Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

9 de febrer de 2023
0 comentaris

“Aro Tolbukhin. En la mente del asesino”, d’Agustí Villaronga, Lydia Zimmermann i Isaac P. Racine: fitxa i comentari

Aro Tolbukhin. En la mente del asesino. Any 2002. Directors i guionistes: Agustí Villaronga, Lydia Zimmermann, Isaac-Pierre Racine. Repartiment: Daniel Giménez Cacho (Aro, de gran), Carmen Beato (germana Carmen), Zóltán Józan (Aro, de jove), Mariona Castillo (Selma, de jove), Aram González (Aro, de nen), Eva Fortea (Selma, de nena), Jesús Ramos (pare d’Aro i Selma), Carme Curt (ella mateixa, ex-monja), Slamár Yulané (ella mateixa, ex mainadera d’Aro i Selma). Durada: 1h35. Vista el dia 09.02.2023, en VO, per FilminCat.

Sinopsi: Guatemala, 1982. Van detenir l’hongarès Aro Tolbukhin per haver cremat vives set persones a l’infermeria de la Misión del Divino Redentor. Al penal de Kachao, en Tolbukhin va confessar haver comès molts crims. És allà que els documentalistes francesos Lise August i Yves Keetman van entrevistar-lo. A partir d’aquest material, els directors Agustí Villaronga, Lydia Zimmermann i Isaac-Pierre Racine miren d’analitzar la personalitat de Tolbukhin per a entendre’n el comportament brutal.

Festivals i premis: Festivals i premis.

Comentari -amb algun espòiler-.

Segons que informa Filmin, aquest film es va estrenar a l’Estat Espanyol el dia 05.11.2002, va fer una recaptació de només 96.837,60 € i tan sols el van veure 21.512 espectadors. Una gran injustícia, perquè recuperat avui, m’ha semblat magnífic, absorbent, intel·ligentíssim.

Diuen que és “una ficció en clau documental”, també en diuen “fals documental”… La veritat és que combina perfectament imatges d’autèntics documentals i videos reals d’emissions televisives amb gravacions a persones que són presumptes testimonis directes de la vida de Tolbukhin i amb recreacions clarament ficcionals del que entre tots els documents es va explicant i d’allò que podria quedar-hi entremig. El resultat és una apassionant i progressiva aproximació al personatge d’aquest assassí cínic i brutal -que sembla que a més a més va fantasiejar amb l’autoria de 17 altres crims-, per intentar entendre què hi ha al darrere d’aquell rostre impenetrable. Des que va ser acollit a la missió -arraconada en un punt de la selva-, on treballà i col·laborà activament en refer-se -i hi va presenciar situacions molt perturbadores-, a la relació afectivo-familiarista amb una criatura òrfena i la monja amb què la cuidaven, al trauma viscut per la pèrdua d’aquesta criatura i el trastorn subsegüent, a la història -ves a saber si certa- que ell explica de la seva infantesa i joventut, amb la mort de la mare en el part dels bessons, l’actitud del pare i la relació entre aquests germans al llarg dels anys… Un seguit d’esdeveniments que, efectivament, ajuden a conformar la ment psicòtica de Tolbukhin, no interessant-s’hi clínicament, ni explorant-ho melodramàticament, sinó intentant explicar-ne la història, entre veritats revelades i confessions dubtoses que es malda per contrastar. Amb la calidesa de qui vol comprendre -sense justificar-lo-  l’home en la seva complexitat i fragilitat i no pas amb la fredor de qui vol reconstruir un cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!