Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 de novembre de 2006
0 comentaris

Altres veus: Scoop

Imma Merino titula així la seva crítica d’ Scoop: "El cineasta que es diverteix fent de mag" (EL PUNT, dilluns 30 d’octubre de 2006). Comenta Merino que Woody Allen sovint ha fet present d’una manera o altra el cinema com a il·lusió i com un dels recursos ha estat el món de la màgia. Repassa les pòlvores màgiques que s’han escampat per la filmografia del cineasta i, tot parlant de La maledicció de l’escorpí de Jade, fa esment al lloc comú sobre el relaxament de la tensió creativa de Woody Allen. I se centra en Scoop i en el que té de fer l’ullet, de complicitat reclamada, el màgic poder del seu personatge, que convoca algú del món dels morts. Considera que la pel·lícula transcorre com un "divertimento", la situa em sembla molt lúcidament al seu lloc i acaba amb reconeixement: aquest Allen juganer (diu Imma Merino) a vegades encomana la seva diversió. Us recomano molt la lectura de la crítica sencera, clicant <aquí>

(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")

A l’ AVUI del dilluns 30 d’octubre de 2006, Carlos Losilla parla del "Calidoscopi Allen". Ens proposa que agafem perspectiva i reconeguem el fet que pel·lícules anteriors de Woody Allen, que al seu dia també van ser preses com a obres menors (esmenta Ombres i boira i Alice), han guanyat amb el temps. Admet que Scoop la conformen retalls de films anteriors i que no ens ofereix el valor de la novetat; però també és cert (diu Carlos Losilla) que l’univers allenià és aquí omnipresent Afirma que, ara per ara, no li sembla una bona pel·lícula, però explica què i com la hi resulta propera a altres grans constructors d’obres multiformes del cinema americà, com Clint Eastwood i Martin Scorsese. Val la pena llegir-ho (cal anar a l’Avui i fer Hemeroteca > 2006 > Octubre > dia 30 > Cultura i espectacles > Calidoscopi Allen)

Judith, al seu bloc espaiisidor.blogpot , li ha dedicat un article: "Trucs d’il·lusionista". Com podeu comprovar, considera Scoop com a simpàtica, divertida, però absolutament intrascendent. Es carrega la pel·lícula, de manera amable i tanmateix contundent, amb especial èmfasi al capítol interpretatiu i, amb el respecte que toca, al mateix Woody Allen, de qui acaba dient que: veient Scoop, un es queda amb el dubte de si a banda de despertar somriures amb els seus trucs d’il·lusionista, encara li queda alguna cosa nova per dir. Un complement contrastat a les crítiques d’Imma Merino i Carlos Losilla: que n’és de profitós llegir opinions fonamentades!

Actualització (13.11.2006)

A la cítica titulada "Allen imitant Allen", publicada a BENZINA (núm. 9, novembre de 2006), Xavi Serra  posa en qüestió que Woddy Allen sigui un cineasta caduc. Considera que Scoop és una variant còmica de Match Point i que ens retorna un Allen comediant i juganer. Ras i curt; la defensa, bo i reconeixent que no és cap obra mestra. Contra el que alguns retreuen al film, Serra aplaudeix el treball dels actors; per bé que no li acaba de fer peça el paper que interpreta Woody Allen (punt en el qual, òbviament, discrepo). I ho enllesteix amb una curiosa reivindicació sobre el dret de Woody Allen a imitar-se a ell mateix. Xavi Serra, doncs, es queda en allò del "got mig ple", amb vehemència.

Actualització (14.11.2006)

Julian Juan de la Casa, al seu bloc, també es queda amb el "got mig ple" i aplaudeix particularment l’humor de Woody Allen.

Podem llegir el seu article, aquí allen / julian juan de la casa

Actualització (26.11.2006)

Al seu article de 24 de novembre de 2006 (VICTORALEXANDRE.CAT), Victor Alexandre accepta que Scoop és una obra menor del seu autor, però manifesta la seva discrepància amb els que volen fer-nos creure que Woody Allen ja s’ha acabat. I posa com a testimoni la narrativa cinematogràfica que Allen esgrimeix en un film com Scoop. Alexandre remarca el trànsit dels protagonistes entre fantasia i realitat i considera que el de Manhattan, aquí, ens fa notar que ja ha superat la por a la mort.

La lectura de l’article de Víctor Alexandre,  concís i d’una elegant precisió, com sol ser habitual en ell, ens és fàcil, clicant aquí: allen/alexandre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!