Club 7 Cinema

Sinopsi d’ On falling:

L’Aurora, emigrant portuguesa que treballa com a recol·lectora de magatzems a Edimburg, Escòcia, està atrapada entre els confins d’un vast centre de distribució i la solitud del seu propi dormitori i malda per resistir-se a l’alienació i l’aïllament que amenacen el seu sentit de si mateixa.

Tràiler VO:

Dades:

De Laura CARREIRA, On Falling. Producció: Sixteen Films (Regne Unit), Bro Cinema (Portugal). Any: 2024. Durada: 1h44. Guió: Laura Carreira.  Amb Joana Santos (Aurora), Neil Leper (Ben), Olga Prokopenko (Agata), Inês Vaz (Vera). Informació: Òpera prima de la portuguesa establerta a Escòcia Laura Carreira. Enllaços: Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. Festivals i premis: Toronto 2024 | Sant Sebastià 2024 – Secció Oficial (Premi Millor Direcció ex-aequo) | Londres 2024 (Millor Òpera Prima) | Altres reconeixements. V. Int.: Goodfellas. Distribuïdores i estrena als cines, DE: Vertigo Films, EE: 19.09.2025, DF: Survivance, EF: 29.10.2025, DI: pendent, EI: pendent.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya:

On Falling: Supervivència grisa a l’era del turbocapitalisme, crítica de Marla Jacarilla, a Filmtopia: A ‘On Falling’, l’actriu Joana Santos dona vida a una immigrant amb poques oportunitats per escapar de la precarietat / Aurora es lleva cada matí d’hora per anar a treballar a uns laberíntics magatzems on transcorre la seva jornada laboral. Allí recorre els passadissos una vegada i una altra, mentre escaneja productes sense parar i els diposita al carro. La seva feina és repetitiva, alienant i esgotadora. La banda sonora de la seva vida és el so constant del lector de codis de barres. Si la seva productivitat baixa, el supervisor li crida l’atenció, la màquina d’escaneig comença a xiular i corre el risc de ser acomiadada. Si la seva productivitat supera la mitjana, rep un copet a l’esquena i una miserable xocolatina. Una recompensa de merda per fer bé una feina de merda. Més enllà d’això, no sembla haver-hi molt més (..).

Com fer un retrat empàtic del precariat, crítica de María Adell Carmona, al diari Ara: (..) L’Aurora (Joana Santos, austera i commovedora a parts iguals) és una immigrant portuguesa a Escòcia. Viu en un depriment pis compartit i treballa en un magatzem enorme, travessant cada dia els seus passadissos amb l’única companyia de l’escàner que utilitza per identificar els objectes heterogenis que altres persones creuen que necessiten. Encara que “On falling”, premiada a Sant Sebastià, està produïda per Ken Loach i comparteix amb l’obra del director un to humanista i una visió alienadora del treball, la proposta formal de Carreira se situa més pròxima als Dardenne. Com ells, la directora extreu emoció i discurs polític a partir d’un naturalisme rigorós exempt de tot miserabilisme. A Carreira li basten un parell d’esdeveniments quotidians (el trencament d’un mòbil, una entrevista de feina) per mostrar de manera demolidora com la violència econòmica actua implacable sobre els cossos (afeblits per l’aïllament i l’escassetat econòmica i emocional) i les ments (a punt del col·lapse) d’aquest nou precariat els límits del qual estan cada cop més desdibuixats.

Retrat punyent de la precarietat, article del diari El Periódico: La portuguesa Laura Carreira va guanyar l’any passat amb aquesta pel·lícula, el seu debut en el llarg, la Concha de Plata a la millor direcció (ex aequo amb Pedro Martín-Calero per El llanto). En el film, segueix la tradició del millor cine social, el que desplega amb contundència el seu compromís amb la realitat sense cedir a gestos compassius ni actituds moralitzants. En relació amb això, té tot el sentit que Ken Loach sigui un dels seus productors executius / (..) Del seguiment de l’hostil rutina professional i la dura situació personal, Carreira extreu un retrat punyent d’una joventut (d’un món, en realitat) ferida per l’explotació laboral, la precarietat i una conseqüent forma de vida que posa molt difícil que les relacions interpersonals quallin / La pel·lícula parla de totes aquestes coses des d’una distància difícil d’aconseguir, a estones amb recursos narratius i estètics del documental. No envaeix la intimitat dels personatges però sí que extreu moments reveladors de gestos íntims i quotidians. I aconsegueix que el seguiment rigorós de la rutina d’Aurora no resulti mecànic o fred perquè la seva mirada és profundament humana.

***

FOTOS: “On falling” (Sixteen Films)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!