Club 7 Cinema

Sí, finalment s’estrena a Catalunya la pel·lícula d’aquest 2025 que, de cap manera, no ens podem perdre (i que, per descomptat, podem veure, en VOSE, al Cinema Truffaut, de Girona):

De Joachim TRIER (l’autor de films tan estimables com La pitjor persona del món (2018) i Oslo, 31 august (2011)), s’estrena finalment a Catalunya, aquest divendres, 5 de desembre, “Valor sentimental” / “Sentimental value ” / “Affeksjonsverdi”.

FOTO: Renate Reinsve i Inga Ibsdotter-Lilleaas, a “Valor sentimental” (© Kasper-Tuxen – Memento Films)

magistral “Sentimental value” (..) Una pel·lícula que toca molt diversos temes, però que excel·leix en mostrar les relacions familiars, a través dels personatges d’un director de cinema i les seves dues filles. A més, hi ha tota una mirada envers com la ficció -a través del teatre i el propi cinema- vol capturar la vida. És una pel·lícula profunda, que parla de la condició humana, amb moments de gran intensitat emocional, rodada de manera exquisida i amb unes interpretacions fenomenals de Renate Reinsve, Stellan Skarsgard i Inga Ibsdotter Lilleaas. (..) “Sentimental value” és una pel·lícula meravellosa, tremendament catàrtica i la confirmació definitiva de l’immens talent de Joachim Trier.  (Paco Vilallonga, a la crònica de Canes 2025 per al Diari de Girona)

una pel·lícula extraordinària de gran complexitat i profunditat que treballa de forma genial l’espessa teranyina d’emocions confrontades. Podríem evocar Ingmar Bergman, mestre en la descripció de les fractures humanes i familiars, i un pla meravellós això ho deixa força clar, el dels rostres del pare i les dues germanes sobreposats indistintament amb un expressionista joc de llums, homenatge a un pla històric de superposició de les dues actrius del film de Bergman, ‘Persona’ (1966) (Joan Millaret Valls, a la crònica de Canes 2025 per a cinemacatala.net)

Cada vegada és més difícil emocionar. Trier ho fa des del caliu fraternal, la tristor domèstica, la reconciliació amb la imperfecció, l’expiació paterna, l’amenaça silenciosa de la soledat i la comèdia davant lo inconsolable. “Sentimental value” és una de les pel·lícules de l’any (Agus Izquierdo, al seu compte d’X)

Un retrat delicat, commovedor i tranquil d’una família d’artistes, amb un immens Stellan Skarsgård al capdavant del repartiment (Alejandro G. Calvo, al seu compte d’X)

La pel·lícula virtuosa de Joachim Trier, sobre un cineasta que retorna a les vides de les seves filles adultes, és la seva pel·lícula més remarcable fins ara (Olivier Lamm, la ressenya de Canes 2025 per a Libération)

Després de renéixer com a director amb “La pitjor persona del món”, Joachim Trier va decidir rodar una pel·lícula més bergmaniana en la qual flueixen molts elements de “La gavina” de Txèkhov, amb la família i els secrets de relacions frustrades al cor de la pel·lícula. (..) És gratificant que en el constant joc de miralls entre l’art i la vida, en aquest relat de malentesos i abandonament, tot flueixi amb una certa facilitat, que la pel·lícula no acabi en un territori fosc i previsible i que alguna cosa acabi filtrant-se. El 1961, quan Ingmar Bergman va rodar ‘A través d’un mirall fosc’, acabava d’estrenar ‘La gavina’ de Txèkhov al Dramaten de Estocolm. La seva biografia explica que entre l’obra de teatre, la pel·lícula i la seva vida personal va acabar passant alguna cosa intensa. És ‘Sentimental Value’ un homenatge a aquell moment creatiu i a les contradiccions internes que genera la creació? (Àngel Quintana, al seu compte de Facebook, en què avança la crònica per a Caimán)

FOTO: Stellan Skarsgard i Elle Fanning, a “Valor sentimental” (© Kasper-Tuxen – Memento Films)

Sinopsi:

Quan la seva mare mor, la Nora i l’Agnès veuen com el pare, en Gustav, reapareix a les seves vides. Havent estat un reconegut director de cinema, ha escrit un guió del qual li agradaria que la Nora, actriu, en fes el paper principal, però aquesta s’hi nega categòricament. Durant una retrospectiva que li dedica un festival francès, en Gustav coneix una jove estrella de Hollywood que, aclaparada per una de les seves pel·lícules, li expressa el desig de treballar amb ell. Li ofereix el paper escrit inicialment per a la Nora, veient-ho com una oportunitat inesperada per rellançar la seva carrera. Filmar a Noruega es converteix en una oportunitat per a en Gustav d’enfrontar-se als seus dimonis i li dóna una darrera oportunitat de retrobar-se amb les seves filles.

Tràilers: VOSE, VOSF.

FOTO: Renate Reinsve i Stellan Skarsgård, a “Valor sentimental” (© Christian Belgaux – Memento Films)

Dades:

Producció: França, Noruega, Alemanya, Suècia, Dinamarca. Any: 2025. Durada: 2h15.

Amb: Renate Reinsve (Nora Borg), Inga Ibsdotter Lilleaas (Agnes Borg Pettersen), Stellan Skarsgård (Gustav Borg), Elle Fanning (Rachel Kemp), Cory Michael Smith, Catherine Cohen (Nicky), Bjørn Alexander (Stian), Pia Borgli (Thea), Jonas Jacobsen (Anders).

Guió: Joachim Trier, Eskil Vogt. Muntatge: Olivier Bugge Coutté. Fotografia: Kasper Tuxen. Música: Hania Rani.

FOTO: L’equip del film, al Festival de Canes 2025 (© Manon Boyer)

Joachim Trier, el director:

FOTO: Joachim Trier (© Manon Boyer)

Sobre Joachim Trier: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Cineasta noruec (nascut a Dinamarca), després de realitzar diversos curtmetratges va debutar amb Reprise (2006), premiada a Karlovy Vary, Toronto i Rotterdam i, que amb Eskil Vogt al guió i l’actor Anders Danielsen Lie de protagonista, habituals en la seva filmografia, va sobre dos amics competitius que, enduts per aspiracions literàries i l’exuberància juvenil, suporten les punxades de l’amor, la depressió i carreres florents. Però l’esclat de Joachim Trier va tenir lloc a Un Certain Regard de Canes, amb Oslo, 31 august (2011) –Un dia a la vida d’un jove drogoaddicte en recuperació (Anders Danielsen Lie), que s’agafa un breu permís del seu centre de tractament per fer una entrevista de feina i posar-se al dia amb vells amics a Oslo-. L’entrada a la Competició de Canes va tenir lloc amb Louder Than Bombs (2015), drama psicològic, amb Gabriel Byrne, Isabelle Huppert i Jesse Eisenberg, en el qual un pare i els seus dos fills, dividits, s’enfronten als seus diferents sentiments i records de la seva difunta esposa i mare, una famosa fotògrafa de guerra. Després de la següent Thelma (2017) -en què una noia religiosa confosa intenta negar els seus sentiments per una amiga que n’està enamorada-, va venir la confirmació definitiva amb l’extraordinària La pitjor persona del món (2018), ja amb Anders Danielsen Lie i Renate Reinsve, Premi de Millor Actriu al Festival de Canes –quatre anys de la vida d’una jove que navega per les aigües turbulentes de la seva vida amorosa i lluita per trobar el seu camí professional, cosa que la porta a fer una mirada realista a qui és realment-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

FOTO DE L’APUNT: Cartell espanyol (Elastica Films)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!