Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Baulenas: quina pel·lícula en podria sortir!
Quina pel·lícula en podria sortir, d’ Àrea de servei (Edicions Destino, Barcelona, 2007), l’últim llibre de Lluís-Anton Baulenas! Perquè té personatges i atmosferes d’un gran potencial cinematogràfic. La protagonista és de les que provoca reaccions empàtiques contradictòries, però amb la seva tangible personalitat i el seu escepticisme, reclama una actriu de les que traspassen pantalla, d’eloqüència silent. I, esclar, el relat que ens proposa, els espais físics que construeix, les temàtiques que apunta, els estats anímics que transmet… vol un cineasta que hi estigui a l’alçada. Per descomptat, el pitjor que (ens) podria passar fóra que quedés en mans d’un simple adaptador, d’un il·lustrador audiovisual. A més, la independència artística que hi ha d’haver sempre entre pel·lícula i obra primmigènia ofereix l’oportunitat magnífica d’aportar un xic més de “filosofia” al material de Baulenas, anar més enllà del nihilisme d’aquesta noia protagonisme i d’alguns dels seus companys d’argument, anar més enllà de la crònica d’una certa Barcelona i més enllà de la crítica generacional (així com, a Amor idiota, Baulenas es repassava de retruc els del maig del 68 i els hippies que el van precedir en edat, ara diguem que toca el crostó a la lleva ONG). Desconec si els drets cinematogràfics ja els han venut; però fóra bo que els administressin amb vistes artístiques, oimés quan el material, de potencial en té.
Per cert, ja que parlo d’una possible versió en cinema d’una novel·la, deixeu que n’esmenti una altra: Viatges per l’Scriptorium, de Paul Auster (Edicions 62, Barcelona, 2007). Quan me’l vaig comprar, ja en vaig fer un article; però, un cop llegit el llibre, no n’havia dit res. Per mi, és com un guió de pel·lícula d’autor per al Festival de Sitges. Amb els habituals “experiments amb la veritat”, amb el virtuosisme narratiu marca de la casa, Auster juga a fons amb el punt de vista per construir un prou claustrofòbic relat d’autoredescobriment d’un home amnèsic. El punt de vista escapçat, a partir del qual es pot arribar a bastir un passat possible del personatge, sense deixar mai les quatre parets d’una habitació, percebuda també amb certa incertesa. Oh, quina meravella cinematogràfica en podria sortir, quina “pel·lícula” de cambra no se’n podria fer! I torna a passar-me com amb Baulenas: no és pas l’obre que més m’ha agradat del seu autor, però, tant l’una com l’altra, m’han fascinat poderosament i, sobretot, m’hi han fet salivar, tot paladejant ja, afigurant-me’n una possible adaptació a la gran pantalla (en el bon sentit del terme) .
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
HE QUEDAT MOLT DECEBUDA AL LLEGIR AQUEST LLIBRE DE LLUÍS-ANTÓN BAULENES.HE LLEGIT ALTRES TÍTOLS : EL FIL DE PLATA, LA FELICITAT I EM VAN AGRADAR.
EL PASSAT 11 DE SETEMBRE, EL VAIG LLEGIR, QUASI D’UNA TIRADA, ESPERANT UN FINAL SORPRENENT I VAIG TENIR LA SENSACIÓ, TAL COM ES PRESENTA EL LLIBRE QUE ERA EXACTAMENT COM UN "ROAD MOVIE", PERÒ A PART D’UNS PERSONATGES A LA DERIVA, ERA UNA NOVEL·LA A LA DERIVA.