Club 7 Cinema

Eureka (2000), de Shinji Aoyama, és per a mi una pel·lícula absolutament important. I quan dic “per a mi”, utilitzo conscientment un terme subjectivista. No dic pas “per mi”, no estic pas manifestant que la tingui com una obra clau en la Història del Cinema. No. Eureka, la visió d’Eureka aquelles quatre hores d’aquell matí de maig a Canes se’m va convertir en una experiència d’alt voltatge emocional. Em va trasbalsar com poques vegades ho ha fet cap altra pel·lícula, ni cap llibre, ni moltes coses de les que m’han passat a la vida. Fins al punt que la tinc en DVD i, de tot el material cinematogràfic que col·lecciono, gairebé seria l’últim de què em desfaria. Perquè no és ben bé una qüestió cinèfila, sinó íntima, sentimental.

De Shinji Aoyama li he vist alguna altra cosa. Per exemple, la decebedora Desert Moon (2001). I Eli, Eli, Lema Sabachtani? (2005), que em permeté gaudir novament d’aquella manera que té ell de posar la càmera, d’enquadrar, de mirar els paisatges i els personatges… i, en aquesta ocasió, de “jugar” amb el só… Eli, Eli, Lema Sabachtani? vaig tenir ocasió de veure-la assegut a la filera del davant mateix on era Aoyama, ben a prop seu, a la Sala Debussy, de Canes. I us ben asseguro que, acabada la projecció, mig sord pel que les orelles acabaven de sentir, no em vaig tallar gens -i en sóc força, de tallat per a aquestes coses-, em vaig aixecar, em vaig girar i vaig intentar jo d’eixordar-lo a ell, ovacionant-lo amb totes les meves forces, junt amb el grapadet d’entusiastes admiradors que quedàvem a la sala.

Dissortadament, encara li tinc pendent de veure Crickets (2006) i Sad Vacation (2007), que són a la llista dels deures inel·ludibles.

Però la filmografia d’Aoyama és força més gran i l’abast de la seva creació artística força més ample que la simple direcció cinematogràfica. Una personalitat com la seva, sóc dels que pensen que es mereixeria un reconeixement més gran i sobretot que se’l conegués millor. Al Jeu de Pomme, de París, són força de la mateixa opinió i han muntat una retrospectiva Aoyama, entre el 20 de novembre i el 21 de desembre, en col·laboració amb el Festival de Tardor de la ciutat. Més informació sobre la retrospectiva: [Shinji Aoyama Rétrospective]

FOTO Eli, Eli, Lema Sabachtani?, de Shinji Aoyama

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!