Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, divendres 26, a Canes 2023.

Competició.

D’Alice ROHRWACHER, “La Chimera”. Durada: 2h10. Producció Itàlia, França, Suïssa. Repartiment: Josh O’Connor (Arthur), Carol Duarte (Italia), Isabella Rossellini (Flora),  Alba Rohrwacher (Frida). Guió: Alice Rohrwacher. Nota sinòptica: Ambientada a la Toscana, segueix un grup d’arqueòlegs i toca el tema del saqueig arqueològic i el mercat negre d’artefactes històrics. Sinopsi: Havent tornat al seu poble de la riba de la mar Tirrena, l’Arthur es retroba amb la seva divertida colla de ‘Tombaroli’, lladres de tombes etrusques i de meravelles arqueològiques. L’Arthur té un do que posa al servei dels seus amics bergants: nota el buit. El buit de la terra on hi ha els vestigis d’un món antic. La mateixa buidor que li ha deixat el record del seu amor perdut, Beniamina. Enllaç: IMDB. Alice Rohrwacher (Fiesola, Toscana, Itàlia, 29.12.1980). Va estudiar a Torí i Lisboa. Va escriure per al Teatre i hi va treballar de música, abans de dedicar-se al cinema, primer com a muntadora de documentals. El seu primer film de ficció, “Corpo Celeste” (2011) es va estrenar a la Quinzena dels Realitzadors, els responsables de la qual en van dir: Barrejant ficció i documental, essent el més propera possible als seus personatges, Alice Rohrwacher representa amb delicadesa i sensibilitat la fragilitat i les contradiccions d’una jove adolescent. El 2014 guanyà el Grand Prix del Festival de Canes amb el seu segon llargmetratge “Le Meraviglie“, faula sobre una família rural que viu al marge de la societat de consum (entre neorrealista, màgica, felliniana…) en què la cineasta s’inspirà en els seus records d’infantesa (els seu pare era apicultor). I amb la tercera pel·lícula, “Lazzaro Felice” (2018) –faula [com l’anterior] arrelada a la realitat que s’obre al meravellós en el sentit que la poesia hi irromp de manera lluminosa, en paraules de la crítica Imma Merino-, guanyà el Premi al Millor Guió de Canes. Entre la seva activitat posterior, cal remarcar que ha dirigit ‘La Traviata’, de Verdi, al Teatro Valli de Reggio Emilia; que ha realitzat els episodis tercer i quart de la sèrie televisiva “L’amiga genial‘ (en antena a TV3), i que ha tingut nominat a l’Oscar del Curtmetratge amb Acció Real “Le Pupille” (2022) |  VI: The Match Factory | DE: Elástica Films*.| DF: Ad Vitam.| DI: 01 Dist.| EF: 06.12.2023.

De Ken LOACH, “The Old Oak”. Durada: 1h53. Producció Anglaterra, França, Bèlgica. Amb Dave Turner, Ebla Mari. Guió: Paul Laverty. Nota (llarga) sinòptica: És la història d’un poble del nord-est d’Anglaterra, on la mina va tancar i la gent se sent abandonada pel sistema. Molts joves n’han marxat i el que abans va ser una comunitat pròspera i orgullosa ara lluita per mantenir vius els vells valors. Però hi ha una ira creixent, el ressentiment i la manca d’esperança. Les cases són barates i disponibles. Això el converteix en un lloc ideal per als refugiats sirians que han estat acceptats per Gran Bretanya en els darrers anys. Com seran rebuts els sirians? I quin serà el futur de l’últim pub que queda al poble, The Old Oak? Sinopsi: TJ Ballantyne és el propietari del “Old Oak”, un pub situat en un petit poble del nord d’Anglaterra. Hi serveix diàriament als mateixos habituals ociosos per als quals aquell indret s’ha convertit en l’últim lloc de trobada. L’arribada de refugiats sirians crearà tensió al poble. Tanmateix, TJ farà amistat amb Yara, una jove emigrant apassionada per la fotografia. Junts, intentaran reviscolar la comunitat local muntant una cantina per als més pobres, sigui quin sigui el seu origen. Enllaç: IMDB. Ken Loach (Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra, 17.06.1936). Cineasta d’esquerres, militant, amb tendència al maniqueisme (especialment des que compta amb els guions de Paul Laverty), que excel·leix, en canvi, quan sap trobar l’expressió dramàtica dels problemes individuals dels personatges en topar amb les injustícies socials, és considerat pel Festival de Canes com un dels seus 10 rècords destacats i en diuen: El 1980, Ken Loach va presentar l’estrena d’una pel·lícula al Festival, “The Gamekeeper“, a la secció Un Certain Regard. La carrera del realitzador ha tingut tot seguit nombroses participacions a les cites de Canes, amb quinze llargs-métrages a la selecció oficial. Entre les pel·lícules presentades, dues van obtenir la màxima distinció: “El viento que agita la cebada“, el 2006, i “Jo, Daniel Blake” deu anys després, que va portar el britànic al cercle restringit de directors amb doble palma | VI: Goodfelas.| DE: Vértigo*.| DF: Le Pacte.

Fora de Competició.

De Frédéric TELLIER, “L’abbé Pierre – Une vie de combats“. Durada: 2h18. Producció França. Amb Benjamin Lavernhe, Emmanuelle Bercot, Michel Vuillermoz. Guió: Olivier Gorce, Frédéric Tellier. Nota sinòptica: La vida d’Henri Grouès, conegut com l’abat Pierre, des de la seva etapa a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial fins a les seves lluites contra la pobresa i per les persones sense llar. Sinopsi: Nascut en una família burgesa, Henri Grouès va ser alhora resistent, diputat, defensor dels sense sostre, revolucionari i iconoclasta. Des dels bancs de l’Assemblea Nacional fins als barris marginals dels suburbis parisencs, el seu compromís amb els més febles li ha valgut la fama internacional. No obstant això, cada dia dubtava de la seva acció. Una vida íntima desconeguda i poc creïble. Revoltat per la pobresa, la desigualtat i la injustícia, sovint criticat, de vegades traït, Henri Grouès va tenir mil vides i mil batalles. Va fer història amb el nom que havia escollit: Abbé Pierre. Enllaç: IMDB. Frédéric Téllier ( ). Als anys vuitanta és un home polivalent (vol ser professor d’esports, es planteja estudiar comerç, fa de DJ i tot de feinetes per anar tirant i estudia publicitat). És als anys noranta que comença la carrera d’ajudant de direcció, a què es dedicarà durant una dècada (publicitat, films d’empresa, llargmetratges…). També treballa de director de producció de videoclips i assumeix la direcció d’algunes pel·lícules d’empresa. Si bé el 1996 debuta amb èxit de premis en el curtmetratge, experiència que repetirà el 1998, aleshores es dedicarà durant gairebé deu anys a fer anuncis publicitaris. A la dècada del dos mil, adaptarà i realitzarà pel·lícules i sèries per a la televisió; si bé el 2003-2004 col·laborarà amb Olivier Marchal al film policíac “36 Quai des Orfèvres“, com a directors artístic, conseller tècnic i director de la segona unitat. Entre 2013 i 2015 presideix una associació independent de realitzadors de televisió. El 2014 debuta amb l’exitosa i premiada òpera prima “L’Affaire SK1“, que ressegueix en una doble narració, la història real del policia que va localitzar l’assassí en sèrie Guy Georges a París als anys noranta, i la de l’advocat que va defensar l’assassí. El 28.11.2018 estrena amb gran èxit als cines francesos (hi superarà el milió d’espectadors) “Sauver ou périr“, en què Pierre Niney és un heroic bomber, marit i pare parisenc. I encara l’any passat va tornar a comptar amb Pierre Niney per a “Goliath“, al costat d’Emmanuelle Bercot i Gilles Lelouche, encarnant tres personatges diferents que veuen capgirats els seus destins i que els queden entrellaçats, pel terrible acte d’un pagès desesperat. | DF: SND | EF: 15.11.2023.

Sessions de Mitjanit.

De Robert RODRÍGUEZ, “Hypnotic“. Durada: 1h33. Producció Estats Units, Anglaterra. Amb Ben Affleck, Alice Braga, JD Pardo. Guió: Robert Rodríguez, Max Borenstein, a partir d’una història de Robert Rodríguez. Thriller en què un detectiu es veu embolicat en un misteri en què està involucrada la seva filla desapareguda i un programa secret del govern mentre investiga una sèrie d’atracaments d’alt nivell. Vídeo: Tràiler VO. Enllaç: IMDB. Robert Rodríguez (San Antonio, Texas, EUA, 20.06.1968). Director, guionista i productor, de ben petit s’interessà per fer pel·lícules i a l’actualitat en porta dirigides 50 (entre curtmetratges, vídeos i llargmetratges) i té 5 produccions més en dansa. El seu debut, el 1992, amb “El Mariachi“, premi del Públic a Sundance, va causar tot un impacte –Amb una guitarra a la mà i un preu posat al seu cap, no buscava problemes… però els problemes van venir a buscar-lo-. La seva reputació en el cinema proteic va seguir amb “Desperado” (1995), protagonitzat per Antonio Banderas (com El Mariachi) i Salma Hayek. El mateix any va dirigir un dels episodis de la divertidament salvatge “Four Rooms“. El 1996 fou el torn d’ “Obert fins a la matinada“, amb guió de Quentin Tarantino i protagonitzat per George Clooney, Harvey Keitel i Juliette Lewis, barreja de thriller i film de terror, sempre amb el punt de conya que caracteritza el seu cinema. El toc fantàstic el va desenvolupar a “The Faculty” (1998), amb Josh Hartnett i Salma Hayek, i el 2001 va encetar la saga d’aventures per al públic infantil “Spy Kids“. Dos anys més tard, retrobà el seu personatge El Mariachi, novament encarnat en Antonio Banderas, a “El Mexicà“, en què també intervenen Salma Hayek, Johnny Depp, Willem Dafoe, Mickey Rourke i Eva Mendes. Basant-se en la novel·la gràfica de Frank Miller i comptant amb ell (i amb Tarantino) a la direcció, presentà a competició al Festival de Canes “Sin City“(2005), amb Micky Rourke, Clive Owen, Bruce Willis i Jessica Alba, guanyant-hi un premi tècnic. El 2007 signà, amb Tarantino i Eli Roth, “Grindhouse“, homenatge a les sessions dobles de les sales de cinema dels anys seixanta i setanta (el seu episodi, “Planet Terror” (2007), sempre amb vocació de sèrie B (o Z) de primera línia, una cinta de supervivència amb zombis, li van projectar a la Piazza Grande de Locarno). El 2010 comptà amb Robert De Niro en el paper d’un senador al seu thriller “Machete“. No ha parat de retrobar els seus personatges en seqüeles dels seus propis films, de fer curts i vídeos, alguns de musicals… Home polifacètic, Rodríguez no tan sols va fundar el grup de rock mexicà Chingon, sinó que, al cinema, ha treballat també de compositor i d’autor de bandes sonores, a més de tècnic de so, tècnic d’efectes visuals… | VI: Solstice Studios | DF: SND | EF: 23.08.2023 |

Cita amb artistes.

15.00h: Trobada amb Jane Fonda.

Un Certain Regard.

19.00h:  Cerimònia de Cloenda i premis d’Un Certain Regard.

D’ Alex LUTZ, “Une nuit“. Durada: 1h30. Producció França, Bèlgica. Amb Karin Viard, Alex Lutz. Guió: Alex Lutz, amb la col·laboració d’Hadrien Bichet i Karin Viard. Romàntic. En un metro ple de gent, una dona (Karin Viard) empeny un home (Alex Lutz). Ells discuteixen. Més tard, als passadissos de l’estació, els dos desconeguts fan l’amor incòmodament a la caseta d’un fotomaton. Finalment, un cop dalt del carrer, s’acomiadaran. No passaran la nit acomiadant-se! … I per què no?.. Film de cloenda d’UCR, fora de la competició d’aquesta secció. Enllaç: IMDB. Alex Lutz (Estrasburg, Baix-Rhin, França, 25.08.1978). Fonamentalment és actor. També ha dirigit alguna pel·lícula, una TV movie i ha participat en el rodatge d’una sèrie televisiva. Al cinema ha fet comèdies, que sempre protagonitza i escriu: “Le talent de mes amis” (2015) -en què un home d’uns trenta anys es replanteja la vida i prioritats en topar amb algú del seu passat- i “Guy” (2018) -sobre un jove periodista que s’assabenta que és fill il·legítim d’un cantant pop francès dels anys seixanta als noranta i decideix seguir-lo durant una gira-. | DF: StudioCanal* | EF: 05.07.2023.

Cannes Classics.

Estrena de còpies restaurades.

“ES” / “IT”, d’ Ulrich Schamoni  (1966). Durada: 1h27: Producció Alemanya. Enllaç: Festival.

Curtmetratges en competició.

11.00h i 16.45h: Els curtmetratges en competició per la Palma d’Or del Curtmetratge.

Cinema a la Platja.

“La fúria del dragó” / “Meng long guo jiang” / “The way of the dragon” / “El furor del dragón” / “La Fureur du dragon” , de Bruce Lee (1972). Durada: 1h35. Producció Hong-Kong. Commemoració del 50è eniversari de la mort de Bruce Lee. Bruce Lee contra Chuck Norris al Coliseu de Roma, una lluita dantesca! Per a commemorar el cinquantè aniversari de la mort del Petit Drac, la tercera pel·lícula de l’icònic Bruce Lee, que en va ser l’actor, guionista, director i productor principal.

FOTO DE L’APUNT: Jane Fonda, que té avui una trobada amb la premsa acreditada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!