Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: “Paranoid Park”, de Gus Van Sant, Jr.
Paranoid Park (Paranoid Park / Paranoïd Park), de Gus Van Sant
(..) una pel·lícula sobre l’exculpació i sobre la forma com es pot suportar una càrrega moral -a la manera de ‘Crim i Càstig’ de Dostoievski, que el cineasta pren com a referència- sinó sobretot una pel·lícula sobre com el tedi penetra en la vida d’una joventut, en què els seus components s’han convertit en simples titelles que passegen per un món que cada cop té menys sentit (Àngel Quintana, El Punt)
El títol fa referència al parc de Portland, on se citen els personatges, un lloc on es dediquen a fer cabrioles en un monopatí com a metàfora dolorosa de les seves pròpies cabrioles com a éssers humans (Quim Casas, iCult)
(..) una reflexió densa i suggeridora sobre el propi cinema, sobre la seva capacitat per crear somnis i recrear realitats, sobre el paper que juga la ficció en la construcció de la nostra identitat (Carlos Losilla, Avui)
En el cas de ‘Paranoid Park’, aquest moment il·luminador és el bany nocturn d’Alex, el protagonista, a la piscina, una imatge que sembla calcada d’un quadre d’Hippolyte Flandrin, un pintor francès del segle XIX que va fer uns torbadors retrats d’adolescents nus (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
Els enllaços amb aquestes crítiques, anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO Paranoid Park, de Gus Van Sant
Altres veus: “Paranoid Park”, de Gus Van Sant, Jr.
***
CRÍTIQUES I RESSENYES.
Àngel Quintana (El Punt): Crim i tedi a Portland.
Carlos Losilla (Avui): El dolor de ser jove.
Núria Vidal (Time Out Barcelona): Paranoid Park.
Quim Casas (iCult): Soledat, culpa i skate.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!