Amb Ruth Gabriel i Odette Galbally, com a Belén Esteban (la famosa de la premsa del cor) i Sylvia Plath (la poeta nord-americana), el migmetratge “Sóc vertical però m’agradaria ser horitzontal“, de Maria Antón Cabot, figura que ha reunit aquests dos personatges femenins, que no poden ser més distants, i les fa coincidir a Benidorm, on passen una nit juntes, passejant i bevent per una ciutat fantasmagòrica que les acull amb indiferència. Amb una durada de 40 minuts i parlat en català, espanyol i anglès, es projecta avui, al D’A.
En diu el festival: una sorprenent faula (..) [en què] a poc a poc, totes dues van revelant afinitats inesperades i la comèdia al·lucinada culmina en una revisió en clau feminista del tradicional film de dones, encara que també es pugui veure com un relat de ciència-ficció amb viatges en el temps inclosos.
Per la seva banda, el Festival de Sevilla, on es va estrenar, en diu: Aquest migmetratge explora la inusitada complicitat entre dues dones que senten i sofreixen intensament, obertes en canal davant el món.
Maria Antón Cabot (1982), va fundar el 2009 ‘lacasinegra’, un col·lectiu d’investigació i pràctiques audiovisuals, conjuntament amb Gabriel Azorín, Carlos Pardo, Jorge Medal i Elena López Riera. Ha treballat com a muntadora i guionista i va debutar amb el llargmetratge “<3” (2018). A més a més, fa de consellera de projectes a l’ECAM -escola de cinema de Madrid-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!