No sóc de Caldes de Malavella, però m’ha afectat la notícia que "Vichy Catalán" ha tancat l’aixeta al Balneari Prats, així com la mobilització veïnal que hi ha hagut. Primer, el meu vincle amb Caldes havia estat la impremta Casadevall, on s’editava la revista en què més he escrit -i segueixo escrivint- articles de cinema. D’uns anys ençà, però, és el Balneari Prats el que em lliga a Caldes, amb aquell bé de Déu de jardí i aquella esplèndida sala de lectura, on tantes estones he passat llegint -i escrivint…-. Això, sense oblidar la Font de la Mina i l’acollidora tranquil·litat dels carrers i racons de Caldes. I Sant Maurici, amb els impagables recorreguts de muntanya…
Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l’article
Algunes seqüències de Soldados de Salamina es van filmar al Prats; malgrat que no és pas aquella pel·lícula del Trueba petit el que caracteritza el meu lligam cinèfil amb l’entranyable balneari. Tot i que hi solc anar a començament de setembre per descansar i desconnectar, les cròniques del Festival de Venècia m’han acompanyat, any rere any, oimés perquè allà disposo d’un munt de diaris i d’una extraordinària mà d’hores per a poder-los llegir, tots. No obstant això, acostumen a ser novel·les, adaptades o adaptables al cinema, el que m’hi ompla aquell lleure immens, gratificant, entre massatges i caminadetes, entre cops de cap i xerrades enmig d’aquells arbres i aquelles plantes, entre banys i dutxes, amarat tot jo d’una infinita sensació de benestar. I esclar, per a arrodonir-ho, alguna escapadeta a Girona per veure alguna pel·lícula…
Segurament, aquest confort també el podré trobar a algun altre indret, en algun altre balneari; però em sabria molt de greu no poder seguir gaudint-lo a Caldes de Malavella i al Prats. Per mi i la meva dona, pels meus amics; però també i molt per la gent de Caldes, pel barber i la llibreria de la plaça, pel bàrman que fa el millor cafè que jo hagi près al nostre país, pel personal que treballa al balneari, pels seus responsables. Tanmateix, per damunt de tot em sabria greu perquè un altre indret meravellós -i mai tan ben dit- del nostre país quedaria primer eixorc i inexorablement reconvertit, a la curta o a la llarga en un simple lloc vulgar, desprovist de qualsevulga personalitat, abatut per la lògica inexorable i terrible de l’especulació. Em temo que si el Balneari Prats acabés tancant, Caldes de Malavella esdevindria més fàcilment "allò que hi ha al costat del camp de golf" (per cert, algun lligam entre el camp de golf i Vichy?…)
Finalment, deixeu que us confessi que la meva dona i jo, quan avui hem anat a comprar, no hem tingut cor per agafar les habituals ampolles de "Vichy Catalán" ni d’ "Agua de Malavella" i hem decidit que, mentre la cosa no canviï, gastarem una altra marca, que no pertanyi a aquell grup.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!