Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

13 de febrer de 2014
1 comentari

Berlín 2014 · Competició: “Infantesa”, de Richard Linklater

Fresc encara el record de la deambulació grega amb què Richard Linklater ha triomfat el 2013, a Abans de mitjanit, el gener ha preestrenat a Sundance i ara presenta a la competició del Festival de Berlín el seu nou film Infantesa (Boyhood). Es tracta d’una pel·lícula que el director nord-americà porta filmant des de 2002: cada any ha congriat els mateixos actors davant la càmera, amb la idea que l’espectador pugui observar-los com a personatges que van vivint la seva vida —i tot el que comporta— al llarg d’un dilatat període de temps.

Expliquen els programadors de la Berlinale que, en concret, Richard Linklater se centra en el personatge d’en Mason (Ellar Coltrane) des dels dies d’escola fins que entra a la universitat. En Mason se les ha tant amb una germana pesada com amb els seus pares divorciats. El pare (Ethan Hawke), un “friki” autèntic, i la mare (Patricia Arquette), que mira d’acabar els estudis mentre no para d’enamorar-se de l’home equivocat. Al bell mig d’aquest món emocional tan caòtic hi ha el propi Mason, amb els seus esmolats comentaris. Narrada a base de fragments llargs i sense presses, la pel·lícula descriu els petits i grans desitjos i delits vitals, així com les nececsitats i temors d’un adolescent, oferint una imatge panoràmica i amena de la infantesa i la joventut de l’America d’avui en dia.

FOTO © Boyhood Inc. Ellar Coltrane, a Infantesa, de R. Linklater


Infantesa (Boyhood)

Director: Richard Linklater. Guió: Richard Linklater. Producció: Boyhood Inc. (EUA), Detour Filmproduction (EUA). Durada: 2h44.

Repartiment: Ellar Coltrane (Mason), Patricia Arquette (Olivia, la mare d’en Mason), Ethan Hawke (el pare d’en Mason), Lorelei Linklater (Samantha).

Sinopsi: La vida d’en Mason, dels 5 al 18 anys.

Vídeos: Vídeos al web del Festival de Berlín.

Vendes internacionals: Cinetic Media. Distribuïdores: Universal. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | MyMovies (it).

Altres festivals: Sundance 2014 Premieres. Reconeixements: Berlín 2014 (Millor Direcció) | Altres premis i nominacions.

Altres informacions: Estrena a part de la nostra cartellera, 12.09.2014.  Altres apunts en aquest blog: Comentari | Altres veus.


FESTIVAL DE BERLÍN 2014 Competició:

Infantesa

(al/ang)


Director: Richard Linklater (Houston, Texas, EUA, 30.06.1960). Estudià Literatura i Teatre. Treballà en una plataforma petrolífera. Guionista i director cinematogràfic autodidacta. El 1985 va crear l’ Austin Film Society (AFS), per a projectar pel·lícules produïdes arreu del món que difícilment es veurien a Austin (Texas). Al decurs d’aquests gairebé tres dècades, l’AFS ha atorgat més d’ 1.200.000$ en beques a cineastes texans i el 1999 va rebre un premi honorífic del gremi de director dels EUA (Directors Guild of America, DGA) com a reconeixement de la seva tasca. El mateix 1985 va realitzar el curtmetratge documental Woodshock i el 1988 va debutar amb el llargmetratge  It’s impossible to learn to plow by reading books.  Cineasta força polièdric, ha aconseguit especial nomenada per les rohmerianes deambulacions de la perlla Julie Delpy – Ethan Hawke a Before sunrise (1995),  Before Sunset (2004) i Abans de mitjanit (2013) —trilogia succesivament presentada a la Berlinale, amb premi Millor Direcció per al primer dels tres films—. Extracte de la resta de la seva filmografia: Slacker (1991), Dazed and Confused (1993), The Newton Boys (1998), Tape (2001), School of rock (2003), A scanner darkly (2006), Fast food nation (2006), Bernie (2012).


 

  1. Xavi Serra, enviat especial del diari Ara a la Berlinale:

    (..) un film únic, extraordinari, que explora la forma en què la vida es desplega al llarg del temps. (..) Linklater evita fixar-se en episodis determinants i posa l’èmfasi en la quotidianitat. “No volia mostrar una família extraordinària, sinó una de normal -va explicar ahir Linklater-. I m’interessava més capturar els petits moments que els grans esdeveniments (..)”

    (..) no hi passa res que no hàgim vist abans al cinema. Discussions de parella, pares divorciats intentant connectar amb els fills, primers amors, primeres ruptures, la descoberta de la vocació artística… Però Linklater passa d’un període al següent sense marcar la transició, en un flux incessant de vida que ens porta sempre endavant i aspira, segons el director, a “retratar la vida tal com la recordem”. El drama, per tant, és escàs, perquè el que importa aquí és la continuïtat de l’experiència, l’espectacle apassionant de veure com un nen creix i, a poc a poc, es transforma en un adult.

    (..) es va emportar ahir l’ovació més important d’aquesta Berlinale

Respon a vador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!