Club 7 Cinema

Benediction. Director i guionista: Terence Davies. Repartiment: Jack Lowden (Siegfried Sassoon), Peter Capaldi ( Siegfried Sassoon, de gran), Calam Lynch (Stephen Tennant), Anton Lesser (Stephen Tennant, de gran), Jeremy Irvine (Ivor Novello), Kate Phillips (Hester Gatty, la xicota i, posteriorment, la dona), Gemma Jones (Hester Gatty, de gran), Ben Daniels (Dr. Rivers), Matthew Tennyson (Wilfred Owen), Tom Blyth (Glenn), Richard Goulding (George Sassoon, el fill). Vista el dia 03.11.2022, en VOSE, per Movistar Plus.

Sinopsi -amb espòiler-: En Siegfried Sassoon, poeta i homosexual, va allistar-se a l’exèrcit ran de la I Guerra Mundial. El van condecorar per actes de valentia; però, en retornar-ne ran d’una malaltia, es va declarar contrari a la continuació de la guerra per part del govern britànic, fet que li comportà l’ingrés en un hospital psiquiàtric d’ Escòcia -per a escapar-se d’un consell de guerra letal-. La seva poesia s’inspirà en la pròpia experiència al front occidental i esdevingué un dels principals poetes de guerra de la seva època. Mentre era al psiquiàtric va conèixer Wilfred Owen, amb qui va unir-lo una pregona amistat, tan íntima com literària, liquidada ran del retorn d’Owen al front i la seva consegüent mort. De retorn a Londres, a qui conegué fou a Ivor Novello, amb qui va mantenir una llarga relació amorosa, acabada per les múltiples i despòtiques infidelitats del músic. Tot i una sentida amistat amb Glenn Byam Shaw, compartí pis i relació amorosa amb Stephen Tennant, personatge més o menys aristocràtic, de vida dissoluta. Una amiga d’aquest, Hester Gatty, s’enamorà de Sassoon -tot i saber-ne l’homosexualitat- i aquest hi veié la possibilitat de bastir-hi un futur, fins que en nàixer el seu fill comú, George, el poeta canvià la seva projecció envers l’endemà cap aquest fill. Siegfred Sassoon no va poder oblidar mai el terror de la guerra, les vides escapçades a les que es negà un demà. I cercà la pau interior, en la vida amorosa, que no la hi va donar, en el matrimoni, que tampoc li va durar del tot, i finalment en la conversió al catolicisme -per a arribar a una trascendència, a una permanència, amb Déu-.

Comentari: Pel·lícula radicalment i ferotgement antibel·licista, se centra en la vida de Siegfried Sassoon. El títol, “Benediction”, resumeix perfectament l’aproximació que fa al personatge el cineasta Terence Davies, ja que en la primera seqüència del film és quan assistim a la benedicció de Sassoon en convertir-se al catolicisme a la recerca de la veritat trascendent que sempre ha buscat i no li ha donat ni l’amor ni el matrimoni. El metratge fílmic ens reconstrueix aquesta recerca vital.

El problema rau en el fet que essent molt contundents les seqüències antibel·licistes, el relat es dilata i es perd una mica en la biografia homosexual del personatge, que no acaba de tenir més interès que palesar, al final, l’esmentada impossibilitat de trobar la pau interior de Sassoon en la seva vida amorosa.

Tot i que no és la pel·lícula més dolorosa i visualment magnífica del britànic Terence Davies, hi trobem restes sobrades del seu preuat estil cinematogràfic. Recorre esplèndidament a imatges d’arxiu i s’estalvia gran desplegament de mitjans, centrant-se sobretot en una sèrie de decorats pels que es mouen els seus personatges, captats per una càmera atenta a l’elegància de l’ambient que retrata amb bon gust. No s’està de recórrer a la sobreimpressió d’imatges, a salts temporals i el·lipsis descomunals, en què el passat i el present es fonen, com buscant de remarcar fins a quin punt la malenconia de l’avui és fruit del que s’ha viscut en el passat. Els versos de Sassoon van sobreeixint de tant en tant al llarg de la pel·lícula i assoleixen una força dramàtica excelsa i molt contundent en la impressionant escena final, en què el vell poeta dona pas al jove, asseguts a un banc del parc, veient en la memòria, amb un desesperat dolor, un jove incapacitat ran de la guerra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!