Club 7 Cinema

A Borneo, a la vora del gran bosc tropical, la Kéria acull un nadó d’orangutan trobat a la plantació d’oli de palma on treballa el seu pare. Al mateix temps, en Selaï, el seu cosí jove, ve a buscar refugi amb ells per fugir del conflicte entre la seva família nòmada i les empreses de fustes. Junts, la Kéria, en Selaï i la cria de mico lluitaran contra la destrucció del bosc ancestral, més amenaçat que mai. Però per a la Kéria, aquesta lluita també serà una oportunitat per descobrir la veritat sobre els seus orígens: aquesta és la sinopsi de “Salvatges” / “Sauvages” / “Salvajes”, segon llargmetratge del realitzador suís, especialitzat en films d’animació, Claude Barras, conegut per la seva òpera prima “La vida d’en Carbassó” / “Ma vie de Courgette”. S’ha estrenat doblada en català.

Tràiler CAT:

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. Cine de referència d’aquest blog: Cinema Truffaut (Girona).

Festivals i premis: Canes 2024 – Sessions Especials | Annecy 2024 | Locarno 2024 -Piazza Grande | Sitges 2024 – Anima’t | EFA (2 nominacions: Millor Pel·lícula, Millor Pel·lícula d’Animació) | Césars (Millor Film d’Animació) | Altres premis i nominacions.

RESSONS DE CANES:

Joan Millaret Valls, a X: “Sauvages” de Claude Barras és una bonica, inventiva, treballada i compromesa cinta d’animació infantil ‘stop motion’ fora de competició en defensa de la natura i la riquesa aborígen de la selva de Borneo i contra la desforestació amb un bestiari encisador.

Xavi Serra, a la crònica per al diari ‘Ara’: (..) Claude Barras, el director de la meravellosa “La vida d’en Carbassó” (2016), (..) torna a fer diana amb un conte ecologista sobre una família indígena d’una jungla tropical que veu amenaçat el seu ecosistema per la voracitat del capitalisme. Barras torna a posar a prova la capacitat emocional dels nens deixant orfe un petit goril·la quan fa cinc minuts que ha començat la pel·lícula, però demostra una habilitat increïble per combinar registres adults i infantils i per commoure amb gestos tan senzills com el d’un mico reclamant la carícia d’un humà.

ARTICLES PUBLICATS RAN DE L’ESTRENA A CATALUNYA:

El valor de la infància (Desirée de Fez, diari ‘El Periódico’): El cine del suís Claude Barras és un cine compromès. Però de manera especial i valuosa: no tant amb els temes com amb els personatges. I el compromís amb els personatges el porta a les altres coses: al tema, al que vol destacar o denunciar. Les seves pel·lícules van sobre persones i el seu cine és humanista, tot i que els seus personatges siguin figures modelades (..) // “Salvatges” és una faula ecologista amb un missatge que arriba amb claredat perquè està explicada des del cor d’un personatge ben escrit, concebut des de l’afecte, la curiositat i les ganes de parlar amb serietat de la infància. Visualment espectacular i de molt sentit de l’humor, critica la destrucció del planeta alhora que ens recorda el valor de la infància.

‘Salvatges’, una lluita que connecta els cims dels Alps amb la selva de Borneo (Bernat Salvà, diari ‘El Punt Avui’): (..) Claude Barras és el director de “La vida d’en Carbassó”, un altre llargmetratge animat en ‘stop-motion’, que es va estrenar a Canes el 2016, va estar nominat a l’Oscar i el Globus d’Or i va guanyar el César i el Festival d’Annecy. (..) Sense presses, va anar pensant i donant forma al seu segon llargmetratge, “Salvatges”, que té a veure, d’alguna manera, amb la seva relació amb els avantpassats dels Alps: “Jo vaig ser punk, vaig anar cap a la cultura moderna de ciutat. He reflexionat sobre el meu propi recorregut, d’on vinc i què transmetré a la meva filla. Aquesta relació entre tradició i modernitat és el punt de partida d’aquest film. És el mateix a casa nostra que a l’altra punta del món.” (..) // Va triar com a protagonista del film un petit orangutan. Per això el film s’ambienta a Borneo, on viu la comunitat indígena dels penan. “Vaig triar Borneo perquè és un dels pocs llocs on encara hi ha orangutans en llibertat. Als anys 2000 n’hi havia uns 100.000. Avui en dia en queden 30.000 i és probable que d’aquí a 10 o 15 anys ja no hi hagi orangutans en llibertat. És un lloc on es produeix oli de palma, que simbolitza una mica aquesta tensió tan forta, aquesta guerra entre els modes de vida tradicionals i els més moderns que acaparen els recursos de manera totalment brutal.” Allà situa la història de Keria, un nen que troba un nadó orangutan a la plantació d’oli de palma on treballa el seu pare. Al costat del seu cosí Selaï i el nadó orangutan, Keria lluitarà contra la destrucció del bosc, una aventura que li permetrà connectar amb els seus orígens. // El rodatge en ‘stop-motion’, fet de manera artesanal, connecta d’alguna manera amb la història que explica: “No n’era del tot conscient però és veritat que, pensant-hi, hi ha una forma de treballar amb matèria, en grup, en una mena d’intel·ligència col·lectiva, al mateix lloc, al mateix moment, tots plegats… Per mi és una manera de treballar bonica, rica, que no trobo darrere d’una pantalla amb gent separada, una mica a tot arreu.”// El cinema d’animació s’ha polaritzat: hi ha les grans produccions de Hollywood i el cinema més artesanal, d’autor, que es fa a Europa, al Japó i altres països, que també ha crescut molt. Amb tot, predomina l’animació digital. “”Salvatges” no es correspon amb el que fa una gran part de la humanitat –reflexiona Claude Barras–. Em sento una mica de l’antiga escola però alhora tampoc és que rebutgi la modernitat, perquè hem utilitzat càmeres digitals, fem edició digital i he fet servir també internet per documentar-me. Però dins de la modernitat sí que hi ha aquesta idea que hem d’anar més ràpid, i jo penso que això ens portarà més aviat cap a l’infern.”// Defensar el medi ambient, la diversitat, les formes de vida dels indígenes de Borneo i altres indrets, les llengües i cultures minoritàries, té molt a veure amb l’empatia. Barras creu que és un sentiment que va a la baixa (..) // Per Claude Barras, aturar la desforestació és el gran desafiament de la humanitat: “És el cor del problema mundial. Tot hi està vinculat, també el canvi climàtic. Si aconsegueixen destruir els boscos, la biodiversitat i les diferents cultures ho tenen molt fotut. Necessitem reconnectar-nos i estar més coordinats amb la vida. Els boscos són emblemàtics, és el que més m’importa. Ens n’hem d’ocupar ràpidament per no deixar als nostres fills un món totalment destruït.”.

La crueltat i la bellesa de la natura explicades als infants (Alba Mendoza, diari ‘Ara’): Explicar la complexitat del món als infants és sovint una tasca difícil que el director suís Claude Barras (Sierre, 1973) domina amb sensibilitat i profunditat. Primer ho va fer amb La vida d’en Carbassó (2016) (..) Ara hi torna amb el seu segon llargmetratge d’animació en ‘stop-motion’, “Salvatges” (2024), que s’estrena aquest divendres –en versió doblada al català– i parla de l’impacte de la desforestació en la natura i les cultures indígenes. “Cada cop hi ha més pel·lícules infantils que només volen divertir i ens hem de preguntar per què” —diu Barras—. “Potser és que els volem allunyar d’una realitat massa dura que no podem canviar”. I afegeix: “No es tracta d’exposar-los a la violència, però cal generar preguntes adaptades a la seva edat sobre la manera una mica estranya que tenim de viure”.// (..) “Volia reflexionar sobre l’impacte de la modernitat en altres cultures més tradicionals on l’ésser humà forma part de la naturalesa”—explica el director—. “Aquestes cultures utilitzen mòbils i coneixen la filosofia occidental. Tanmateix, es posicionen com a guardians de les seves tradicions i el bosc perquè són conscients de l’emergència climàtica”. // Els penan són una tribu indígena nòmada real que viu de manera sostenible, adaptant-se als cicles de la natura i al que aquesta els ofereix. Per retratar-los amb fidelitat, Barras va conviure-hi durant deu dies. “Pensava que veuria molts animals i, de fet, els vaig sentir quan ens movíem pel bosc, però si no saps llegir la manera de viure de la fauna no la veuràs” —reflexiona el director—. “Aquesta manera de conèixer profundament el bosc, plena d’emocions, em va impressionar i em va recordar els meus avis al camp, que podien saber el temps que faria l’endemà i coneixien moltes plantes medicinals”. Justament, els avis de Barras i la seva vida autosuficient ha estat la principal font d’inspiració per fer la pel·lícula. “Abans de les dues grans guerres mundials, la vida al camp encara estava molt connectada a la natura i les seves estacions”, diu Barras, que també ha volgut reflexionar al film sobre les seves “arrels i cultura pagesa”, que a conseqüència de la industrialització han anat desapareixent. // (..) “Salvatges” explora els vincles dels humans amb els animals i mostra la cadena tròfica amb transparència, amb els mateixos penan caçant per alimentar-se en contraposició amb el veganisme de la Keria. (..) // L’activisme i la no-violència són part fonamental de la cultura dels penan, que “defensen el seu bosc des dels anys vuitanta, quan la indústria agroalimentària va començar a construir carreteres per entrar al seu territori”, explica Barras. La desforestació de Borneo està lligada al consum global d’oli de palma, un ingredient habitual en la majoria dels productes industrials i ultraprocessats. “És molt trist, perquè tot i resistir, el seu territori cada cop és més petit” —diu el director—. “Respondre amb violència només produeix més violència. De fet, la no-violència s’ha convertit en un tema essencial, ja que cada vegada es tracta més els ecologistes de terroristes”, assegura Barras. Segons el director, resistir de forma pacífica és feixuc i complicat i cal que, com a societat, “anem amb compte amb el que consumim”. “Com més transformat és un producte, més barat serà i això implica efectes negatius per al medi ambient”, alerta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!