Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 de febrer de 2025
0 comentaris

Altres veus: “Septiembre 5” / “5 septembre” / “September 5”, de Tim Fehlbaum

Als Jocs Olímpics de Munic del 1972, l’equip de periodistes esportius nord-americans de l’ABC que cobrien els jocs es van veure de sobte obligats a cobrir la crisi dels ostatges dels atletes israelians segrestats per un grup terrorista: d’això va “Septiembre 5 ” / “5 septembre” / “September 5 – La diretta che cambiò la storia” / “September 5“, de Tim Fehlbaum, pel·lícula nominada a l’Oscar del Millor Guió Original, que ho va ser al Globus d’Or de la Millor Pel·lícula Dramàtica i ho està també als Independent Spirit Awards pel Muntatge.

Amb Peter Sarsgaard, John Magaro, Ben Chaplin, Leonie Benesch.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Distribuïdores i estrenes als cines, DE: Paramount, EE: 31.01.2025, DF: Paramount, EF: 05.02.2025, DI: Paramount, EI: 13.02.2025.

ARTICLES PUBLICATS RAN DE L’ESTRENA A CATALUNYA:

Quan un estríming era un esdeveniment periodístic i polític de primer ordre (Joan Pons, diari ‘Ara‘): (..) Una pel·lícula sobre l’atemptat dels Jocs Olímpics de Múnic del 1972 en què van morir 11 atletes israelians ara? Tenint en compte el context actual del conflicte de Gaza, és fàcil que aquesta recreació històrica pugui tocar el voraviu a més d’un espectador. Hi ha en aquest film un subtext propagandístic sionista? Hi ha biaix? (..) Mala peça al teler, en tot cas, per a una pel·lícula que té un discurs principal que apunta cap a una altra banda. “Septiembre 5” és, bàsicament, un elogi força nostàlgic de l’ofici de periodista. Una lloança a l’ètica i destresa improvisada d’un altre temps en què els especialistes d’esports de la cadena nord-americana ABC van retransmetre els fets en directe per a tot el món perquè eren els que estaven al rovell de la notícia, sí, però també per imperatiu categòric. Professionals fent bé la seva feina, un argument i una moral molt Howard Hawks. Per això, el punt de vista de la pel·lícula és en un 95% des de la sala de control de realització d’una televisió. I, també per aquesta autolimitació de perspectiva, hi ha un bàndol (el palestí, principalment) que té una representació molt minsa i concreta.

Propaganda vestida de neutralitat, article del diari ‘El Periódico‘: És difícil no considerar “Septiembre 5” com un exercici de propaganda proisraeliana malgrat que el seu guió va ser escrit abans de l’inici del genocidi a Gaza. (..) És la mateixa tragèdia que Steven Spielberg va explorar a “Múnic” (2005), però aquesta reflexionava sobre com la violència va corrompre l’ànima dels dos bàndols i aquí Tim Fehlbaum es mostra gairebé desesperat per fingir neutralitat periodística, com si fos possible. “Septiembre 5” ens submergeix dins d’una sala plena de professionals que s’adapten constantment a noves dades i prenen decisions ràpides per informar en temps real d’un fet històric, i mentrestant afirma que aquella cobertura va difuminar la frontera entre periodisme i espectacle, i va significar el final de l’ètica i els ideals en la professió. El problema és que per a això retrata els palestins com a terroristes monstruosos i els israelians com a víctimes passives sense explicar causes ni aportar context, i això suposa no només que adopta les pràctiques narratives que critica, sinó també que s’entrega a la tasca de justificar i legitimar la brutalitat israeliana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!