Club 7 Cinema

L’israelià Amos «Gitai viatja des de Jerusalem fins a Jericó i documenta què passa a Khan El Ahmar, un petit llogaret beduí d’unes 300 persones que pateixen constantment vulneracions dels seus drets a circular i a viure lliurement (són constants els intents de desallotjament). En aquest sentit, Gitai ha estat sempre un cineasta israelià amb consciència social i crític amb els abusos del govern del seu país envers els palestins, i The Road to Jericho no n’és una excepció, ja que dona veu a aquells que, generalment, no en tenen» (Diego Batlle [§]). «Dels diferents elements musicals, artístics i poètics —hi ha lectures de textos a càrrec de Jeanne Moreau, Samuel Fuller i Irene Jacob, entre d’altres—, el que més destaca en aquest breu film de només 74 minuts són dues converses/entrevistes. Una és amb en Yitzhak Rabin, primer ministre israelià, assassinat el 1995 i una de les figures que més va treballar per aconseguir una pau duradora entre les dues nacions. L’altra, amb un habitant veterà de Khan El Ahmar (..). Entre aquests dos moments, The Road to Jericho combina lectures de poemes, materials d’arxiu de la zona, alguns interludis musicals, una esgarrifosa filmació de l’assassinat de Rabin i materials d’una ficció que transcorre en aquests mateixos escenaris durant l’època de la fundació d’Israel. L’esperit que recorre el film, tant en els textos com en les entrevistes, és el de l’horror davant la situació que es viu actualment en aquella regió i una crida contínua, encara que indefinida, a la pau. Cap al final, una altra conversa amb un ancià de la zona, que recorda la seva infantesa i les coses que ja no hi són, constitueix un altre moment emotiu que posa en perspectiva la destrucció que han provocat els ocupants en aquesta regió tan castigada» (Diego Lerer [§]). «Amos Gitai aconsegueix a la Mostra de Venècia que la reflexió sobre la insostenible situació israeliana cali profundament, en aquell espai de la consciència al qual només l’art té accés. The Road to Jericho és un documental híbrid que ha fet amb presses —«el meu amic Alberto Barbera [director del festival venecià] em va animar a accelerar-lo per arribar a temps a la Biennale»— i que barreja, d’una manera insòlita, el present, el passat, el material d’arxiu i els paisatges on geogràficament té lloc tot plegat. El resultat és un poderós poema audiovisual sobre els destins de la humanitat» (Maricel Chavarría [§]). Tanmateix, tornant a la crítica de Diego Batlle: «A nivell purament i estrictament cinematogràfic, The Road to Jericho és un collage una mica desendreçat al qual costa trobar-li el rumb i l’essència. (..) De la meditació personal a l’assaig sociopolític, del documental urgent sobre el territori al cinema experimental, de la reflexió sobre la pròpia obra al treball d’arxiu, The Road to Jericho és un patchwork que, de vegades, resulta interessant, potent i provocador, però que en d’altres és massa caòtic, derivatiu, superficial i autocomplaent»

D’ Amos GITAÏ, The road to Jericho

Producció: França, Anglaterra, Israel. Durada: 1h16.

Sinopsi: Un viatge des de Jerusalem cap a Jericó, tenint present que el primer acord que va signar Yitzhak Rabin tractava precisament sobre Gaza i Jericó. Hi trobem un petit llogarret format per algunes tendes de beduïns, anomenat Khan al-Ahmar. És una petita comunitat d’unes 300 persones. Però, recentment, ha rebut amenaces de ser destruïda, cosa que probablement no hauria agradat gaire a Rabin. «Un viatge musical i visual, un poema en imatges entre el documental i la ficció, que entrellaça imatges d’arxiu extretes de films anteriors —acompanyades, entre d’altres, de les veus de Samuel Fuller, Jeanne Moreau, Arthur Miller i Yitzhak Rabin— amb la realitat contemporània dels beduïns de Khan al-Ahmar, avui amenaçats de ser expulsats per colons en aquesta carretera que porta a Jericó. Una reflexió punyent i sensible sobre els destins humans en aquesta terra desèrtica, impregnada d’història» [§]

Entre documental i ficció, amb la intervenció d’Irène Jacob.

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs (No ficció) | Imdb, AlloCiné, Unifrance. Dossier de premsa: en anglès

Ressons de Venècia 2026

Diari La Vanguardia (esp) -article- | Otros Cines -crítica- | Micropsia -crítica- |

—

PORTADA: The road to Jericho | Foto, gentilesa d’Unifrance

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!