Club 7 Cinema

Sembla que aquesta tardor no han acabat d’anar gaire bé a taquilla precisament les dues triomfadores dels grans festivals de cinema (“Anora“, de Sean Baker, Palma d’Or de Canes, i “La habitación de al lado“, de Pedro Almodóvar, Lleó d’Or de Venècia); però sembla que a partir de desembre la cosa es podrà animar amb l’arribada dels nous films de Jacques Audriard (“Emília Pérez“), François Ozon (“Quan cau la tardor“), Edward Berger (“Cónclave“), Paolo Sorrentino (“Parthenope“), Paul Schrader (“Oh, Canada!“)… és a dir, pel·lícules estimulants, amb actors com Ralph Fiennes, Richard Gere, Jacob Elordi, Uma Thurman, Stanley Tucci, Hélène Vincent, Pierre Lottin, Karla Sofía Gascón, Gary Oldman, Silvio Orlando…

De Jacques AUDRIARD, el director de pel·lícules com “Un profeta“, “Rovell i os“, “Un héros très discret“, “Dheepan“,“Les Olympiades” / “Paris, distrito 13”, “Els germans Sisters“, arriba (el 5 de desembre, a Catalunya) la doblement premiada al Festival de Canes 2024, “Emilia Pérez”. Producció: França. Durada: 2h10. Guió: Jacques Audriard, amb la col·laboració creativa de Thomas Bidegain. Cançons: Camille. Música: Clément Ducol. Coreògraf: Damien Jalet. Amb Karla Sofía Gascón, Zoe Saldaña, Selena Gomez, Edgar Ramírez, Adriana Paz, Anabel López.

Nota sinòptica: Comèdia musical de crim i transexualitat.

Sinopsi: A Mèxic, avui en dia. La Rita és una advocada d’un gran bufet que un dia rep una oferta inesperada: ajudar el temut cap d’un càrtel a retirar-se del seu negoci i desaparèixer per sempre convertint-se en la dona que ell sempre ha somiat ser.

Informació: El personatge principal, que dona nom al film, s’ha inspirat en un capítol de la novel·la ‘Écoute‘, de Boris Razon del 2018. El 2018, l’actor Carlos Gascón es va declarar transexual i es canvià el nom a Karla Sofia (Karla Sofía Gascón).  Pel·lícules de Jacques Audriard disponibles a Filmin.

Enllaços: Tràiler VOSE | IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance, altres enllaços.| RESSONS de la projecció del film al Festival de Canes | Premis a Canes 2024: del Jurat i de Millor Interpretació Femenina (Adriana Paz, Zoe Saldaña, Karla Sofía Gascón, Selena Gomez) |

De François OZON, el prolífic cineasta francès, a qui devem títols com “Mi crimen“, “Peter Von Kant“, “Verano del 85“, “Gràcies a Déu“, “Frantz”, “A la casa“, “Els amants criminals“, “Jove i bonica“, “L’amant doble”, “La piscina“… (és François Ozon!), s’estrena (el 13 de desembre, a Catalunya), procedent victoriosament del Festival de Sant Sebastià 2024, “Quan cau la tardor“. Producció: França. Durada: 1h42. Guió: François Ozon, Philippe Piazzo. Amb Hélène Vincent, Josiane Balasko, Ludivine Sagnier, Pierre Lottin.

Sinopsi: Michelle, una àvia en plena forma en tots els aspectes, viu una jubilació tranquil·la en un poblet de la Borgonya, on també hi resideix Marie-Claude, la seva millor amiga. El Dia de Tots Sants, la seva filla Valérie ve a veure-la amb la idea de deixar-li el seu nét Lluc durant la setmana de vacances escolars. Però res no passarà com estava previst.

Enllaços: Tràiler VOSE | Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies | La malícia d’Ozon anima la secció oficial de Sant Sebastià. Crònica des del festival, d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’. | Premis al Festival de Sant Sebastià 2024: Millor Interpretació de Repartiment (Pierre Lottin) i Millor Guió.

Del director de la guanyadora de 4 Oscar “Res de nou a l’oest“/ “Sin novedad en el frente” / “A l’Ouest, rien de nouveau” / “Niente di nuovo sul fronte occidentale” / “All Quiet on the Western Front” / “Im Westen nichts Neues”, l’alemany Edward BERGER, s’estrena (el 20 de desembre, a Catalunya), també procedent del Festival de Sant Sebastià, “Cónclave“. Producció: Anglaterra, EUA. Durada: 1h58. Guió: Peter Straughan, basat en la novel·la supervendes de ficció, homònima, de Robert Harris. Repartiment: Ralph Fiennes (cardenal Lomeli), Stanley Tucci (cardenal Bellini), John Lithgow (cardenal Tremblay), Isabella Rossellini (sor Agnès), Jacek Koman (arquebisbe Wozniak),  Lucian Msamati, Brían F. O’Byrne, Carlos Diehz, Merab Ninidze, Sergio Castellitto.

Sinopsi: Després de la mort de l’estimat Papa, el reticent cardenal Lomeli té l’encàrrec de supervisar el grup de cardenals d’arreu del món encarregat de seleccionar el nou cap de l’Església. Però a mesura que les maquinacions polítiques dins del Vaticà s’intensifiquen, descobreix que el difunt els havia guardat un secret que podria sacsejar profundament l’essència mateixa de l’Església.

Enllaços: Tràiler VOSE | IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp, Deadline (ang). | A la seva crònica des del Festival de Sant Sebastià, en Xavi Serra (diari ‘Ara’) en va dir: En la secció oficial s’ha projectat un dels títols que farà més soroll durant la pròxima temporada de premis. Es tracta de “Cónclave”, el nou treball d’Edward Berger, el director alemany que el 2022 va triomfar als Oscars amb el drama bèl·lic Res de nou a l’oest, i que ara canvia de registre per explicar la complexa xarxa d’intrigues que es desplega al Vaticà quan la inesperada mort del Papa posa en marxa els protocols per a l’elecció d’un nou pontífex. “Cónclave” és un ‘thriller’ cristià estructurat a partir del pols entre les diferents faccions ideològiques de l’Església, i té el seu centre moral en el personatge del cardenal Lawrence (Ralph Fiennes), l’encarregat de supervisar el procés d’elecció del nou Papa i, per tant, subjecte a tot tipus de pressions. Crisis de fe, escàndols sexuals i sospites de corrupció s’entrelliguen en una història que avança trepidant i a cop de girs cada vegada més sorprenents i delirants. Una bona pel·lícula amb vocació popular que potser no ofereix prou arguments per guanyar una Conxa d’Or, però que segur que pescarà nominacions als Oscars.

De Paolo SORRENTINO, el dia de Nadal s’estrena a Catalunya “Parthenope” / “Partenope”. Producció: Itàlia, França. Durada: 2h16. Guió: Paolo Sorrentino, Umberto Contarello. Amb Stefania Sandrelli, Luisa Ranieri, Silvio Orlando, Isabella Ferrari, Gary Oldman, Celeste Dalla Porta, Silvia Degrandi, Lorenzo Gleijeses.

Nota sinòptica (llarga): La vida de Partènope , la dona que porta el nom de la seva ciutat, no és ni una sirena ni una criatura mitològica. Des del seu naixement l’any 1950 fins a l’actualitat. La seva llarga vida reflecteix plenament la riquesa de l’existència humana: la lleugeresa de la joventut i la seva decadència, la bellesa clàssica i les seves transformacions inexorables, amors vans i impossibles, idil·lis lleugers i passions vertiginoses, petons nocturns a l’illa de Capri, llampecs d’alegria i continuïtat, patiment, pares reals i inventats, finals i nous inicis. Acompanyats per una multitud de personatges formats per homes i dones retratats amb precisió i amor, els seguim a través de les seves onades de malenconia i les seves decepcions, la seva impaciència i la seva desesperació, i la seva angoixa davant la idea de no riure mai més d’un dandi que ensopega i cau sobre una vorera. El pas del temps, el més autèntic dels amants, fa de teló de fons d’aquesta història, amb la ciutat de Nàpols que t’encisa i t’encanta, que crida i riu, i que sap fer mal.

Sinopsi: La vida de Partènope des del seu naixement, a la dècada de 1950, fins a l’actualitat. Una epopeia femenina sense heroisme però apassionada per la llibertat, per Nàpols i per l’amor. Els amors veritables, indescriptibles o de curta durada que et condemnen al dolor però et fan tornar a començar. L’estiu perfecte a Capri per a una joventut despreocupada malgrat un horitzó sense esperança. Al voltant de Partènope, els napolitans. Escrutats, estimats, desil·lusionats i plens de vida, als quals seguim en les seves derivas malenconioses, les seves tràgiques ironies i els seus moments de desànim. La vida pot ser molt llarga, memorable o normal. El pas del temps ofereix tot el repertori de sentiments. I allà, al fons, a prop i lluny, aquesta ciutat indefinible, Nàpols, que encisa, encanta, crida, riu i ens pot fer mal. Vídeo: Tast.

Informació: A la mitologia grega, Partènope és una sirena que donà nom inicialment a la ciutat posteriorment anomenada Nàpols. Desena pel·lícula de Paolo Sorrentino, una carta d’amor a la seva ciutat, Nàpols, on s’ha rodat -també a Capri-. De fet, actualment el cineasta està centrant la seva filmografia en Nàpols, on ambientà també “È stata la mano di Dio” (2021), que ve a ser una mena de personal ‘amarcord’ -en la seva dèria d”homenatjar’ tant com pot Federico Fellini, com va fer a tall de ‘dolce vita’ amb “La grande bellezza” (2015), un dels sis títols amb què ha participat a la Competició del Festival de Canes, d’entre els quals, “La juventud” / “Youth” (2015), amb Michael Caine, Harvey Keitel i Rachel Weisz-; després d’haver repassat diversos personatges de la política italiana, com Silvio Berlusconi (“Silvio y los otros” / “Loro” -2018-) o Giulio Andreotti (“Il Divo” -2008-, Premi del Jurat a Canes). Amb un sarcasme agut, un estil granguinyolesc, efectista i barroc, ha explicat històries de personatges foscos, ja sigui en Geremia de’Geremei (Giacomo Rizzo), de “L’amico di famiglia” (2006)  -usurer, de setanta anys, monstruosament lleig, brut, ric i gasiu, cínic i irònic, amb una relació morbosa i obsessiva amb els diners, a qui tot el posa malalt, la seva mare, el seu pare, els diners, les dones, en definitiva, la vida-; ja sigui l’introvertit i misteriós Titta Di Girolamo (Toni Servillo), de “Le conseguenze dell’amore” (2004) -un home del Sud, de cinquanta anys, que des de fa vuit anys mena una rutinària i tediosa vida sense fer res en un hotel de Lugano i, de sobte, tot se li capgira, en sentir-se atret per una cambrera-; ja sigui en Cheyenne (Sean Penn) de “Un lugar donde quedarse” / “This Must Be The Place” (2011) -una antiga estrella del rock que als 50 anys d’edat conserva un decadent, estrafolari, aspecte gòtic, i viu dels seus ingressos a Dublín, fins que la mort del seu pare el fa tornar a Nova York, on descobreix que el seu pare volia venjar-se de l’home que l’havia humiliat durant la Segona Guerra Mundial i és així que, per a trobar-lo, ell decideix continuar-ne la recerca, en un viatge per Amèrica-. Autor de curtmetratges, vídeos, telefilms, sèries (va convertir Jude Law en el primer Papa nord-americà de la Història, a “The Young Pope” -2016-, i, a continuació va entronitzar John Malkovich a la càtedra de Pere, a “The New Pope” -2020-, minisèries que van recollir premis col·laterals a la Mostra de Venècia), Sorrentino va debutar en el llargmetratge amb “Un hombre de más” / “L’uomo in più” (2001), que ja protagonitza el gran actor Toni Servillo, protagonista de la majoria dels films del napolità. Pel·lícules de Paolo Sorrentino disponibles a FilminCat i a Filmin.

Enllaços: Tràiler VOSE | IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, altres enllaços. | RESSONS de la projecció del film al Festival de Canes |

Del veterà Paul SCHRADER, arriba (per Nadal, a Catalunya), conjuminant dues generacions d’actors, encarnades en Richard Gere i Jacob Elordi, “Oh, Canada”. Producció: EUA. Durada: 1h35. Guió: Paul Schrader, basat en la novel·la ‘Los abandonos‘ – ‘Foregone‘, de Russell Banks. Repartiment: Richard Gere (Leonard Fife, de gran),  Jacob Elordi (Leonard Fife, de jove), Uma Thurman (Emma, la dona d’en Fife), Michael Imperioli, Kristine Froseth (Alicia), Zach Shaffer (Cornel Fife).

Nota sinòptica: La història de Leonard Fife, escriptor i documentalista, esquerranista canadenc-nord-americà, que, de jove, a finals dels anys seixanta, va fugir al Canadà, desertant, per a esquivar la guerra del Vietnam.

Sinopsi: Un famós documentalista canadenc concedeix una última entrevista a un dels seus antics alumnes, per explicar-li finalment tota la veritat sobre com va ser la seva vida. Una confessió filmada davant els ulls de la seva darrera dona…

Informació: Al llibre originari (una ficció literària) trobem Leonard Fife que, als setanta-vuit anys, greument malalt de càncer i davant la imminència de la mort, accepta de respondre a una entrevista per a un documental centrat en la seva figura. L’entrevista pren la forma d’una llarga confessió íntima, inesperada i esquinçadora, revelant per fi tots els seus secrets, desmitificant la seva mitificada vida. La filma el seu acòlit i exalumne estrella, Malcolm MacLeod, en presència de l’Emma, la dona de Fife i companya seva durant els últims quaranta anys, i al costat del productor, director de fotografia i tècnic de so de Malcolm, tots els quals admiraven a Fife des de fa temps però que ara han d’absorbir el significat de la seva sorprenent, fosca confessió. Paul Schrader ja va adaptar un llibre de Russell Banks a “Aflicció”, drama que, amb Nick Nolte i Sissy Spacek, gira al voltant d’un xèrif gris i menyspreat per tothom la vida del qual canvia quan mor un sindicalista en una partida de caça, tothom creu que es tracta d’un accident i ell, en canvi, està convençut que es tracta d’un assassinat i resoldre el cas seria l’oportunitat que estava esperant per a demostrar la seva vàlua al pare -un home dominant i alcohòlic- i als veïns. Pel·lícules de Paul Schrader disponibles a FilminCat i a Filmin.

Enllaços: Tràiler VO | IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang), altres enllaços.| RESSONS de la projecció del film al Festival de Canes. |

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!