Yes Men, al qual va dedicat el film.  Després de gairebé dues dècades d’activisme guerriller humorístic contra la cobdícia econòmica i la corrupció política com  a”The Yes Men”, sembla que la vida quotidiana i una crisi d’identitat han afectat el duo: Mike Bonanno ara té dona i fills i Andy Bichlbaum no ha donat l’esperança de mantenir una relació duradora a la seva parella masculina. Les seves intervencions crítiques, com ara la pretensió de ser portaveus de la Cambra de Comerç dels Estats Units o de Shell, s’han esvaït sense haver tingut l’efecte desitjat. Les responsabilitats de la vida privada ja no els deixen muntar intervencions junts. Malgrat tot, encara senten l’obligació d’oposar-se al canvi climàtic… Al film seguim els alts i baixos de l’amistat creativa entre Andy Bichlbaum i Mike Bonanno i ofereix una mirada divertida a les intervencions activistes d’aquest parell des de 2009 fins a l’actualitat. Estrena europea. Altres festivals: Toronto 2014 · Docs. Més informació: Imdb. Foto: Mike Bonanno, Andy Bichlbaum. © Jason Nicholas. Gentilesa del Festival de Berlín.

Una joventut alemanya (Une jeunesse allemande | A German Youth), de Jean-Gabriel PÉRIOT. Coproducció germano-helvètico-francesa. Sinopsi: La transformació gradual i creixent politització fins que passen a la lluita armada com a Facció de l’Exèrcit Roig, el periodista Ulrike Meinhof, l’advocat Horst Mahler, el cineasta Holger Meins, i els estudiants Gudrun Ensslin i Andreas Baade, a final dels anys seixanta del segle passat, quan la generació de postguerra començà a rebel·lar-se contra els pares, una generació desil·lusionada pel capitalisme anticomunista i un aparell d’estat en què van veure tendències feixistes. Documental elaborat amb molt de materail audiovisual, que mostra sense comentaris el procés del jovent radicalitzat, així com les reaccions del govern de la República Federal d’Alemanya del moment. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: © Gerd Conradt. Gentilesa del Festival de Berlín.

Jia Zhang-ke, un home de Fenyang (Jia Zhang-ke, um homem de Fenyang | Jia Zhang-ke, a Guy from Fenyang), de Walter SALLES. Sinopsi: El cineasta brasiler Walter Salles acompanya el col·lega xinès, el gran Jia Zhangke, pels indrets on ha rodat les seves pel·lícules i també visita els llocs on va créixer l’autor de Platform. Així s’esdevé un doble viatge en el temps, ja que aquest documental mostra els canvis radicals que hi ha hagut en aquells llocs des que s’hi van filmar les pel·lícules, reflex dels que ha viscut tota la Xina, el país on crea la seva obre un dels grans cineastes del nostre temps. Producció brasilera. Estrena europea. Més informació: Imdb. Foto: Zhang Ruiying, Zhang Hong, Jia Zhang-ke. Prohibida la reproducció a les xarxes socials. Gentilesa del Festival de Berlín.

Iraqi Odyssey, de SAMIR. Producció helvètica. Sinopsi: Documental sobre la diàspora iraquiana, a partir de la vida dels dispersos membres de la família del cineasta. Representants de diverses generacions d’una burgesia secularitzada, també religiosa, però sempre progressista i revela tot un univers àrab que sembla haver estat oblidat. Tot explorant la història del món àrab, fa una relectura de l’època otomana, els anys del mandat britànic establert per la Societat de Nacions, la licitació per la independència, la presa del poder pel Partit Baath i la radicalització del país sota Saddam Hussein, així com la responsabilitat compartida d’Occident en el col·lapse de gran parts d’aquest món. Estrena europea. Altres festivals: Toronto 2014 · Docs. Més informació: Imdb. Foto: Gentilesa del Festival de Berlín.

Sumé – The Sound of a Revolution  (Sume – Mumisitsinerup Nipaa), d’ Inuk SILIS HØEGH. Coproducció noruego-daneso-groenlandesa. Sinopsi: El 1973, Groenlàndia feia més de 200 anys que formava part del Regne de Dinamarca i l’única educació formalque podien rebre’n els habitants era a 4.000 Km de distància, a Dinamarca. Així va ser que, lluny de casa, els joves Malik Høegh i Per Berthelsenes es van conèixer éssent estudiants a Copenhaguen i van fundar Sumé, la primera banda de rock que va cantar en groenlandès. Les seves cançons polítiques van denunciar les injustícies socials a Groenlàndia i aviat van fer forat a l’antiga colònia. Les lletres poètiques del carismàtic Malik van animar la gent a utilitzar la seva llengua materna nativa, marginada i políticament activa. Les cançons de Sumé es van convertir en la banda sonora de les primeres protestes de joves groenlandesos contra l’administració danesa i reclamant autonomia. Després d’unes gires per Groenlàndia i Escandinàvia i una oferta de Procol Harum, els dos músics van decidir no continuar amb la seva carrera professional. Els tres discos que van publicar abans de 1979 van ajudar Groenlàndia a convertir-se en un país autònom dins del Regne. Estrena alemanya. Altres festivals: Greenland Eyes International Film Festival, ImagineNATIVE Film + Media Arts Festival. Més informació: Imdb. Foto: © Jørgen Bovin. Gentilesa del Festival de Berlín.

Prison System 4614  (Haftanlage 4614), de Jan SOLDAT. Sinopsi: Una presó privada, en què els interns paguen diners per a ésser-hi una setmana, per satisfer les seves fantasies més salvatges, per viure un joc de rol que els permet desconnectar i diguem-ne relaxar-se. L’Arwed n’és el director i en Dennis, el seu ajudant. L’Arwed xala trobant tot de maneres d’intimidar i victimitzar els clients; per bé que ell i en Dennis també tenen cura de no traspassar la ratlla… El documentalista ho tracta a tall d’entrevista, quedant ell en “off”. Producció alemanya. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: © Jan Soldat. Gentilesa del Festival de Berlín.

Misfits, de Jannik SPLIDSBOEL. Coproducció sueco-danesa. Sinopsi: Larissa, Ben i D, tres joves que es troben a l’únic centre gai i lesbià de Tulsa (Oklahoma, EUA), ciutat del cinturó de la Bíblia, amb 4.000 esglésies per a uns 400.000 habitants. El documental segueix la vida d’aquests tres joves, els primers amors o els anhels d’amor, el reconeixement de la seva condició sexual i els seus somnis de futur, en aquell ambient de fonamentalisme religiós. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: © Henrik Ipsen. Gentilesa del Festival de Berlín.

The Resistors “their spirit prevails…”  (Die Widerständigen „also machen wir das weiter…”), d’Ula STOCKL i Katrin SEYBOLD. Producció alemanya. Nota sinòptica: Katrin Seybold va morir el 27 de juny de 2012 i la seva darrera pel·lícula la hi ha acabat el seu vell amic i col·lega Ula Stockl. Les pel·lícules que faig s’han de fer, perquè quan aquesta gent mor, morts estan i perdem informació de la Gestapo, la dels que ho van perpetrar. I això no ho podem acceptar: Aquesta frase va al començament de la pel·lícula, és de Seybold, que va convertir els nazis i la resistència contra el règim en el centre temàtic de la seva filmografia. La cineasta féu una recerca constant de testimonis, buscant de donar vida a aquella part de la Història, en tots els seus angles. Una d’aquestes històries és la del moviment de resistència La Rosa Blanca, que va continuar fins i tot després de l’execució dels germans Scholl i el seu amic Christoph Probst. Hi havia molts més joves involucrats, que estaven disposats a arriscar la vida per a aixecar-se contra el règim nazi, per pura convicció. Alguns d’aquests, davant de la càmera de Katrin Seybold, són capaços de compartir els records en detall. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: Gentilesa del Festival de Berlín.

Tell Spring Not to Come This Year, de Saeed TAJI FAROUKY, Michael McEVOY. Producció britànica. Sinopsi: Quan les tropes de l’OTAN ja havien marxat del país i durant un any, els documentalistes van estar amb una companyia de l’exèrcit afganès a la primera línia de combat a la província de Helmand, regió extremadament perillosa on els atacs dels talibans són a l’ordre del dia. En entrevistes fora de pantalla, els soldats parlen dels seus dubtes, esperances, somnis i de com veuen absurd el conflicte, en què el govern se les ha amb un enemic que les tropes de l’OTAN  no van aconseguir derrotar en gairebé tretze anys. Un soldats mal equipats, que cobren de manera irregular i no tenen prou subministraments. Les imatges del film són en cinemascope i combinen moments privats i batalles sagnants. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: © Michael McEvoy, Saeed Taji Farouky. Gentilesa del Festival de Berlín.

Feelings Are Facts: The Life of Yvonne Rainer, de Jack WALSH. Producció nord-americana. Sinopsi: documental sobre Yvonne Rainer, ballaria i coreògrafa californiana que el 1966 va canviar el món de la dansa moderna amb una seva “performance” que analitzava el repertori del moviment humà d’una manera radicalment gens espectacular. Posteriorment va començar a experimentar amb el cinema, aplicant a aquest mitjà el mateix tarannà revolucionari amb què enfocava el seu treball corporal. A l’edat de 56 anys va fer pública la seva homosexualitat i el 1997 va guanyar el Teddy Award que es concedeix al marc de la Berlinale, per MURDER and muder. De l’evolució artística de Rainer, des de 1950 fins a l’actualitat, és del que tracta aquest film, elaborat amb força fragments de pel·lícules, material d’arxiu i reinterpretacions de les seves coreografies. Estrena mundial. Més informació: Imdb. Foto: © Jack Walsh. Gentilesa del Festival de Berlín.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!