S’ha estrenat, en algunes sales de les Illes i de Catalunya, “Rock Bottom“, que, a la versió original té català (un 62%), anglès i castellà, i ha arribat a les sales en versió original i també en versió subtitulada en espanyol, estant disponible igualment en VOSC i doblada al català.
De María TRÉNOR, “Rock Bottom“. Producció: País Valencià (Jaibo Films), Catalunya (Alba Sotorra Cinema Productions), Polònia (GS Animation). Any: 2024. Durada: 1h22. Guió: María Trenor, Joaquín Ojeda, inspirat en la vida i l’obra de l’ex cantant i bateria de Soft Machine Robert Wyatt i la lletrista i artista Alfreda Beige. Animació.
Sinopsi: Bob i Alif, una jove parella d’artistes immersos al remolí creatiu de la cultura hippie dels 70, viuen una història d’amor autodestructiu. Les drogues convertiran un estiu apassionat en un malson, en un viatge a través dels temes de la música de Wyatt: l’eufòria i l’angoixa de la creació artística, la fascinació inconscient per les drogues, el desencís per la rutina i la degradació física i mental.
Informació: La pel·lícula utilitza les cançons originals de l’àlbum ‘Rock Bottom’, de Robert Wyatt.
Tràiler: VC.
Sobre la directora: Òpera prima de la valenciana María Trénor Colomer, que amb el seu primer curt (animat) “¿Con qué la lavaré? (2004) va guanyar el Teddy Award a la Berlinale, el 2011 va tenir nominat al Goya dels Curtmetratges Animats “Exlibris” i, amb el seu tercer i darrer curt d’animació “¿Dónde estabas tu?” (2019) va guanyar el Premi del Jurat a CortoGijón, com a Millor Documental. El Festival de Sant Sebastià va presentar a professionals del cinema “Rock Bottom”, de María Trénor, en fase de postproducció, dins de WIP Europa, per a ajudar a enllestir-la.
Enllaços: Acadèmia catalana del cinema – Rock Bottom, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Mianima (esp).
Festivals i premis: Festival d’Animació d’Annecy 2024 | Atlàntida Film Festival 2024 | Premis Gaudí: Nominada a Millor Film d’Animació | Altres festivals i premis.
Distribuïdores i estrena als cines, DE: Avalón, EE: 13.12.2024.
Algunes veus:
Psicodèlia i mitologia rock en una Mallorca dibuixada, crítica de Gerard Casau, al diari ‘Ara‘: (..) el film de María Trénor no pretén ser un ‘biopic’ de Robert Wyatt, i això que la biografia del músic britànic conté un punt de gir dramàtic d’aquells que fan salivar els actors de Hollywood a la caça de premis: el 1973, fortament intoxicat en el transcurs d’una festa, Wyatt es va precipitar al buit des d’un quart pis i es va trencar la columna vertebral; va quedar completament paralitzat de cintura cap avall. La convalescència per l’accident va coincidir amb la gravació del seu segon disc en solitari, una obra mestra d’introspecció progressiva que ara cedeix el seu títol a “Rock bottom”. L’estrena de la pel·lícula ha coincidit amb el 50è aniversari de l’àlbum, i per moments sembla que l’objectiu de Trénor és crear una sèrie de peces que recullin l’esperit visual de les seves cançons sense il·lustrar-lo literalment, emprant una animació per rotoscòpia que evoca tots els tòpics de l’estètica psicodèlica –un imaginari del qual Wyatt va ser contemporani però que resulta insuficient per copsar-lo–, i, sobretot, alçar el vol en paral·lel al seu univers líric. Potser a conseqüència de la lisèrgia fallida, els instants més interessants del film són també els més terrenals: aquells que el protagonista comparteix amb Alfreda Benge a Mallorca. Escenes de les il·lusions i crisis d’una parella d’artistes que viuen el miratge d’una utopia bohèmia en una dictadura franquista que sembla formar part d’una dimensió paral·lela (..).
Rock Bottom: 50 anys no és res, crítica de Nuria Vidal, a ‘Filmtopia’: 50 anys després del llançament de ‘Rock Bottom’ de Robert Wyatt, Maria Trénor s’endinsa en l’univers poètic i musical d’aquest inconfusible autor en una pel·lícula d’animació suggeridora, innovadora i musical inspirada en les cançons del mític àlbum del 1974. (..) La temptació de fer un biopic, encara que fos en animació, era una cosa que Maria Trénor tenia present i del que aconsegueix escapar. Tot i que pren com a punt de partida un moment crucial a la vida de Robert Wyatt, l’accident que va tenir el 1973 quan va caure d’una finestra d’un quart pis salvant la vida però quedant paralític, el seu Bob no és exactament Wyatt i la seva Alif no és exactament Alfreda Benge, la seva companya des del 1974. Canviant la localització de Londres, on va tenir lloc l’accident, a Nova York, el film dona una pista que no es tracta de ser fidel a la vida, però sí ser fidel a la música. Aquesta nit terrible en què Bob es debat entre la vida i la mort, Alif és al seu costat sense deixar-lo ni un moment. I és aquella nit la que María Trénor aprofita per explicar com es va gestar el famós àlbum ‘Rock Bottom’ un any abans a Mallorca, concretament a Deià, on Bob i Alif viuen un estiu d’amor, drogues, llibertat i música, però també de desengany, dolor, desolació i solitud. Les cançons de l’àlbum, reconeixibles per als fans d’aquest fantàstic músic, puntegen els diferents moments de la seva vida en un viatge lisèrgic i oníric no exempt de moments de malson i por. (..) Per explicar la vida quotidiana, [María Trénor] fa servir un dibuix de línia clara i traç segur que recrea ambients del Nova York dels setanta o de la casa en un poble a Mallorca. Però quan s’endinsa en la il·lustració de les cançons, no dubta a jugar amb imatges abstractes, jocs de capes i colors, i al·lucinacions que gairebé s’acosten al gòtic i el terror. (..) Estrenat al Festival d’Annecy d’aquest any, “Rock Bottom” combina l’animació per a adults, el cinema documental i el cinema experimental (..).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!