Club 7 Cinema

Després d’impactar al Festival de Sant Sebastià 2024, de seguida ha arribat a les nostres pantalles “Soy Nevenka“, d’ Icíar Bollaín, sobre el cas de Nevenka Fernández.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity.

Alguns articles sobre el film.

Iciar Bollain porta a la gran pantalla a Sant Sebastià l’infern de l’assetjament sexual a “Soy Nevenka”, escriu Paco Vilallonga, a ‘Diari de Girona‘: (..) la directora basca ha presentat a Sant Sebastià “Soy Nevenka”, un film que sembla el revers d’aquell amb el que es va consagrar [“Te doy mis ojos”]. És evident que la societat ha canviat i que les circumstàncies no són les mateixes, però el cinema de Bollaín manté la seva força de denúncia i de reivindicar la dignitat individual fins a les últimes conseqüències. A “Soy Nevenka”, recolzada per un guió molt sòlid escrit a quatre mans amb la gironina Isa Campo, Iciar Bollain posa en imatges un cas que en el seu moment va tenir un gran impacte mediàtic, el de Nevenka Fernández, regidora del PP de Ponferrada. Aquesta jove economista va ser promoguda de manera fulgurant pel llavors alcalde, el popular Ismael Álvarez, abans de ser assetjada sexualment i psicològicament vivint un autèntic infern. La seva valentia en denunciar-ho -en un context en el qual la gran majoria d’aquestes situacions quedaven tapades- va fer que finalment Álvarez fos condemnat, posant fi pràcticament a la seva carrera política. Va ser la primera vegada a Espanya que un polític era condemnat per assetjament sexual. La vida de Nevenka va quedar greument afectada perquè va haver d’anar a viure a la Gran Bretanya -on encara resideix actualment- per fugir de l’entorn contaminat socialment que majoritàriament va defensar al seu assetjador. Amb “Soy Nevenka”, Icíar Bollaín torna a construir un artefacte cinematogràfic tremendament efectiu. És una pel·lícula que no decau en cap moment i que té la virtut de rescatar un cas del passat per parlar del present. (..) Bollaín utilitza novament les imatges amb habilitat per demostrar que el cinema encara és una arma molt poderosa per posar el focus mediàtic i remoure l’opinió pública en temes tan sensibles com aquest. (..) I el film compta amb una potent interpretació de Mireia Oriol i Urko Olazabal.

Imma Merino, a la crònica des de Sant Sebastià, per al diari ‘El Punt Avui‘: (..) una digna reconstrucció d’Iciar Bollaín, amb la col·laboració essencial com a guionista d’Isa Campo, de l’assetjament sexual de què Nevenka Fernández, regidora pel PP de l’Ajuntament de Ponferrada, va ser víctima per part de l’alcalde, Ismael Álvarez, de la ciutat lleonesa. D’això fa més de vint anys: Nevenka va denunciar-ho i va guanyar el judici, però, amb una actitud que encara perdura, no només va ser víctima d’un assetjament sexual, sinó també d’una estigmatització social i del fet de ser qüestionada vergonyosament per part dels mitjans de comunicació. Tot queda ben reflectit en el film.

Xavi Serra, a la crònica des de Sant Sebastià, per al diari ‘Ara‘: (..) Bollaín no aconsegueix que la pel·lícula aporti elements cinematogràfics que donin sentit a la decisió d’adaptar una història ja coneguda. De fet, el visionat de l’estupenda minisèrie documental Nevenka (2021) fa innecessari veure la pel·lícula de Bollaín, que almenys proporciona el seu primer paper protagonista a Mireia Oriol, vista a la sèrie ‘Les de l’hoquei’.

Soy Nevenka – Atrevir-se a denunciar, crítica de Núria Vidal, a ‘Filmtopia‘: L’any 2021, un documental de Maribel Sánchez-Maroto va tornar a portar a primer pla la història de Nevenka Fernández donant la veu a la pròpia protagonista que per primera vegada parlava davant d’una càmera del que es va conèixer com el “cas Nevenka”. En aquest documental de tres capítols, la força de la mirada i la presència d’una Nevenka adulta relatant l’abús que va patir l’any 2001, quan tenia 26 anys, era la base principal d’un film que podem qualificar de militant i polític. Icíar Bollaín, amb la col·laboració d’Isa Campo, amb qui ja va treballar a “Maixabel”, s’acosta a aquesta història real des d’un altre punt de vista. A qui no conegui el cas i no hagi vist el documental, “Soy Nevenka” li pot semblar una ficció imaginada. Però qualsevol que recordi Nevenka per la seva edat o tingui al cap el documental, sabrà que les guionistes no s’han inventat res. (..) Entra en joc l’habilitat de les guionistes per convertir aquesta història d’abusos sexuals i laborals en una ficció. Hi ha vegades que la ficció serveix molt millor que el documental per denunciar una situació injusta. L’emoció que transmet la Mireia Oriol al llarg calvari de persecució i destrucció que va patir durant dos anys és quelcom que cap documental no pot aconseguir. Escoltar com el seu depredador es dirigeix a ella amb el nom de “Kenka”, usant aquest nom com un insult, demostrant amb això que ella li pertany, és demolidor. Per això és tan important el moment en què ella afirma “Soc Nevenka”. (..)  És aquest procés de destrucció el que “Soy Nevenka” retrata amb rigor i passió: la impotència d’un animal atrapat incapaç de moure’s davant del depredador, la capacitat de reacció que de mica en mica va guanyant malgrat el seu entorn més proper. (..)  Mireia Oriol és perfecta per al personatge, fràgil en aparença, intel·ligent, independent, es va consumint davant dels nostres ulls a mesura que pateix en silenci i amagada els abusos d’Urko Olazábal, a qui li ha tocat interpretar un personatge grotesc i desagradable, l’alcalde dominant i poderós, acostumat a manar sobre els seus subordinats, que no suporta que Nevenka el rebutgi i per això intenta destruir-la. Ismael es prestava a caure en la caricatura, però l’actor mai no arriba fins a aquest punt. I això ho fa encara més temible.(..)  Nevenka va ser una pionera, el documental va ser un primer pas per donar a conèixer el seu cas, i  la ficció aprofundeix en el costat més humà i sensible d’una història que s’hauria d’explicar a les escoles.

Una qüestió de dignitat, crítica de Joan Millaret Valls, a ‘cinemacatala.net‘: (..) Nevenka viu una situació d’angoixa i d’estrès insostenible fins el punt que es veu forçada a dimitir i decideix amb molta valentia denunciar-ho tot i trobar-se sola enfront de la connivència o silenci del seu entorn més immediat, fins i tot la seva pròpia família. Una dona ferma i decidida que porta als tribunals al seu assetjador sexual i laboral i aconsegueix una pionera condemna, encara que a costa d’un gran sacrifici personal, fins el punt que va haver de refer la seva vida a Gran Bretanya. Cal destacar el treball extrem de Mireia Oriol en el paper d’aquesta dona trencada, contínuament vilipendiada, una patidora quasi de cinema de terror, així com Urko Olazábal en el paper d’alcalde carismàtic i poderós esdevingut maltractador. El repartiment d’aquesta dura pel·lícula sense concessions es completa amb Ricardo Gómez, Lucía Veiga, Luis Moreno, Javier Gállego, Mercedes del Castillo o Font García.

Icíar Bollaín presenta ‘Soy Nevenka’, sobre l’escàndol de Ponferrada, presentació del film, al diari ‘El Periódico‘, a càrrec de Jacobo de Arce.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!