Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la CRítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a refectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, dimarts 16, a Canes 2023.

Fora de Competició.

De MAÏWENN, “Jeanne du Barry”. Durada: 1h56. Producció França. Amb Johnny Depp, Maïwenn, Pierre Richard, Melvil Poupaud, Pascal Greggory, Noémi Lvovsky. Guió de Teddy Lussi-Modeste, Nicolas Livecchi i Maïween. Lliurement inspirada en la vida de Jeanne Bécu (que posteriorment es faria dir Jeanne Vaubernier), que va néixer com a filla il·legítima d’una costurera empobrida l’any 1743 i que va ascendir a la cort de Lluís XV per convertir-se en la seva darrera amant oficial. La Jeanne Vaubernier (Maïween), filla del poble delerós d’escalar socialment, treu profit dels seus encants per a deixar enrere la seva condició. El seu amant, el comte Du Barry, que s’enriqueix molt gràcies a les lucratives galanteries de la Jeanne, vol presentar-la al Rei (Johnny Depp). N’organitza la trobada gràcies als bons oficis de l’influent duc de Richelieu. Però la cosa va més lluny del que se n’esperava: entre en Lluís XV i la Jeanne, és l’amor a primera vista… Amb la cortesana, el Rei  retroba el gust de viure, fins al punt que no pot estar sense ella i decideix convertir-la en la favorita oficial. Escàndol: ningú no vol una dona del carrer a la Cort. Vídeos: Tràiler VO, Tràiler VC. Nota: film inaugural de Canes 2023. Apunts relacionats en aquest blog: Jeanne Du Barry a la Història del cinema i “Jeanne du Barry” inaugurarà el Festival de Canes 2023 . Enllaç: IMDB.  Maïwenn (Les Lilas, Seine-Saint-Denis, França, 17.04.1976). De nom, Maïwenn Le Besco. De Maïwenn, el Festival recorda que va signar el seu primer llargmetratge, “Pardonnez-moi“, el 2006 i que el seu cinema ja era marcat per una certa realitat, inspirant-se lliurement en la seva pròpia vida per a conformar els seus personatges i les seves intrigues. La recerca identitària, la construcció d’un mateix i de la família en el sentit ampli són al cor de la seva obra. I quant al profitós vincle de la cineasta amb el certamen, remarquen que el 2011, la primera vegada que participava al Festival, ja hi va guanyar el Premi del Jurat, amb la quotidianitat policíaca de “Polisse“, i que, quatre anys més tard, hi va tornar amb la cridanera història sobre la relació destructiva entre una dona en rehabilitació física i l’home que estimava, a “Mon Roi“, que va valer a Emmanuelle Bercot el Premi de Millor Actriu. Maïwenn té carrera d’actriu (va començar sent una nena), guionista i directora. Després del seu matrimoni amb Luc Besson i del naixement de la filla el 1993, pràcticament va interrompre la seva trajectòria artística durant diversos anys. Després de la ruptura amb Besson, el 1997, ella va tornar a actuar. I el 2006 va debutar com a cineasta amb la ja esmentada semi-autobiogràfica “Pardonnez-moi“. A més dels títols esmentats pel Festival, cal tenir en compte que l’any 2020, el certamen va incloure la seva “ADN” a la llista de Fidels (aquella edició no es va celebrar, per la pandèmia), cinta amb Fanny Ardant i Louis Garrel i amb guió coescrit amb Mathieu Demy, en què ran de la mort del seu avi, la cineasta explora la seva herència i les seves arrels algerianes. |VI: Goodfelas.| DE: Notorius Pictures.| DF: Le Pacte. | EE: 29.09.2023 | EF: 16.05.2023.

Cannes Classics.

Estrena de còpia restaurada.

“L’Amour fou”, de Jacques Rivette  (1967). Durada: 4h14. Producció França. Enllaç: Festival | DF: Les Films du Losange.

Cinema a la Platja.

“Underground”, d’ Emir Kusturica  (1995). Durada: 2h47. Palma d’Or. Restauració 4k.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!