Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Aquells aplaudiments, jo diria molt sincers, forts, de satisfacció i crec que d’agraïment, del públic, al final del col·loqui que seguí la projecció de la pel·lícula Estrany riu, al Centre Cultural, de Malgrat (Cineclub Garbí, divendres 20 de febrer), em van tocar la fibra, em van arribar al cor, per la pel·lícula, el seu director, en Jaume Claret Muxart, la crítica Imma Merino i el col·loqui que van oferir-nos i permetre’ns.
El col·loqui va començar passades les 23.15h i va durar fins passades les 0.45h. S’hi van dir moltes coses i moltes coses hi vam aprendre, sobre cinema, sobre el rodatge de pel·lícules, la seva producció, el paper dels agents i factors que intervenen en el procés de creació d’un film i en el seu llançament posterior. Sobre els temes musicals d’”Estrany riu”, com van ser triats, els vincles amb el seu contingut; sobre els nois que la protagonitzen i com en Jan Monter (el protagonista) anava creixent al decurs d’aquell estiu, físicament -per raó de la seva edat- i íntimament -amb les experiències vitals que hi va, sí, viure-; sobre els referents cinematogràfics que s’hi van contemplar en covar la pel·lícula; sobre el seu llarg procés de gestació, la dilatada i continuada elaboració del primigeni guió literari, com després es passà a la corresponent versió tècnica, com tot aquest treball previ va servir (però) bàsicament de guia al rodatge, on l’atzar, els elements, les aportacions d’uns i altres, les decisions artístiques que s’hi van anar adoptant… van desembocar en el metratge a partir del qual es treballà el muntatge cinematogràfic, entès i realitzat molt més que com una tasca tècnica, un altre i molt enriquidor esgraó del procés creatiu. I vam conèixer tot d’anècdotes i circumstàncies, tant de la preparació, com del rodatge i de la postproducció d'”Estrany riu” -cosa que ens convida a tornar a veure-la (quin plaer, ja pel sol fet de tornar a gaudir-la!) i “llegir-la” amb tota aquesta nova (i estimulant) informació que ara en sabem-.
Hi hagué una gran complicitat entre en Claret i la Merino, amb moments extraordinaris, entranyables, com quan ell va esmentar que es podria dur a la pantalla Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, i l’Imma Merino de seguida li demanà que la fes i no tardés 7 anys com s’ha estat per a enllestir “Estrany riu”, que “ja tenim una edat i no podem esperar tant”; o quan, en explicar en Jaume Claret la importància que, per a la cohesió de l’equip del film, té el càtering dels rodatges, la qualitat dels àpats i compartir-los tots, l’Imma Merino se li oferí a fer de cuinera del proper rodatge, que li agrada molt cuinar, fa coses molt bones i li plauria molt ser a un dels seus rodatges.
En Jaume Claret Muxart ens va parlar de com la narrativa, la historia d’una pel·lícula, és clar que hi ha de ser, però que el seu és un cinema de personatges (de persones, remarcà Imma Merino), de poesia, d’anar més enllà del simple relat. El tàndem cineasta-crítica va esmentar diversos cineastes, referents per la seva obertura a la vida, a la natura… Al llarg de la nit, es van esmentar Agnès Varda, Ingmar Bergman, Chantal Akerman, Christian Petzold, Jean Renoir…
El públic vam poder fruir molt, però és que molt, de l’immens bagatge cultural d’Imma Merino, de la passió artística, lliurament i franquesa d’en Jaume Claret Muxart, de la seva profunda, completa i responsable implicació en les pel·lícules que fa, del talent que traspua, dels coneixements cinematogràfics de tots dos, de la seva generositat, de com s’avenen en l’humanisme, la sensibilitat i obertura de la creació fílmica, de la humilitat personal amb què ens ho comparteixen.
Va ser un gran acte cultural, d’alt voltatge cinèfil. Una celebració compartida, que es va reblar amb aquells sentits aplaudiments finals!
—
FOTO DE PORTADA: Imma Merino i Jaume Claret Muxart (© Alfred Traveria)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per fer-ho possible. La complicitat es va donar, segurament gràcies a l’amfitrió que prèviament va omplir la vetllada amb anècdotes i va propiciar que tot s’omplís de referents que després es van traslladar a la xerrada amb el saber fer de la Imma Merino, i en Jaume Claret, que de manera generosa i com si fóssim a les seves classes va fer-nos viure l’esperit del cinema. Esperem que ben aviat ens ofereixi noves pel·lícules i poder gaudir més moment com aquest.