Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

30 de gener de 2023
0 comentaris

“Apolo 10 1/2: Una infancia espacial”, de Richard Linklater: fitxa i comentari

Títol espanyol: Apolo 10 1/2: Una infancia espacial. Títol francès: Apollo 10 1/2: Les fusées de mon enfance. Títol italià: Apollo 10 e mezzo. Títol original: Apollo 10 1/2: A Space Age Adventure. Any 2022. Director i guionista: Richard Linklater. Animació rotoscòpica. Repartiment: Milo Coy (Stan), Jack Black (Stan de gran -només veu-), Lee Eddy (la mare), Bill Wise (el pare), Natalie L’Amoreaux (Vicky, la germana gran), Josh Wiggins (Steve, germà), Jessica Brynn Cohen (Jana, germana), Sam Chipman (Greg, germà), Danielle Gilbot (Stephanie, germana), Zachary Levi (Kranz, tècnic de la NASA), Glen Powell (Bostick, tècnic de la NASA). Durada: 1h37. Vista el dia 29.01.2023, en VOSE, per Netflix.

Sinopsi: Estiu de 1969, Houston (Texas).  En aquell moment històric del viatge a la Lluna de l’Apolo XI, la història iniciàtica d’un preadolescent que té els seus propis somni espacials.

Comentari.

La dècada dels seixanta vista des d’ara per Richard Linklater (Houston -Texas- 30.07.1960), centrant-se autobiogràficament en aquell estiu de 1969, de final de la infantesa i alhora tan emocionant -al mateix Houston- amb la fita de la cursa espacial -l’arribada de l’home a la Lluna-. Nostàlgicament, però sense sentimentalismes -nostàlgia, la justa-, de manera entranyable. Els jocs amb els amics i els germans, al pati de l’escola i als terrenys encara pendents d’urbanitzar en aquella Houston que estava acollint la NASA; la imaginació infantil; les ganes de tenir uns pares importants; els canvis amb l’edat; l’aparició de les nenes; els Playboy del germà gran; la fumadora de la germana gran; aquells gelats; les “feinetes” al camp de beisbol per a aconseguir prendre gratis alguna cosa; la pel·lícula que veien al cine amb la iaia; les dèries conspiradores nord-americanes de l’altra iaia; les sèries de TV; els còmics; el parc d’atraccions; l’autocine; la vida en família; els veïns; les famílies nombroses i l’efecte decisiu de la píndola anticonceptiva; les notícies -Vietnam, etc.-… I, per descomptat, l’aventura espacial, la real i la ficcionada pel menut protagonista.

La tècnica d’animació rotoscòpica li dona una textura ficcional, essent com és una recreació gairebé documental i usant imatges d’arxiu com a vegades usa. Però ja ho diuen quan expliquen que el menut Stan es va endormiscar, de cansat que estava per haver anat al parc d’atraccions, al moment històric de la baixada de Neil Armstrong a la Lluna, ves que el que en recordi no sigui una barreja de realitat i de somni. Tot el metratge és el relat d’uns records, explicats des d’ara, amb simpatia i evocant l’imaginari, gairebé de còmic, d’aquella preadolescència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!