Club 7 Cinema

«Orwell 2+2=5 és un documental impressionant que converteix el pensament de George Orwell en una poderosa eina d’anàlisi per explicar els nostres temps» (XS).

Declaracions:

Nota: els enllaços que apareixen en aquests fragments d’escrits, a la majoria dels casos els he afegits, per a facilitar l’accés a la corresponent informació.

Raoul Peck: “La realitat és cada vegada més orwel·liana”. Xavi Serra [XS] entrevista el director Raoul Peck [RP], al diari Ara:

[XS]: Raoul Peck (Port-au-Prince, 1953) va ser ministre de Cultura a Haití (del 1996 al 1997) abans que cineasta, però la visió política del món no l’abandona: Orwell 2+2=5, que s’estrena aquest divendres, és un documental impressionant que converteix el pensament de George Orwell en una poderosa eina d’anàlisi per explicar els nostres temps. No es tracta només d’assenyalar en la dimensió profètica de l’autor de 1984 i La rebel·lió dels animals, sinó d’aprofundir en la lucidesa d’una obra més vigent que mai.

[RP]: (..) no va sortir de mi fer aquest documental. Van trucar-me i ens van oferir a Alex Gibney i a mi accés als arxius d’Orwell. I això no sol passar quan fas documentals. (..) Poder submergir-se en l’obra d’un escriptor com Orwell és una oportunitat que no es pot refusar. I quan vaig començar a treballar-hi em vaig adonar de seguida de la profunditat i sentit que té per al món en què vivim, i vaig trobar ràpidament les connexions que em van permetre connectar Orwell a la meva pròpia història i el meu pensament.

[RP]: (..) no em dedico a fer biografies. No soc periodista, jo explico històries. Necessitava una història que em permetés parlar de tot Orwell, i la del seu últim any és molt dramàtica: tenim un personatge, emocions, conflicte, un principi i un final. (..) En el seu últim any de vida ell està molt malalt, té tuberculosi i no para d’entrar i sortir dels hospitals mentre lluita per escriure 1984. No està segur de poder acabar-la, i tot plegat, li dona tensió a la pel·lícula. No és un altre documental avorrit sobre la seva vida. Evidentment, també volia parlar de la seva etapa a Birmània, a Barnhill [a l’illa de Jura, a Escòcia] i, per descomptat, a la Guerra Civil Espanyola, perquè va ser un punt d’inflexió per a ell. Com diu Orwell, després de la Guerra Civil va saber en què creia. És important quan algú diu això en la seva vida. I un cop tens clara la línia principal de la història, és fàcil encaixar la resta de coses (..).

[XS]: Sent com diu la Guerra Civil tan important per a Orwell, no he sabut trobar cap cita a Homenatge a Catalunya al documental.

[RP]: Potser hi ha alguna cosa, no n’estic segur. Això és perquè la font més important va ser l’assaig Per què escric, que bàsicament és una confessió, com si estigués escrivint un testament, i això encaixava perfectament en el drama del documental. Explica per què es va fer escriptor, per què es va interessar per la política i per què es va sentir enganyat pels seus companys d’armes, és molt sincer. És estrany que una persona parli tan obertament sobre el seu fracàs, o sobre el seu passat com a soldat de l’imperi, un colonitzador.

[XS]: Va confessar haver torturat gent.

[RP]: Cert. Però un dels aspectes que em van atreure més d’Orwell és que, per a mi, ell era algú del Tercer Món, perquè hi va anar i va entendre el que hi succeïa. Un dels grans problemes d’Europa i dels Estats Units en particular és que no coneixen res de la resta del món. Europa té una ment molt eurocèntrica des de fa un segle (..). I avui dia és molt estúpid pensar això. Però hi ha escriptors que fan l’esforç de descobrir l’altre, i ajudar-los a entendre qui són. És un moviment que va en els dos sentits i que permet tenir un intercanvi real (..).

[XS]: És sorprenent la manera en què el documental utilitza les notícies dels últims anys i les entrelliga a la perfecció amb els textos d’Orwell. Imagino que, després d’acabar el documental, deu haver vist dotzenes de notícies que podrien haver encaixat de meravella en la pel·lícula.

[RP]: (..) La realitat és cada cop més orwel·liana. Per exemple, vaig haver d’eliminar moltes coses de Trump, perquè si no semblava només una pel·lícula contra Trump. I el documental ha de perdurar en el temps. Vull que la gent la vegi d’aquí deu, vint o trenta anys i connecti amb la història. M’agradaria que fos valuosa en qualsevol època perquè, mentre visquem en un sistema capitalista, tot el que deia Orwell serà veritat. Sempre haurem de lluitar per la democràcia i per conservar la llibertat d’expressió, i contra la ignorància. Era important no deixar-se ofegar per l’actualitat.

(..) [XS]: Què pensaria Orwell del genocidi de Gaza i de Donald Trump?

[RP]: Exactament el que diu a la pel·lícula. Va dir que hem d’estar sempre alerta, que sempre veiem l’horror que els altres ens provoquen, però rebutgem contemplar l’horror que nosaltres provoquem als altres. I aquesta és l’explicació del que està passant a Israel, però també a Occident. La gent està prenent partit sense ni tan sols veure que hi ha nens morint a Gaza cada dia. He fet un altre film sobre el genocidi de Ruanda i conté una escena real en què un periodista demana a una congressista dels Estats Units la seva definició de genocidi, i quan ella respon, el periodista li diu: Això és exactament el que està passant. I ella diu, sí, però no. És un moment molt estrany i absurd, no pot admetre que és un genocidi. I saps per què? Perquè si ho fa, l’estat ha d’intervenir-hi, està legalment obligat. Si és un genocidi, tots els països estan obligats a intervenir per un acord internacional. I per això tots diuen que no és ben bé un genocidi.

Articles publicats:

Pendent.

Més veus:

Nota: els enllaços que apareixen en aquests fragments d’escrits, a la majoria dels casos els he afegits, per a facilitar l’accés a la corresponent informació.

Eulàlia Iglesias, la crònica des de Canes 2025 per a Caimán:

En su docuserie videoensayística Exterminad a todos los salvajes” (2021), Raoul Peck parte de Joseph Conrad para llevar a cabo una revisión de la Historia de Occidente desde la óptica del postcolonialismo y concluir que el principal pilar de nuestra civilización no ha sido la cultura, la ciencia o la democracia, sino el exterminio de otros pueblos. En Orwell: 2+2=5” lleva a cabo un ejercicio parecido en forma de largometraje. En este caso, el punto de partida es otro escritor clave de la literatura anglosajona del siglo XX, George Orwell, que le sirve para llevar a cabo una radiografía del autoritarismo a través del siglo XX y de varias geografías, y constatar sus formas de pervivencia en la actualidad. El film también conecta con las tesis postcoloniales. A través de los propios textos de Orwell, leídos con total convicción por Damian Lewis, se recuerda que el autor de 1984 formó parte de joven de la policía colonial birmana, y cómo esta experiencia le sirvió para forjar precisamente su conciencia anticolonial. El propio Orwell relata cómo la pertenencia a un sistema imperialista y clasista le llevó a cultivar su compromiso político con un socialismo no totalitario.

En su ejercicio de la no ficción, Peck combina la lectura de textos diversos con imágenes de archivo, noticiarios actuales, diagramas estadísticos y fragmentos de películas, tanto adaptaciones de las obras más conocidas de Orwell como otras de cineastas culturalmente cercanos a él como Bill Douglas y Ken Loach –no falta, por supuesto, Tierra y libertad (Loach, 1995)–, que le permiten ilustrar sus principios políticos. Es en este recorrido no lineal pero muy dinámico, fragmentario pero repleto de resonancias, por la figura íntima, la obra literaria y el pensamiento político de Orwell en que la nueva propuesta de Peck encuentra su principal atractivo. En una escena, recupera un fragmento de ‘Apostrophes’ en el que Milan Kundera confesaba sus prejuicios hacia George Orwell derivados de su rechazo a la literatura entendida como herramienta pedagógica. Pero, continuaba el escritor checo, con el tiempo se había dado cuenta de la capacidad visionaria de la obra del británico respecto a las derivas de ciertos modelos políticos. Esta es la idea que mueve también la película de Peck. El cineasta haitiano parte de tres principios que rigen el régimen autoritario de 1984, la guerra es paz, la libertad es esclavitud, la ignorancia es fuerza, para explorar de qué manera estos axiomas permiten diagnosticar la condición o los dejes autoritarios de tantos gobiernos actuales, de Estados Unidos a Birmania pasando por Italia u Honduras. Aquí sí que el relato de Peck sobre la situación actual del mundo, aunque contundente y lleno de razones, cae en un discurso excesivamente obvio o sabido.

Matthew Carey, la ressenya des de Canes 2025 per a Deadline:

When I was growing up, the lessons of 1984 – the dystopian novel by George Orwell – were all thought to pertain to the Soviet Union. Big Brother was Josef Stalin – controlling the thoughts of his people, punishing dissenters.

If that had been correct, the dissolution of the Soviet Union and freeing of its similarly totalitarian satellite regimes would have rendered the novel irrelevant to our present times. 1984 would have been a mere artifact reflecting outdated concerns of an earlier era marked by sinister eradication of personal liberties. Turns out that’s not the case.

Raoul Peck’s vital documentary Orwell: 2 + 2 = 5, which premiered tonight at the Cannes Film Festival, makes it startlingly clear the degree to which we are living in Orwellian times. The parallels between the nightmare of 1984 – where Big Brother dictates every facet of life – and Trump’s America have not been properly acknowledged. This film does that. Trump is unleashing thought police – e.g. the order directing the Smithsonian Institution to “remove improper ideology” from national museums – to such a degree that it seems ripped from the pages of Orwell’s novel. A nation that used to be enshrine freedom of speech in its Bill of Rights is seeing those precious liberties ground under the totalitarian boot.

Orwell: 2 + 2 = 5 goes well beyond just the darkening reality in America. Putin, uttering the cruel Newspeak of “special military operation” before unleashing full-scale warfare on Ukrainian civilians, makes an appearance here, as does the military leader of Myanmar, who blithely dismisses any concern for the persecuted Rohingya minority who have been driven into Bangladesh. Indian Prime Minister Shri Narendra Modi, Israeli P.M. Banjamin Netanyahu, France’s Marine Le Pen, Hungarian strongman Victor Orbán (a darling of the American right), Ugandan dictator Yoweri Museveni, the grinning Nigel Farrage, head of the UK. Reform Party – all the actual and would-be autocrats take a bow to remind us that Orwell speaks to our times as much as he did to an earlier era.

The documentary serves partly as biography of Orwell, who was born Eric Arthur Blair in what is now the state of Bihar in India. Peck, who earned an Academy Award nomination for an equally incisive film – I Am Not Your Negro, about James Baldwin – shows a photograph of Orwell as a baby in the arms of an Indian nanny. Most people of his background would never have questioned their privilege, or “right to rule,” but Peck explores how Orwell came to realize that the imperialistic ideology that was his birthright could not pass the test of moral scrutiny. He came to that realization after serving in the British Imperial Service in Burma (present-day Myanmar), where people like him in uniform abused ordinary Burmese without thinking twice

Peck offers insight into Orwell’s political evolution by drawing on letters, manuscripts and other unpublished materials, with actor Damian Lewis providing the author’s voice. Orwell’s letters also reveal the heroic physical exertion he put in to finish 1984 as his health deteriorated from tuberculosis. 1984 was published in 1949. By January of 1950, Orwell was dead, at the age of just 46.

The filmmaker uses an animation of tubercular bacteria periodically in the film to suggest Orwell’s advancing illness. But that visual motif might just as well signify the unhealthy state of democracies around the world, where autocrats have infected the bloodstream of the body politic with despicable poisons as they assert every greater control over the minds and thoughts of their subjects.

Trump’s attempt to bring universities to heel, to punish enemies (see Friday’s story about a nascent investigation into former FBI director James Comey for posting a photo on social media that Trump crowd didn’t like), to deport people without due process of law, to cow the courts by encouraging his supporters to attack jurists who rule against his executive orders, to weaponize the Justice Department – the onslaught seems to have knocked the Trump opposition on its heels, left it struggling to come up with a coherent response to the Trump wrecking ball. In this film, we have the full-throated retort that’s called for

Trump, incredibly, has essentially managed to rewrite January 6 to serve his own narrative. But Peck shows the true violence of the day, the noose erected on the capitol grounds meant for the neck of Trump’s Vice President, Mike Pence. It’s all the more chilling, then, to hear in the film the president’s new characterization of that day: “These were very peaceful people,” he says in a quote seen in the documentary. “The love in the air, I’ve never seen anything like it.” Spoken like Big Brother.

—

FOTO DE PORTADA: George Orwell, imatge d’arxiu. Orwell: 2+2 = 5 (Caramel Films)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!