Club 7 Cinema

José Ramon Soroiz, pel seu treball a la pel·lícula Maspalomas, ha guanyat el Premi a la Millor Interpretació de la 73a edició del Festival de Sant Sebastià (ex-aequo amb Zhao Xiaohong, pel seu paper a Her Heart Beats in Its Cage). Maspalomas s’ha estrenat als nostres cinemes el 26 de setembre de 2026.

Sinopsi de Maspalomas:

Després de trencar amb la seva parella, en Vicente, homosexual de 76 anys, du la vida que li agrada a Maspalomas (Canàries): es passa el dia tombat al sol, de festa i buscant el plaer. Un accident inesperat l’obliga a tornar a Sant Sebastià i a retrobar-se amb la filla, a qui va abandonar anys enrere. En Vicente haurà de viure en una residència on es veurà empès a tornar a l’armari i a amagar una part de si mateix que creia resolta. En aquest nou entorn, en Vicente haurà de preguntar-se si encara està a temps de reconciliar-se amb els altres… i amb ell mateix.

Tràiler:

Dades:

De Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi, Maspalomas.

Producció: Moriarti (País Basc), Irusoin (País Basc), Maspalomas Pelikula AIE (País Basc). Any: 2025. Durada: 1h55. Idiomes: espanyol, euskera. Guió: Jose Mari Goenaga. Amb: Jose Ramon Soroiz (Vicente), Nagore Aranburu (Nerea), Kandido Uranga (Xanti), Zorion Egileor (Ramón), Kepa Errasti (Iñaki). Enllaços: Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. Festivals i premis: Sant Sebastià 2025 – Secció Oficial (Millor Interpretació, ex-aequo -José Ramón Soroiz-, Premi Sebastiane al Millor Film LGTBI+) | Altres reconeixements. Distribuïdores i estrena als cines, DE: BTeam, EE: 26.09.2025, DF: pendent, EF: pendent, DI: pendent, EI: pendent.

Articles publicats:

Entrar dins l’armari i baixar al fons de l’oceà, crònica de Bernat Salvà des de Sant Sebastià, al diari El Punt Avui: El Festival de Sant Sebastià ha estat des de fa uns anys aparador, però també catalitzador, d’un cinema basc rodat en èuscar que té com a cap més visible Moriarti Produkzioak. En diferents combinacions de dos o tres, els cineastes Jon Garaño, Aitor Arregi i José Mari Goenaga han dirigit un grapat de pel·lícules en basc que han competit i guanyat premis a Sant Sebastià, i alguna fins i tot en els Goya: “Floreak”, “La trinchera infinita”, “Handia” i “Marco”. Aquest any hi tornen amb “Maspalomas”, la història d’un jubilat homosexual que gaudeix de la vida amb tota llibertat a Maspalomas (Canàries), però un ictus l’obliga a ingressar en una residència basca i a entrar de nou a l’armari / “La residència és una mena de metàfora de la societat que ho homogeneïtza tot –explica a El Punt Avui Jose Mari Goenaga, guionista i, amb Aitor Arregui, codirector del film–. A tots se’ns suposa heterosexuals i que, a partir d’una edat, ja no tenim sexe. Depèn de tu que alcis la mà i diguis que ets diferent.” En un sòlid drama que per moments navega, amb contenció, pel terreny de la comèdia, “Maspalomas” reflecteix també el camí que falta per recórrer: “Hi ha hagut molts avenços: reconèixer el matrimoni homosexual, que puguis adoptar… Però són mesures preses en les altes instàncies, i no saps fins a quin punt arriben a amarar la base social. Tenim aquests drets, però compte amb anar agafats de la mà pel carrer, que et poden clavar una pallissa.” L’actor José Ramón Soroiz brilla en el paper de Vicente, que ha de compartir habitació amb un avi simpàtic que parla èuscar, però simpatitzant de Vox (..). Ran de l’estrena del film a Catalunya, Bernat Salvà ho ha desenvolupat, al diari El Punt Avui: ‘Maspalomas’ mesura la distància entre la (teòrica) llibertat sexual i la realitat.

L’inesperat retorn a l’armari d’un avi gai, crítica de Manu Yáñez, al diari Ara, ran de l’estrena del film: Subvertint els codis narratius del cinema ‘queer’, que històricament ha lluitat per il·lustrar difícils processos d’alliberament, “Maspalomas” traça el dolorós camí de retorn a l’autorepressió d’un home gran (..) / Ara, Goenaga (..) torna a retratar la lluita d’un individu contra una societat conservadora, trencant tabús sexuals, però també reflexionant sobre l’enquistament dels prejudicis i la transmissió de les pors en les relacions paternofilials. El resultat d’aquest matisat estudi psicològic i sociològic és un film que, prescindint de grans escarafalls estètics, sap transitar de la llum a la foscor sense caure en el melodrama, respectant la dignitat del seu protagonista. Menció a part mereix el veterà actor José Ramón Soroiz, un emblema del teatre i la televisió basca que regala una primorosa encarnació dels desitjos primaris, els terrors encoberts i uns anhels que es resisteixen a claudicar (..).

Viatge a l’interior de l’armari, article del diari El Periódico, publicat ran de l’estrena: A un costat, l’hedonisme i la lluminositat, i a l’altre, la grisor i la pluja. L’un és un paradís de llibertat sexual; l’altre, una presó social on ser un mateix pot provocar rebuig. És l’amarg trànsit que relata la nova pel·lícula de Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi (..). En aquest film expliquen la història d’un home de 76 anys obertament gai que es veu obligat a deixar la seva agradable vida a les Canàries per ingressar en una residència a Sant Sebastià i que, quan hi arriba, es torna a veure empès a entrar a l’armari. Comença observant cossos despullats que es fonen en les dunes, espai oníric que expressa un tipus de desig urgent i que remet a “El desconocido del lago” (2013). I tot seguit, de mica en mica, el relat s’envolta d’una sensació de derrota / Mentre confirma l’interès d’aquest trio basc per explorar diverses formes d’ocultació, “Maspalomas” també explora amb lucidesa altres temes tabús com l’amor en la vellesa i, mentrestant, sorprèn per la finor amb què combina comicitat i tragèdia i l’agudesa amb què ens convida a reflexionar sobre com costa conquerir certes llibertats i que de pressa que es poden perdre, els prejudicis que determinen la nostra manera de mirar els avis i els tipus d’armaris on ens mantenim tancats.

***

FOTOS: “Maspalomas” (Festival de Sant Sebastià)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!