Club 7 Cinema

Asako I&II. Títol original: Netemo sametemo. Director: Ryûsuke Hamaguchi. Guió: Sachiko Tanaka i Ryûsuke Hamaguchi, basat en la novel·la “Netemo sametemo”, de Tomoka Shibasaki. Repartiment: Erika Karata (Asako), Masahiro Higashide (Baku / Ryôhei), Rio Yamashita (Maya). Vista el dia 13.03.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: L’Asako viu a Osaka i està enamorada d’en Baku, un noi bohemi avesat a fer-se fonedís, sense que ningú sàpiga què se n’ha fet d’ell. I fet i fet, al cap de sis mesos re relació entre l’Asako i en Baku, ell desapareix sobtadament i no en torna a saber res més… Al cap de 2 anys i mig, ella viu a Tòquio, on coneix el Ryôhei, un executiu que s’assembla del tot a Baku, si bé en té una personalitat molt diferent.

Abans de veure Drive my car, de Ryûsuke Hamaguchi, i després de veure-li l’esplèndida La ruleta de la fortuna y la fantasia, he volgut tornar a mirar-me’n Asako I & II, vista fa uns mesos….

Atenció, espòiler!

Havia vist Asako I&II com una historieta de noia que s’enamora d’un xicot, després en coneix un altre que s’hi assembla molt i el pren com a substitut, per a trontollar tot quan reapareix el primer. I no m’havia acabat d’interessar. Una llàstima perquè va ser una visió desaprofitada. Ara, després de veure La ruleta de la fortuna y la Fantasia, del mateix Hamaguchi, i haver constatat com el cineasta hi “juga” amb les possibilitats que el guió dona a les seves protagonistes per a retrobar-se amb les seves decisions sentimentals, llegeixo Asako I&II com un altre “joc” en què la noia es troba encarada successivament a dos xicots externament idèntics, dels quals s’enamora, però que tenen dos bagatges interiors diferents. I en el temps que va d’un amor a l’altre i retorna al primer, hi ha una maduració del personatge, que el durà a la decisió final.

Filmada amb la sensibilitat característica del director, que tracta amb delicadesa la dona i les seves incerteses, no és, Asako I&II, una obra tan reeixida com la que va fer immediatament després. L’argument s’hi imposa. Això sí, dona a les seqüències el contingut necessari, sense fer cap escena sobrera; de la mateixa manera que els diàlegs -aquí menys quantiosos que a La ruleta de la fortuna y la Fantasia– són els justos i de gran eficàcia i naturalitat. No s’està Hamaguchi de tirar de recursos visuals, creant imatges molt eficients a partir de fets en principi quotidians: per a materialitzar el xoc amorós dels personatges, en filma els peus acostant-se -així de simple, així d’eloqüent-; el gat d’ Asako i Ryôhei acaba convertit en molt més que un animal de companyia, en al·legoria de l’estat de la relació entre ells dos…

L’atzar, clau a La ruleta de la Fortuna y la Fantasia, juga aquí el seu paper per a les trobades dels protagonistes -i també dels secundaris amb ells…-. Però l’amor a primera vista, de l’encontre fortuït amb Baku contrasta amb el temps d’enamorament amb Ryôhei -amb qui també es troben per primer cop de pura casualitat…-, i, en contrast (atenció nou espòiler), és la decisió obstinada de Baku la que fa que es retrobin i la decisió irrefrenable d’ Asako la que du a la situació final…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!