Club 7 Cinema

La Maria, una jove escriptora que acaba de ser mare, topa amb la notícia d’un fet escruixidor: una dona francesa ha ofegat als seus bessons de 10 mesos a la banyera. La Maria s’obsessiona amb la infanticida: per què els va matar? A partir d’aquest moment, l’ombra de l’infanticidi l’aguaitarà com una vertiginosa possibilitat. Aquesta és la sinopsi de Salve Maria, la nova i premiada pel·lícula de Mar Coll, protagonitzada per Laura Weissmahr, Oriol Pla, Giannina Fruttero, Magali Heu, Sam Avtaev, Julie Maes, Belén Cruz.

Tràiler:

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals i premis: Festival de Locarno 2024 – Concurs Internacional, Menció Especial i Tercer Premi del Jurat Jove | Festival de Valladolid 2024 – Secció Oficial, premi a la Millor Actriu (Laura Weissmahr).

Algunes veus sobre el film.

(..) mirada poc convencional a l’experiència de la maternitat.- Eulàlia Iglesias, a la crònica sobre el palmarès del Festival de Locarno 2024, al diari ‘Ara‘.

(..) Lliurement inspirada en la novel·la de Katixa Agirre ‘Les mares no’ (Amsterdam, 2020), la pel·lícula transmet la desesperació d’una dona (la debutant Laura Weissmahr, magnífica) atrapada en una espiral de culpa i alienació a la qual no gosa posar nom. – Xavi Serra, a la introducció a l’entrevista amb Mar Coll ran de la presentació del film a Locarno, al diari ‘Ara‘.

(..) una cinta asfixiant i incòmoda per a qualsevol espectador. – Emma Granyer, a la introducció a l’entrevista amb Mar Coll ran de l’estrena del film a Catalunya, a ‘Vilaweb‘.

Una porta de la maternitat a l’infern. – Bernat Salvà presenta la pel·lícula al diari ‘El Punt Avui‘.

(..) un relat poc complaent sobre la maternitat. El diari ‘El Periódico‘ informa de l’estrena del film.

Crítiques.

Mar Coll trenca el tabú de la maternitat com a experiència negativa. Eulàlia Iglesias, al diari ‘Ara‘, ran de l’estrena del film: En el seu nou llargmetratge després de “Tres dies amb la família” (2009) i “Tots volem el millor per a ella” (2013), Mar Coll es distancia del seu territori habitual, el del curós però punyent drama familiar, per endinsar-se en el cantó més fosc i menys explorat de la maternitat. “Salve Maria” adopta la forma d’un drama íntim que vira progressivament cap al ‘thriller’ amb puntades de terror (..). En el llibre es crea una clara distància entre la protagonista i el cas de la infanticida que ella segueix de prop pel que té de reflex obscur de l’ideal matern. En canvi, en l’adaptació que han dut a terme Coll i la seva coguionista habitual, Valentina Viso, l’assassina esdevé un personatge més difús, de manera que aquesta dimensió negativa de la maternitat no queda tan alteritzada i l’experimenta la Maria en la pròpia pell. (..) La Maria encarna així una experiència de la maternitat buidada del seu component romàntic, el d’una dona jove que no troba ni l”instint natural’ ni el goig en això de tenir cura d’un fill. En el seu primer gran paper protagonista, Laura Weissmahr transmet des d’una interpretació molt física l’angoixa de la Maria i carrega amb el pes d’observar l’abisme de l’horror fins i tot quan alguns elements de la narrativa trontollen (..).

Salve Maria: per què no l’estimo?. Núria Vidal, a ‘Filmtopia‘, ran de l’estrena del film: (..) El seu debut el 2009 amb “Tres dies amb la família”, donava algunes pistes dels temes que li interessen. En aquest cas indaga en les relacions familiars i com afecten el comportament de la Lea, una jove que torna a casa seva a Girona per al funeral del seu avi i s’enfronta a la hipocresia d’una família burgesa. Amb “Tots volem el millor per a ella”, del 2013, el tema seguia sent la família i com encaixar dins de la seva estructura. En aquest cas, la protagonista és la Geni, una dona de 38 anys que després d’un accident s’adona que no vol tornar a ser com era abans. Gairebé deu anys després, Mar Coll, de nou en col·laboració amb la seva coguionista habitual Valentina Viso, ens torna a explicar la història d’una dona que no troba el seu lloc a l’entorn familiar on viu. Igual que succeeix amb la Lena i la Geni, un fet extern (la mort de l’avi, un accident i en aquest cas la maternitat recent) ha alterat la vida de la Maria, escriptora de cert èxit i mare d’un nadó de pocs mesos amb qui no aconsegueix establir una relació afectiva. Mar Coll s’endinsa en aquest tercer llarg en un problema molt complicat i molt difícil d’abordar sense caure en el melodrama o fins i tot en el terror: les mares que no volen ser-ho i a qui la vida els condueix a assumir un rol que no els agrada. Això no vol dir que la Maria no estimi el seu fill, simplement no vol renunciar a la seva vida com a dona al marge de ser mare. (..) El fet que sigui escriptora dona a la directora el fil conductor per desenvolupar l’obsessió de la Maria. Quan llegeix en un diari la notícia d’una dona francesa que ha comès un infanticidi ofegant en una banyera els seus dos fills bessons de 10 mesos, la Maria comença a fantasiejar amb la idea de l’infanticidi. La construcció del relat d’una possible novel·la es va diluint a poc a poc en la seva pròpia realitat fins a traspassar les línies invisibles del que s’ha imaginat i desitjat. (..) Maria està cada cop més absent i cada dia que passa se sent més lluny del seu marit, un home que adora el seu fill i sap que ella no està bé. També està cada cop més lluny del nadó (..). “Salve Maria” és un film arriscat i molt valent, tant per posar en imatges una “no mare”, com per la manera triada per narrar aquesta història que parteix d’un cert naturalisme per anar endinsant-se, a mesura que la Maria es va obsessionant, en els terrenys del thriller, inclús en el suspens hitchkokià, gairebé vorejant el ‘body horror’ en la fisicitat del rebuig (..).

Entrevistes.

Vulgueu llegir l’apunt d’aquest blog: Mar Coll, lúcida cineasta catalana, amb idees molt clares.

Reportatge.

Mireia Iniesta publica el reportatge Maternitats dissidents a ‘Filmtopia‘, en què esmenta pel·lícules com “Mamífera”, “O Corno”, “Las buenas compañías”, “Els encantats”, “Saint Omer”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!