Protagonitzada per la doble guanyadora de premis Gaudí Ángela Cervantes (“La maternal”, “Chavalas”), Tània Fortea (“El que sabem”) i la debutant Conchi Espejo, “Valenciana”, dirigida per Jordi Núñez (“El que sabem“), que ha adaptat l’obra teatral homònima de Jordi Casanovas, s’ambienta a començament dels anys 90, quan, després d’anys d’eufòria, modernització i projecció internacional, el país s’enfronta a una gran crisi econòmica i de valors. Tres joves amigues, que es van conèixer mentre estudiaven periodisme, veuen com les seves vides se separen alhora que la crisi creix. La Valeria, comença la investigació de la seva pròpia identitat a les discoteques de la ‘Ruta Destroy’. L’Ana cobreix el crim més traumàtic de la història d’Espanya per a la televisió valenciana. I l’Encarna dirigeix la campanya de comunicació d’un jove polític que marcarà un canvi de paradigma al territori valencià. Totes tres es veuran seduïdes per diferents nivells de corrupció, posant a prova la seva integritat, dignitat i ètica. Un viatge al llarg de 10 anys, mitjançant una història d’amistat, música electrònica, televisió i por contemporanis. Un viatge a un passat recent que ens permet una relectura del present immediat…
Tràiler:
Enllaços: Imdb, Filmaffinity. En aquest blog: Jordi Núñez presentarà “Valenciana” al festival de Mallorca.
Festivals: Atlàntida 2024 – Secció Oficial Espanyola | Cinema Jove 2024, Premi del Públic | Som Cinema 2024 |
Publicacions ran de l’estrena del film.
Judith Vives Bellalta, a Facebook: Ahir vam preestrenar ‘Valenciana’ al Som Cinema i avui ja la teniu en sales. Una faula tragicòmica sobre la València dels anys 90, les corrupteles i moltes altres coses que segur que identificareu. Us la recomano!|
“Valenciana”, una història d’amistat i corrupció al Som Cinema, notícia del Som Cinema 2024: (..) Núñez explica que la cinta se centra “en una etapa recent de la nostra història, que ens queda molt a prop en el temps i que conec bé, perquè vaig treballar en el televisió autonòmica valenciana” i en la que “les tres protagonistes, amb tres perfils força interessants, es mouen en un context molt específic” marcat per àmbits com l’abús de les dogues, la televisió porqueria i la corrupció política. “Les tres amigues, arrossegades pel corrent del riu dels fenòmens que van marcar la societat valenciana dels anys 90, hauran de lluitar per la seva dignitat i cercar la seva identitat”. “És un retrat d’allò que és individual, les protagonistes, situat en allò que és col·lectiu, la societat”, ha afegit (..).
Arriba als cinemes ‘Valenciana’, notícia a ‘Vilaweb‘: (..) El film mostra una ciutat marcada per la lluita política contra la televisió pública Canal 9, pel cas Alcàsser i la seva cobertura als mitjans i per una onada cultural que va fer ressonar la Ruta del Bakalao entre la joventut. Enregistrat un 60% en català i produït amb un pressupost de 800.000 euros, Valenciana s’emmarca dins una onada d’estrenes de films valencians que hi ha hagut aquests darrers mesos arran de les polítiques culturals de l’anterior govern del Botànic (..).
Festa, teleescombraria i corrupció al País Valencià, crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara‘: Va haver-hi un temps en què la festa no s’acabava mai al País Valencià; un temps en què no hi havia límits per passar-ho bé, per esprémer el sofriment de la gent en hora punta o per aprofitar-se políticament del sistema. Temps d’oportunitats per a uns, d’incertesa per a d’altres, però que formen part de la història recent del País Valencià i del relat de “Valenciana”, (..) que adapta l’obra homònima del dramaturg Jordi Casanovas per recrear l’estètica i la falta d’escrúpols d’aquells 90 tan infames. La manera d’aproximar-se al període, seguint les vides i els anhels de tres dones periodistes amigues des de la facultat és una de les virtuts de la història. (..) “Valenciana” no és un film de denúncia, sinó una crònica malenconiosa sobre els nostres pecats i la nostra incapacitat per frenar la falsa eufòria i donar per acabada la festa quan encara hi érem a temps. Ángela Cervantes, Tània Fortea i especialment Conchi Espejo estan fabuloses transformant els seus personatges en dones de carn i ossos, més enllà que cadascuna d’elles personifica el món de la música, el periodisme i la política, i sostenen amb convicció un film necessitat, d’altra banda, d’un treball de direcció i edició molt més polit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!