Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a refectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, divendres 19, a Canes 2023.

Competició.

De Nuri Bilge CEYLAN, “About Dry Grasses“/ “Les herbes seches” / “Kuru Otlar Üstüne”. Durada: 3h17. Producció Turquia, França, Alemanya, Suècia. Amb Merve Dizdar, Deniz Celiloglu, Musab Ekici. Guió d’ Ebru Ceylan, Nuri Bilge Ceylan i Akin Aksu. Un jove professor espera ser nomenat a Istanbul després d’una tasca obligatòria en un petit poble. Passat molt de temps, perd tota esperança d’escapar d’aquesta vida lúgubre. Tanmateix, la seva companya Nuray l’ajuda a recuperar una certa perspectiva. Enllaç: IMDB. Nuri Bilge Ceylan (Istanbul, Turquia, 26.01.1959). Cineasta contemplatiu, atent sempre als seus personatges immersos al país (sovint al rerepaís), que retrata amb gran perspectiva. Home polifacètic, amb especial tirada per a la fotografia, es pot dir que Ceylan té la seva carrera cinematogràfica lligada al Festival de Canes, on sempre ha impactat i s’ha endut reconeixements.  Va començar al setè art fent d’actor, alhora que ajudava en el procés tècnic de producció. A finals de 1993, va iniciar el rodatge del seu primer curtmetratge, “Koza” / “Lejano”, que es va projectar a Canes el maig de 1995.  Van seguir tres llargs -la “trilogia provincial”: “Kasaba” (1997), “Mayis Sikintisi” (1999) i “Uzak” (2002) -Grand Prix i Premi d’Interpretació Masculina, a Canes 2003-. En totes aquestes 3 pel·lícules, Ceylan va assumir gairebé tots els papers tècnics: la fotografia, el disseny de so, la producció, el muntatge, l’escriptura i la direcció. Torna a Canes el 2006 amb “Iklimler” / “Los climas”, que guanya el Premi FIPRESCI de la crítica internacional; el 2008, amb “Uç Maymun” / “Les trois singes”, que s’hi endú el Premi a la Millor Direcció; el 2011, amb “Bir Zamanlar Anadolu’da” / “Il était une fois en Anatolie”, que guanya el Grand Prix (ex-aequo), i el 2014, amb “Winter Sleep“, la Palma d’Or. | VI: Playtime | DE: Caramel*.| DF: Memento.| EF: 12.07.2023.

De Jonathan GLAZER, “The Zone of Interest”. Durada: 1h46. Producció: EUA, Anglaterra, Polònia. Amb Sandra Hüller, Christian Friedel, Ralph Herforth, Max Beck , Stephanie Petrowitz, Lilli Falk, Sascha Maaz. Guió: Jonathan Glazer, basat en una novel·la de Martin Amis. Sinopsi: El comandant d’Auschwitz Rudolf Höss i la seva dona Hedwig s’esforcen per construir una vida de somni per a la seva família en una casa amb jardí al costat del camp. Quan una mutació arriba a amenaçar tot el que han construït, Hedwig es nega a abandonar la casa dels seus somnis. Nota: entre les companyies productores, A24 i Film4. Enllaç: IMDB. Jonathan Glazer (Londres, Anglaterra, 26.03.1965). Nascut en una família jueva i format en una escola jueva, va estudiar Disseny de Teatre i va començar dirigint Teatre. Realitzador de tràilers, d’anuncis publicitaris per a marques importants (Guinness, Stella Artois, Levi Strauss Jeans, Sony Bravia, Motorola Red…), de curts i de vídeos musicals (Radioheat, Massive Attack, Blur, Nick Cave…), n’ha tingut prou amb només 3 films per a imposar la seva personalitat cinematogràfica (amb forta component visual): “Sexy Beast” (2000), “Birth” (2004) -presentat a Venècia, especial menció a Sitges en el Citizen Kane, al millor director revelació- i “Under the skin” (2013) -seleccionat a Venècia-. En el seu quart llargmetratge (feia 10 anys que no dirigia una pel·lícula) és la primera vegada que no treballa amb actors reconeguts a l’univers de Hollywood, com Ben Kingsley, Nicole Kidman, Scarlett Johansson. Als seus films sol haver-hi elements fantàstics com algun somni surrealista, el tema de la reencarnació, extraterrestre amb forma humana… | DF: BAC Films*

De Kaouther BEN HANIA, “Les filles d’Olfa” / “Four Daughters”. Durada: 1h47. Producció: França, Tunísia, Alemanya, Aràbia Saudí. Amb Hend Sabry, Nour Karoui, Ichraq Matar, Majd Mastoura, avec Olfa Hamrouni, Eya Chikahoui, Tayssir Chikhaoui. Nota sinòptica: Docu-drama de llarga gestació inspirat en el personatge real d’una mare que va perdre dues filles adolescents a causa de la radicalització, després que van fugir a Líbia per unir-se a ISIS amb els seus xicots. Entre la llum i la foscor es troba Olfa, una dona tunisiana i mare de quatre filles. Un dia, les seves dues filles grans desapareixen. Per cobrir la seva absència, la cineasta Kaouther Ben Hania convida actrius professionals i inventa una experiència cinematogràfica única que aixecarà el vel sobre les històries de vida de l’Olfa i les seves filles. Un viatge íntim d’esperança, rebel·lió, violència, transmissió i germanor que qüestionarà els mateixos fonaments de les nostres societats. Nota: L’actriu i productora tunisiano-egípcia Hend Sabry interpreta la dona en escenes que recreen la seva història de la vida real, intercalades amb entrevistes. Enllaç: IMDB. Kaouther Ben Hania (Sidi Bou Said, Tunísia, 27.08.1977). Estudià cinema a Tunísia i després a París (la Fémis i la Sorbona). És autora de curts, documentals (“Zaineb hates the Snow” es projectà a Locarno 2016) i ficcions, entre les quals: “Beauty and the Dogs” (2017), presentada a Un Certain Regard, “The Man Who Sold His Skin” (2020), seleccionada a Orizzonti de la Mostra de Venècia. | VI: The Party Sales.| DF: Jour2Fête.

Cannes Première.

De Lisandro ALONSO, “Eureka“. Durada: 2h26. Producció Argentina, França, Alemanya, Portugal, Mèxic, Països Baixos. Amb Viggo Mortensen, José María Yazpik, Chiara Mastroianni, Rafi Pitts. Guió de Lisandro Alonso, Martín Camano i Fabián Casas. Nota sinòptica: Ambientada el 1870, la història es divideix en 4 episodis, cadascun dels quals passa en un lloc diferent del món. En Murphy (Mortensen) busca la seva filla després que el proscrit Randall (Pitts) l’hagi segrestada… Sinopsi: L’Alaina està cansada de ser oficial de policia a la reserva de Pine Ridge, i decideix deixar de contestar la seva ràdio. La seva neboda Sadie passa una llarga nit esperant-la, sense cap resultat. Ferida, decideix començar el viatge amb l’ajuda del seu avi: volarà pel temps i l’espai fins a Amèrica del Sud, finalment deixarà de veure vells westerns en blanc i negre que no la representen de cap manera, i tot li semblarà diferent quan percebi els somnis d’altres indis que viuen al bosc. Però no hi haurà conclusions definitives… Els ocells no parlen amb els humans, però només que els poguéssim entendre, segur que tindrien algunes veritats per a explicar-nos. Enllaç: IMDB. Lisandro Alonso (Buenos Aires, Argentina, 02.06.1975). Va estudiar a la Fundación Universidad del Cine (FUC), va treballar de productor de cinema, d’ajudant d’enginyer del so ( “El Bonaerense” i “Mundo Grúa“, de Pablo Trapero) i d’ajudant de direcció (“Sobre la tierra“, de Nicolás Sarquís), abans de passar a la direcció. “La libertad” (2001), pel·lícula minimalista que enregistra contemplativament un dia de la vida de Misael, un jove llenyataire de La Pampa, província argentina, amb la càmera que el segueix en el seu dur treball diari i durant les seves hores de descans solitari (la seva òpera prima), ja va impressionar a Un Certain Regard. El 2004 encetà la seva triple i consecutiva presència a la Quinzena dels Realitzadors amb “Los muertos” (en què un home surt de la presó i marxa en canoa per la selva, per a trobar la seva filla ja adulta; però un profund misteri sorgeix al voltant de l’home i la seva barca, misteri que emana de la natura i de les persones que romanen impenetrables), a la que van seguir “Fantasma” (2006) -el misteri d’una sala on s’ha de projectar un film, el gran edifici, els lavabos, escales, ascensors i tallers- i “Liverpool” (2008) -un mariner de vida dissipada que du 20 anys en alta mar desembarca per anar al lloc on va néixer per veure si sa mare encara és viva-. El 2014 guanyà el premi FIPRESCI de la crítica internacional per “Jauja“, presentada a Un Certain Regard, amb Viggo Mortensen en el rol d’un capità danès a l’ Argentina de la dècada de 1880, que s’endinsa en el desert per a recuperar la filla, que s’ha fugat amb un jove soldat. Amb tota la seva carrera vinculada a Canes, Alonso no ha aconseguit entrar mai a la competició del Festival, en què enguany entra la secció Cannes Première. VI: Le Pacte | DF: Le Pacte |

Sessions Especials.

De Kleber MENDONÇA FILHO, “Retratos fantasmas“ / “Portraits fantômes” / “Pictures of Ghosts”. Durada: 1h33. Producció Brasil. Guió: Kleber Mendonça Filho. Un retorn a Recife, ciutat on el cineasta hi ha tornat a viure i de la qual en filma la història mitjançant el cinema, les sales de cine d’aquesta seva ciutat. Enllaç: IMDB. Kleber Mendonça Filho (Recife, Pernambuco, Brasil, 1968). Va començar de programador i crític de cinema mentre dirigia curtmetratges. La seva òpera prima “O Som ao Redor” (2012), una reflexió sobre la història, la violència i el soroll ambientada a Recife, es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam (2012), va representar el Brasil als Oscars i el New York Times la va classificar després entre les deu millors pel·lícules de l’any. El seu segon llargmetratge,  “Aquarius” (2016), la història d’una dona d’uns seixanta anys (Sonia Braga), antiga crítica musical de la societat burgesa de Recife, que viu en un edifici singular cobejat per un important immobiliari i ella es nega a abandonar-lo, va ser a la Competició del 69è Festival de Canes, abans de ser nominat als César i als Independent Spirit Awards. El 2019, “Bacurau“, que va codirigir amb Juliano Dornelles, va entrar en concurs de Canes, guanyant-hi el Premi del Jurat. Kleber Mendonça Filho també és programador de cinema de l’Instituto Moreira Salles de Rio de Janeiro i São Paulo, així com director artístic de la Janela Internacional de Cinema do Recife. VI: Urban Sales |

Sessions de Mitjanit.

D’Elias BELKEDDAR,  “Omar la Fraise” / “The King of Algiers”. Durada: 1h32. Producció França. Amb Reda Kateb, Benoît Magimel, Meriem Amiar. Guió: Thomas Bidegain, Jérôme Piarrat i Elias Belkeddar. L’Omar (Reda Kateb) és un bandit de la vella escola, anomenat ‘Omar la Fraise’. Fugint d’una condemna de 20 anys de presó  a França, es veu obligat a amagar-se a Argèlia, on hi sobreviu amb petits cops, sempre acompanyat pel seu fidel còmplice, en Roger (Benoît Magimel). Tots dos, que van dominar l’hampa francesa durant dècades, ara han d’acceptar la nova existència lluny del llibertinatge i la violència que van marcar el seu passat. Nota: El projecte d’aquest film es va presentar a la 5a sessió del Next Step de la Setmana de la Crítica. Nota: òpera prima. Enllaç: IMDB. Elias Belkeddar (París, França, 13.03.1988).Productor i director que, a part d’un video musical, fins ara, havia dirigit només 2 curts: “Todo se puede” (2014), rodat a Mèxic i que segueix les tribulacions d’un jove mexicà que busca desesperadament fer l’amor, i “Un jour de mariage” (2018) -premi Canal+ a la Setmana de la Crítica de Canes-, sobre un cràpula francès exiliat a Alger que viu de petits cops i arrossega la seva malenconia al costat d’altres bandits en aquesta presó de cel obert (amb aquest relat amb aires de vagareig existencial, esbossa una crònica tènue i delicadament contemplativa la sensibilitat de la qual revela una profunditat inquietant, en diuen els de la Setmana). | DF: Studio Canal*.|  EF: 24.05.2023.

Un Certain Regard.

De Kamal LAZRAQ , “Les meutes” / “Hounds”. Durada: 1h34. Producció: Marroc, França, Bèlgica, Qatar, Aràbia Saudita. Repartiment: Ayoub Elaid (Issam), Abdellatif Mastouri (Hassan). Guió: Kamal Lazraq. Als suburbis de Casablanca, en Hassan i l’Issam, pare i fill, viuen al dia, encadenant petits tràfics per a la púrria local… Reben l’encàrrec de segrestar un home. Ho fan, però se’ls queda mort a les mans i n’han de fer desaparèixer el cadàver. Llavors comença una llarga nit… Nota: òpera prima. Enllaç: IMDB. Kamal Lazraq ( ) Diplomat de la Fémis de París el 2011, explica en una entrevista a la revista ‘Bref Cinéma’ que aquest llargmetratge és una perllongació del seu anterior curt “Moul Lkelb” / “The Man with a Dog” (2014), perquè ha volgut explorar més a fons la urgència d’una cerca desesperada, el vagareig pels marges urbans i les trobades amb personatges estranys. El 2011 havia guanyat el segon premi de la Cinéfondation al Festival de Canes, amb “Drari“, també ambientat a Casablanca i que és la crònica de l’amistat entre dos nois d’àmbits socials diametralment oposats. I, mentre estudiava a la Fémis, també va realitzar el curt “Les Yeux baissés” (2010), en què les forces governamentals arresten uns oficials rebels, acusats d’haver preparat un cop d’estat, i els duen a una presó per a interrogar-los. | DF: Ad Vitam.| EF: 05.07.2023.

De Molly MANNING WALKER, “How to Have Sex”. Durada: 1h38. Producció Anglaterra, Bèlgica, Grècia. Amb Mia McKenna-Bruce, Lara Peake, Samuel Bottomley. Guió de Molly Manning Walker. Òpera prima que segueix tres amigues angleses i les seves primeres trobades sexuals, en un ritu de pas, de vacances per Creta. Tres amigues que lluiten amb la pressió dels companys en la seva decisió de fer-ho. Nota: òpera prima. Projecte desenvolupat al Next Step 2020, segons el qual, la directora continua la seva exploració de la violència sexual amb una immersió en un ritu de pas típicament britànic en què les noies passen les vacances a Mallorca amb l’objectiu de perdre la virginitat en festes orgiàstiques. Enllaç: IMDB. Molly Manning Walker (Londres, Anglaterra, 14.09.1993).  Formada a la NFTS, ha estat directora de fotografia de nombrosos curtmetratges ( de ficció i documentals) i va dirigir el curt “Good Thaks, You?” (2020), programat a la Setmana de la Crítica de Canes, i que tracta del malson administratiu de les víctimes de violència sexual i de la dificultat de parlar-ne amb els seus. | VI: MK2.

De Warwick THORNTON, “The New Boy”. Durada: 1h56. Producció Austràlia. Amb Cate Blanchett, Deborah Mailman, Wayne Blair, Aswan Reid, Patrick Prior. Guió Warwick Thornton. A l’Austràlia dels anys quaranta, la història mesmèrica d’un nen orfe aborigen de 9 anys (Aswan Reid) que arriba en plena nit a un monestir remot dirigit per una monja renegada (Cate Blanchett) i on la seva presència pertorbarà aquell món delicadament equilibrat. Qualificada de drama espiritual, d’història de lluita espiritual i sobre el cost de la supervivència. Notes: Cate Blanchett n’és productora. Filmada a l’Austràlia Meridional. Enllaç: IMDB. Warwick Thornton (Alice Springs, Territori del Nord, Austràlia, 23.07.1970). Director de fotogrfia, guionista, actor ocasional i cineasta, autor de diversos curtmetratges, va guanyar la Càmera d’or amb la seva òpera prima “Samson & Delilah” (2009) – en què un noi que fuma cola i la seva xicota fugen de la seva comunitat aborígen sense esperança aïllada enmig del desert australià i se’n van a la ciutat, Alice Springs, a la recerca d’una vida millor-. El 2013 va signar “The Darkside“, col·lecció de les històries de fantasmes més commovedores, tristes, divertides i absurdes de tota Austràlia, a les quals dona vida amb l’ajuda d’alguns dels actors més emblemàtics del país com a narradors. I el 2017 va guanyar el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Venècia i el Premi Platform al Festival Internacional de Cinema de Toronto, amb “Sweet Country“, western ambientat a la frontera del Territori del Nord a la dècada de 1920, en què la justícia mateixa és posada en tela de judici quan un vell granger aborigen dispara a un home blanc en defensa pròpia i ha de sortir cames ajudeu-me quan un grup es reuneix per a caçar-lo. Després ha dirigit episodis de sèries televisives (ficcionals o documentals) -una, creada per ell-.

Cannes Classics.

Estrena de còpies restaurades.

“Ishanou” / “The Chosen One”, d’ Aribam Syam Sharma  (1990). Durada: 1h31. Producció l’Índia. Enllaç: Festival.

“Spellbound” / “La Maison du docteur Edwardes” / “Recuerda”, d’Alfred Hitchcock (1945). Durada: 1h46. Enllaç: Festival.

Documentals de Cinema.

“Nelson Pereira dos Santos – Vida de Cinema” /  “Nelson Pereira dos Santos – une vie de cinema”, d’Aida Marques i Ivelise Ferreira (2023). Durada: 1h42. Producció Brasil. Durant sis dècades, el cinema de Nelson Pereira dos Santos ha projectat el Brasil als ulls del món. Precursor del Cinema Novo, Nelson va ser més que un director, va ser un ideòleg, un pensador al seu país. Al Festival de Canes, “Vidas Secas“, “Azyllo muito Louco” i “O Amuleto de Ogun” van competir per la Palma d’Or. El 2012, “A Música Segundo Tom Jobim” es va projectar durant una sessió d’homenatge al cineasta. La pel·lícula ens mostra l’home darrere de la càmera, els seus pensaments, els seus somnis. Va deixar un llegat en el qual és possible veure reflectida tota la riquesa de la cultura brasilera. | D: Bretz Filmes*.

Homenatge.

“Liv Ullmann – A Road Less Travelled” , de Dheeraj Akolkar (2023). Durada: 2h12. Dividida en tres capítols, aquesta pel·lícula explora les múltiples facetes de la vida de l’actriu, guionista, directora, autora i activista Liv Ullmann, així com la seva extraordinària carrera internacional que abasta més de 66 anys. És la història d’un ésser humà en constant canvi, ple d’obertura i curiositat, que abraça possibilitats i incerteses, demostra el que significa ser dona en un món dominat per homes i mostra com trobar i utilitzar la seva veu sense perdre la seva integritat. , el seu sentit de l’humor o els seus amics. Amb contribucions íntimes d’alguns dels companys propers de Liv, com Cate Blanchett, Jessica Chastain, Lena Endre, Pernilla August, Jeremy Irons, John Lithgow, Sam Waterston, John Lahai, Tom Remlov, Kjell Erik Øie i Michał Leszczyłowski, la pel·lícula explora profundament els valors fonamentals que sustenten l’atractiu universal i la longevitat de Liv i celebra un dels artistes més respectats i venerats del món.

Quinzena dels Cineastes.

De Zarrar KAHN, “In flames”. Durada: 1h38. Producció Canadà, Pakistan. Amb Ramesha Nawal, Bakhtawar Mazhar, Omar Javaid, Mohammad Ali Hashmi, Adnan Shah Tipu, Jibraan Khan. Guió: Zarrar Kahn. Després de la mort del patriarca de la família, la precària existència d’una mare i una filla queda sacsejada per figures del seu passat, tant reals com imaginàries. Han de donar-se suport l’una amb l’altra si volen sobreviure a les forces malèvoles que amenacen d’engolir-les. Nota: film de terror. Piulada de la Quinzena: Ens immergeix en els horrors d’una societat patriarcal opressiva que provoca al·lucinacions i paranoies en una dona jove. La possibilitat d’una història d’amor es converteix en una pel·lícula de terror.Comentari de la Quinzena: Tot i que el seu argument podria ser psicològic i social, “In Flames” adquireix matisos fantàstics i horrorífics. La seva morbositat barroca no és una simple al·legoria, sinó una explicitació: sí, la condició de les dones pakistaneses, perseguides per un imperi de la foscor, és una pel·lícula de terror. Enllaç: IMDB.  Nota: òpera prima. Zarrar Kahn (Canadà-Pakistan). Guionista, director, productor, és un figura del sistema actual dels laboratoris dels festivals i demés institucions cinematogràfiques: alumne de  TIFF Talent Lab, Locarno Filmmakers Academy, Open Doors Locarno, Asian Film Academy i Director’s Lab program al Canadian Film Centre. Els seus curts s’han projectat (i n’ha rebut premis) en més de 70 festivals arreu del món, incloent-hi TIFF, Locarno, i BFI London. El projecte de la seva òpera prima ha guanyat el Motion Picture Association, Asia-Pacific First Prize award at Asian Film Academy 2019, ha estat seleccionat per Berlinale Talent Project Market 2020 i ha participat al programa Frontieres Buyers Showcase de Canes 2022, i compta amb el suport de Locarno Open Doors Screenwriting Fellowship, CFC/Netflix Calling Card Accelerator Grant, Telefilm’s 2020 Talent to Watch program & Canada Arts Council. | DF: The Jokers.

De Joanna ARNOW, “The feeling that the time for doing something has passed“. Durada: 1h27. Producció Estats Units (Sean Baker i altres). Amb Scott Cohen, Babak Tafti , Joanna Arnow. Guió: Joanna Arnow. Una mirada fragmentada i experiencial de la vida d’una dona a mesura que passa el temps en la seva relació BDSM casual a llarg termini, la seva feina corporativa de baix nivell i la seva família jueva buscabregues. Comentari de la Quinzena: Alhora intèrpret principal, guionista, editora i directora d’aquesta autoficció produïda sense res, Joanna Arnow s’exposa a llegar a un personatge que té pocs equivalents a la pantalla: una dona múrria i exaltada, gèlida i amorosa, desil·lusionada i preparada per a tot. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Joana Arnow (Nova York, EUA, 1986). Actriu, directora de fotografia i cineasta, bregada en l”underground’, va guanyar el Premi del Jurat a Berlín 2015 amb el curt “Bad at Dancing“.

De Bertrand MANDICO, “Conann” / “She is Conann”. Durada: 1h45. Producció França, Luxemburg, Bèlgica. Amb Elina Löwensohn, Christa Theret, Julia Riedler, Claire Duburcq, Sandra Parfait, Agata Buzek, Nathalie Richard, Françoise Brion, Audrey Bonnet, Christophe Bier . Guió: Bertrand Mandico. Nota sinòptica: La vida de Conann en diferents etapes es mostra amb una estètica i un ritme diferents des de l’era sumèria fins al futur proper. Sinopsi: Recorrent els abismes, el gos de l’infern Rainer explica les sis vides de Conann, perpètuament morta pel seu propi futur, a través de les èpoques, els mites i els temps. Des de la infantesa, esclava de Sanja i de la horda bàrbara, fins a la seva ascensió als cims de la crueltat a les portes del nostre món. Comentari de la Quinzena: Guardià de l’inframón, el cèrber encara té la cara de gos, però és bípede i es diu Rainer, té els pits i la veu de dona, una jaqueta de cuir amb claus i una càmera de paparazzi sempre a punt per llançar els seus flaixos. Des del més enllà, ens parla de les successives reencarnacions de Conann el bàrbar, una amazona assedegada de sang des de l’alba dels temps. Méliès queer d’allò visceral i instintiu, Bertrand Mandico porta la seva llanterna màgica a una prehistòria fantasiosa, però també a noves botigues d’horrors, tant en color com en blanc i negre. Piulada de la Quinzena: La nova pel·lícula queer i salvatge de Bertrand Mandico celebra el cinema de la imaginació i la pulsió. Posa la seva artesania i la seva cinefília al servei d’una història de pacte faustià que es desenvolupa a través dels segles. El periodista Thomas Gastaldi, a ‘Wask’, n’escriu: Al final de l’etapa de Philippe Quesne (..) al capdavant del Théâtre des Amandiers-Nanterres, el director ha proposat a Bertrand Mandico que s’impliqués en el teatre abans de tancar-lo per obres per tal de dur-hi endavant una experiència completament híbrida. Mandico s’hi instal·la tot seguit amb la intenció de ‘rodar-hi’ no menys de quatre formats diferents, tots al voltant del relat de Robert E. Howard ‘Conan el bàrbar’ però en femení i ‘treballar-hi sobre la iconografia de la barbàrie i dels inferns’. Al programa, “Rainer, chien des enfers” (curtmetratge), “Nuits barbares” en realitat virtual VR, “La Déviante” a escena per a una representació teatral, i finalment el llargmetratge que ara ens ocupa.  Enllaç: IMDB. Bertrand Mandico (Tolosa, Occitània, França, març de 1977). Director de cinema experimental bregat a base curtmetratges, migmetratges, assajos experimentals i dos llargmetratges -“Les garçons sauvages” (2017) i “After Blue” (2021)-. Mandico experimenta a les seves pel·lícules amb el matrimoni de gèneres. Desenvolupa una escriptura i un estil oníric únic, un aliatge narratiu formal i no naturalista. Premiat i seleccionat en molts festivals. | DF: UFO Distribution.

Setmana de la Crítica.

De Paloma SERMON-DAÏ, “Il pleut dans la maison” / “It’s raining in the House”. Durada: 1h23. Producció Bèlgica-França. Amb Makenzy Lombet, Purdey Lombet, Donovan Nizet, Amine Hamidou, Louise Manteau. Guió: Paloma Sermon-Daï. Sota un sol canicular, la Purdey, de 17 anys, i el seu germà, en Makenzy, de 15, estan deixats de la mà de Déu i miren d’espavilar-se sols. Mentre que la Purdey fa feines en un complex hoteler, en Makenzy arreplega quatre calés robant als turistes. Entre la despreocupació adolescent i la duresa de la vida adulta, s’han de donar suport l’un a l’altre en aquest viatge d’una dolçor commovedora, que sembla ser el darrer estiu de la seva joventut. Comentari de la Setmana: crònica estiuenca alhora dolça i amarga. Sense patetisme ni coqueteria, narra la relació d’una germana i un germà que intenten mantenir-se dignes i units, mentre la seva llar s’esfondra i els comptes bancaris se’ls assequen. Dos grans personatges notablement escrits i interpretats pels joves Purdey i Makenzy Lombet. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Paloma Sermon-Daï (Namur, Bèlgica, 14.07.1993). Té un curt titulat “Makenzy” i és autora d’un llargmetratge documental premiat. | DF: Condor*.

De Stéphan CASTANG, “Vincent doit mourir“ / “Vincent must die”. Durada: 1h47. Producció França. Repartiment: Karim Leklou (Vincent),  Vimala Pons (Margaux), François Chattot (Jean-Pierre). Guió: Mathieu Naert. En Vincent es troba que l’ataquen sense cap motiu aparent durant la nit. Quan el fenomen s’intensifica, ha de córrer i canviar completament la seva forma de vida. Comentari de Goodfelas: Un gir contemporani desconcertant a la pel·lícula de zombis, en la tradició de “It Follows” i “Bird Box”. Comentari de la Setmana: un film de gènere tens i angoixant (..) Stéphan Castang filma de manera ferotge l’al·legoria d’una humanitat devorada per la malfiança. Projectada en Sessió Especial. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Stéphan Castang (Versalles, França, 30.01.1973). Actor i director, ha tingut pel·lícules a diversos festivals.| VI: Goodfelas. | DF: Capricci Films.

ACID.

De Sana NA N’HADA, “Nome“. Durada: 1h52. Producció Guinea-Bissau, França, Portugal, Angola. Guió: Virgílio Almeida i Olivier Marboeuf. Guinea-Bissau, 1969. Una guerra violenta enfronta l’exèrcit colonial portuguès amb la guerrilla del Partit Africà per la Independència de Guinea. En Nome abandona el seu poble i s’uneix als maquis. Després d’anys, tornarà com un heroi, però aviat la joia deixarà pas a l’amargor i al cinisme.

De LIANA & RENAUD, “La Mer et ses vagues“. Durada: 1h23. Producció França-Líban. Guió: Liana & Renaud. En una nit de lluna plena, la jove Najwa i el músic Mansour fan cap a Beirut. Segueixen el rastre dels contrabandistes per a reunir-se amb una dona a l’altra banda del mar. A pocs carrers, en Selim, el guardià de l’antic far, intenta reparar l’electricitat del seu barri.

De Justine HARBONNIER, “Caiti Blues“. Durada: 1h24. Producció França-Canadà. Guió: Justine Harbonnier. Caiti Lord té una veu meravellosa que pretén utilitzar per fer alguna cosa més que vendre còctels de cireres. Mentre la bogeria s’apodera dels Estats Units, en l’absurd més inquietant, Caiti sent una sensació creixent d’asfíxia. Així canta la Caiti. Un blues.

De Ninomiya RYUTARO, “Dreaming in Between“. Durada: 1h36. Producció Japó. Amb Ken Mitsuishi, Miyu Yoshimoto, Haruka Kudo, Kyoka, Rei Okamoto. Guió: Ryutaro Ninomiya. El professor es troba en un punt d’inflexió de la seva vida i intenta recuperar les relacions amb la seva família, estudiants i antics amics. Reflexiona sobre com ha viscut i com vol continuar la seva vida.

Cinema a la Platja.

“Flo”, de Géraldine Danon (2023). Durada: 2h11. Producció França. Estrena mundial. Amb Stéphane Caillard, Pierre Deladonchamps, Didier Bourdon. Sobre “la petita núvia de l’Atlàntic”, que va assolir el seu punt àlgid amb la seva victòria a la Route du Rhum el 1990. Una pel·lícula-esdeveniment sobre la gran navegant Florence Arthaud.

FOTO DE L’APUNT: “Eureka”, de Lisandro Alonso

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!