Club 7 Cinema

Nota sinòptica: En Jérémie, un home de trenta anys, torna a Saint-Martial, al Massís Central, per assistir al funeral d’un vell amic. En aquest poble ple de paraules no dites, s’enfrontarà a rumors i sospites, fins que comet l’irreparable i es troba al cor d’una investigació policial.

Sinopsi: En Jérémie torna a Saint-Martial per al funeral del forner pel qual havia treballat. Es queda amb la Martine, la vídua, durant uns dies, que no el vol veure marxar. En Vincent, el fill de la Martine, no ho veu clar i els dos homes s’acaben barallant. En Jérémie mata en Vincent. Aconsegueix amagar que ell n’és l’assassí, amb la inesperada complicitat de l’abat Grisolles, el capellà del poble, que li proporciona una coartada a canvi del seu amor. Vet aquí que la seva curta estada al poble pren un gir inesperat.

FOTO (Karma Films).

D’ Alain GUIRAUDIE, “Misericàrdia” / “Miséricorde” / “Misericordia” / “L’uomo nel bosco”.

Amb: Félix Kysyl (Jérémie Pastor), Catherine Frot (Martine Rigal), Jean-Baptiste Durand (Vincent Rigal), Jacques Develay (l’abat), David Ayala (Walter Bonchamp).

Enllaços: Cinema en català,  Tmdb, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd | En aquest blog: Una coproducció catalana, al Festival de Canes 2024 |

Distribuïdores i estrena als cines, DE: Karma Films, EE: 21.03.2025, DF: Les Films du Losange, EF: 16.10.2024, DI: Movies Inspired, EI: 16.01.2025. Cines de referencia d’aquest blog: Cinema Truffaut (Girona), Espai Texas (Barcelona).

Festival i premis: Canes 2024-Cannes Première | Valladolid 2024 ( Espiga d’Or) | Millor pel·lícula del 2024 per a ‘Cahiers du Cinéma’ | Altres festivals i premis.

Apunts d’aquest blog sobre altres pel·lícules del cineasta:  Comentari: “El desconegut del llac” | Altres veus: “El desconegut del llac” |

FOTO (Karma Films)

RECULL D’ARTICLES PUBLICATS RAN DE L’ESTRENA A CATALUNYA:

Una comèdia ben estranya, crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui‘: La misericòrdia és defineix com una disposició a compadir-se del sofriment i les misèries alienes que pot inspirar una pràctica favorable al perdó i a la reconciliació. Certament, hi ha alguna cosa de tot això a “Miséricorde” , però a la manera d’Alain Guiraudie, un cineasta interessat en el desig i el misteri dels éssers humans. També sembla un hedonista que, celebrant el plaer dels cossos, pot mostrar una pulsió destructiva, una atracció cap a alguna cosa obscura. (..) // Nascut en una petita ciutat occitana, Vilafranca de Roergue, Guiraudie té la tendència a ambientar el seu cinema en el món rural, presentant-lo, en principi, com un lloc tranquil i amable, però on s’hi va revelant alguna cosa que no ho és. (..)  La presència de Jérémie sembla alterar tothom, crea un desig confús en els altres. L’aparició d’un cadàver en el bosc, amb els indicis d’un crim, farà que intervinguin uns policies, que fins vigilen el son dels sospitosos, i un capellà amb un comportament desconcertant amb efectes hilarants. Hi ha bolets verinosos i es beu molt de pastís. Amb un humor negre, és una comèdia estranya (barrejada amb un ‘thriller’ també estrany) que pot provocar una perplexitat estranyament joiosa: una llibertat irreverent et sorprèn a cada moment.

El desig i les seves males arts, crítica de Nando Salvà, al diari ‘El Periódico‘: Alain Guiraudie s’ha consolidat com un retratista virtuós del desig humà i dels efectes alliberadors que pot tenir rendir-se a les passions reprimides sense atendre els límits i les expectatives socials tradicionals. Aquí torna a vincular els impulsos sexuals amb la mort –negant-se a adoptar moralismes sobre l’un fins i tot quan condueix a l’altra– i a fer anar un absurdisme impàvid però desenfadat.(..) // (..) Mentre [el protagonista, en Jérémie] explora el desig en les seves múltiples formes –luxúria, amor filial, misericòrdia–, el film efectua hàbils canvis tonals. Per moments evoca “Teorema”, part del seu metratge és un thriller campestre amb un ull posat a Hitchcock i un altre a Chabrol sense deixar de fer servir un humor cada vegada més subversiu, i arribat el moment s’erigeix en una afilada disquisició filosòfica sobre la culpa, la redempció i la necessitat de transgressió.

Crítica de 5 estrelles de ‘Misericordia’: La comèdia de l’any?, crítica de Joan Pons, al diari ‘Ara‘: (..) Si un espectador qualsevol entra al cinema sense haver vist cap pel·lícula ni llegit cap llibre dels autors abans citats [George Simenon, Claude Chabrol, Luís Buñuel, Pier P. Pasolini, Patricia Highsmith…], fins i tot si no ha vist cap obra anterior de Guiraudie, es trobarà amb una comèdia malgirbada i malintencionada que qüestiona la vida rural com a arcàdia enyorada de la moral pura. (..) // “Misericordia” fa befa d’aquesta tendència urbanita de tornar al poble a partir d’una investigació tronada i barreja bolets, sotanes, policies de muntanya i sexe poc normatiu. Tot plegat, i potser per tenir participació catalana (coprodueix Andergraun Films, la productora d’Albert Serra), fa que aquest crim entre llenegues recordi a aquella insòlita gamberrada de Joaquim Jordà, “Un cos al bosc” (vaja, una altra cita cinèfila…). Divertidíssima. La comèdia de l’any?.

Crim i desig, article d’Àngel Quintana, al ‘Full de Sala del Cinema Truffaut‘: Alain Guiraudie és un gran cineasta hedonista. A les seves pel·lícules la moral convencional sempre és posada entre parèntesis per permetre l’aparició d’una altra moral basada en la ruptura de les convencions sexuals i religioses. (..) Al cineasta li agrada filmar en plena natura des de la naturalitat, rebutjant tota mena de pudor en la seva mirada. En el cinema de Guiraudie no hi ha culpa, ni expiació, ni cap dels elements claus de la moral catòlica, només hi ha una llibertat de consciència guiada per la força d’un desig que sembla com si tot ho determinés. No és cap casualitat que Guiraudie, des dels seus inicis amb “Pas de repos pour les braves” (2003) intentés apropar-se cap a l’obra de Renoir, on el sentit dionisíac de l’existència és fonamental. Guiraudie filma sempre en paisatges rurals propers a Toulouse, convertint el seu univers en el paisatge de totes les ficcions. El director de “L’inconnu du lac”, proposa a “Miséricorde” una altra de les possibles revisions de “Teorema” de Pier Paolo Pasolini situada al cor d’un entorn rural inspirat en una part de la novel·la escrita pel mateix Guiraudie titulada ‘Rabalaïre’. “Teorema” explica la història del desconegut que penetra en el cor d’una família i destrueix totes les seves convencions. En el cas de “Misericordia”, premiada al Festival de Valladolid i aclamada per la crítica, la productora Andergraun Flms d’Albert Serra i Montse Triola són els coproductors internacionals. // (..) Com el misteriós desconegut de “Teorema” de Pasolini, el desig marca la relació amb cadascun dels personatges amb què es creua [en Jérémie]. Després d’una forta discussió, Jéremie mata un dels seus amics, amaga el seu cos. A partir d’aquest moment la pel·lícula es converteix en el que podríem definir com un thriller rural amb ressonàncies no massa allunyades del cinema de Claude Chabrol. L’estructura de la pel·lícula ens porta a pensar que tot podria acabar derivant cap a una pel·lícula convencional d’investigació sobre un crim, si no fos perquè, tal com hem dit, els codis morals del cinema de Guiraudie són altres. La lògica de la moral social o religiosa no hi pot jugar cap paper. Al cineasta li interessa sobretot treballar el tema de la circulació del desig entre tots els personatges i com aquest altera les relacions humanes. Tots els personatges que surten en escena són gent que desitja, inclòs el vell capellà del lloc que té una vida sexual intensa. El crim acaba sent minimitzat moralment, encara que totes les proves cada cop són més evidents. La veritable qüestió de la pel·lícula no és altra que la de descobrir si veritablement serveix d’alguna cosa acusar un culpable, destruir la seva vida i si l’assassinat porta implícita l’existència del mal. La pel·lícula es pregunta si el món pot ser millor sense la víctima i si es pot viure al marge de l’angoixa que un acte criminal acaba generant dins de la consciència humana. La història negra de Guiraudie acaba adquirint lleus aires d’història turbulenta a la manera d’Alfred Hitchcock, fent que aparegui l’ombra de “¿Pero… quién mató a Harry?” i de “Yo confieso”, però amb la interferència iconoclasta del llegat de Pier Paolo Pasolini i de Jean Renoir.

FOTO (Karma Films).

RESSONS DE LA PROJECCIÓ DEL FILM A CANES 2024:

Àngel Quintana, l’article per a ‘Caimán’ -avançat per Facebook-: Alain Guiraudie és un gran cineasta hedonista. A les seves pel·lícules la moral convencional sempre és posada entre parèntesis per permetre l’aparició d’una altra moral basada en la ruptura de les convencions sexuals i religioses. No hi ha culpa, ni expiació, ni cap dels elements claus de la moral catòlica, únicament hi ha una llibertat de consciència guiada per la força d’un desig que sembla com si tot ho determinés. El director de “L’inconu du lac”, realitza a “Miséricordia” una mena de revisió de “Teorema” de Pier Paolo Pasolini situada al cor d’un entorn rural inspirat en una part de la novel·la escrita pel mateix Guiraudie titulada ‘Rabalaïre‘. La productora Andergraun films de Montse Triola i Albert Serra n’apareixen com a coproductors. En Jéremie que havia treballat de forner a Tolosa torna al poble de la seva infància per assistir a l’enterrament del seu antic patró. Al poble retroba dos dels seus amics d’infants, un dels quals és el fill de l’home mort. En Jéremie deambula pels boscos del lloc, retroba els seus amics, desperta gelosies insospitades i és desitjat per una part de la comunitat. Com el misteriós desconegut de “Teorema”, el desig marca la relació amb cadascun dels seus personatges, aquesta vegada combinat amb unes quantes dosis de pastís. Després d’una discussió, en Jéremie mata un dels seus amics, n’amaga el cos i comença el que podria ser definit com un thriller rural de ressonàncies chabrolianes. Tot podria derivar cap a una pel·lícula convencional d’investigació si no fos perquè, tal com hem dit, els codis morals del cinema de Guiraudie són uns altres. El cineasta ens mostra com el desig circula entre tots els personatges que són presents a la història, inclòs el vell capellà de l’indret. El crim acaba sent minimitzat moralment, encara que totes les proves siguin evidents, la veritable qüestió residirà a descobrir si veritablement serveix d’alguna cosa acusar un culpable, destruir-li la vida i si l’assassinat implica l’existència del mal, si el món pot ser millor sense la víctima i si es pot viure al marge de l’angoixa generada per la consciència. La història negra de Guiraudie acaba adquirint lleus aires hitchcockians, l’ombra de “Però, qui va matar en Harry?” i de “Jo confesso” interfereix a la de “Teorema” de Pasolini.

Diego Batlle, a la crítica per a ‘Otros Cines’: No sé si “Misericórdia” acabarà sent la millor pel·lícula del festival (sens dubte estarà al Top 3), però sí que ha estat la més gaudible de tota la programació. (..) El seu nou opus [d’en Guiraudie] és dels més accessibles de tota la seva filmografia sense resignar per això la seva mirada punxant, incisiva, provocadora. (..) Pendulant tothora entre el thriller, el drama hetero i gai, l’acumulació d’embolics i l’habitual humor negre que aquesta vegada inclou l’Església (situacions més simpàtiques que blasfemes com una extraordinària confessió invertida amb el capellà exposant les intimitats), en Guiraudie va brodant sense pressa però amb enorme gràcia i sensibilitat una simpàtica, fascinant, lúdica, encantadora tragicomèdia sobre el desig, l’empatia i el perdó que és d’aquelles que un voldria veure cada dia com a refugi per sentir que la vida, el cinema i el món poden resultar força millors del que en realitat són.

Joan Millaret Valls, a l’article per a ‘cinemacatalà.net’: (..) La pel·lícula de Guirauide explota la pulsió homosexual de Jérémie que desbarata l’harmonia local. El resultat és un conte moral juganer i murri que subverteix el thriller rural en una celebració del desig i els cossos. Un dels grans protagonistes és el bosc tardoral, espai tel·lúric i misteriós, espai de trobada casual del mossèn i Jérémie, amb els desitjables bolets com a apunt curiós. La gràcia del conjunt prové també de les repetides trobades de tots els personatges enmig de la nit en una perpètua ronda somnàmbula. El resultat és una apetitosa, fresca i desinhibida proposta.

Altres reaccions (només enllaços).- Luc Chessel, crònica per a ‘Libération’, en què remarca: La pel·lícula de l’indispensable cineasta i escriptor, presentada a la secció de Cannes Première i no en competició com s’hauria merescut, segueix un jove que torna al poble, i amaga darrere la seva senzillesa abismes de bellesa i ambigüitat. Fabien Lemercier, crítica per a ‘Cineuropa’, en què remarca: Alain Guiraudie signa un estudi deliciós sobre la naturalesa humana, a mig camí entre el cinema negre i la comèdia, sobre la microsocietat d’un poble aïllat. Jordan Mintzer, ressenya per a ‘The Hollywood Reporter’, en què comença dient: Revisitant els misteris de l’assassinat del seu premiat llargmetratge del 2013, “Stranger by the Lake”, però amb un to còmic més fosc que es troba en gran part de la seva altra obra, l’última de l’escriptor i director francès Alain Guiraudie, “Misericordia” (Miséricorde), juga com dues pel·lícules en una: la primera és una història d’homicidi sinistre i d’un petit poble en la línia de “Shadow of a Doubt” d’Hitchcock, en la qual apareix un home per fer estralls a persones aparentment innocents. La segona és una variació recargolada del “Teorema” de Pasolini, en què una família es veu destrossada per la sexualitat generalitzada d’un visitant i la negativa a deixar-los sols. Les dues pel·lícules no sempre es cristal·litzen en una, i si busqueu un thriller criminal creïble en què tothom es comporti de manera lògica, potser “Misericordia” no és per a vosaltres. Si, en canvi, busqueu una exploració del desig sexual reprimit i la hipocresia religiosa als boscos de França, la nova pel·lícula estranya i sòbria de Guiraudie fa el fet (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!