Club 7 Cinema

«En aquest conte fantàstic tenyit d’una certa maldat no n’hi ha una, sinó diverses males bèsties: la del conte que espanta, però també la que tothom porta a dins i acaba sortint del més profund» (Núria Vidal [1]); «Mala bèstia és una obra suggeridora, inquietant i psicològicament complexa, en què Bàrbara Farré, en el seu primer llargmetratge, demostra una gran seguretat tant en els recursos visuals com en els narratius. I un sincer aplaudiment a la formidable actriu protagonista, Maria Schwinning» (Jordi Batlle Caminal [2]).

Atès que no n’he pogut editar la fitxa, reprodueixo aquí:

De Bàrbara Farré, Mala bèstia — Mala bestia — Bad Beast

Informació: Versió original, en català | Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, Academia de Cine, AlloCiné, My Movies | Festival de Màlaga 2026 · Secció Oficial | Atlàntida Film Festival 2026 | Mimosa Produce, Sumendi |  DE: A Contracorriente, VI: Alief |  Tràiler VOC.

Cines que la projecten en VOC: Cine Verdi (Barcelona), ScreenBox Funatic (Lleida), ACEC Cines Olot (Olot), Cinesa Parc Vallès (Terrassa), Ocimax Palma Aficine (Palma). Cines que la projecten en VOSE: Renoir Floridablanca (Barcelona), Cines Babel (València), Cines ABC Park (València)

Articles publicats:

Mala Bèstia: Tothom té una bèstia dins. Núria Vidal, crítica, a Filmtopia, 30.07.2026 [1]:

Mala bèstia és un títol impactant, però també ambigu. Qui o què és la mala bèstia? En realitat, en aquest conte fantàstic tenyit d’una certa maldat no n’hi ha una, sinó diverses males bèsties: la del conte que espanta, però també la que tothom porta a dins i acaba sortint del més profund. “El títol de la pel·lícula juga precisament amb aquesta idea de la bèstia que tothom porta a dins i que pot aparèixer quan les normes socials deixen d’oferir protecció”, ha dit la directora, que, tot i això, intenta no donar gaires pistes sobre la seva pel·lícula.

(..) Mala bèstia comença en un internat/orfenat de nenes. Unes van de blanc, altres van de negre. L’Atenea comença de blanc, però, quan té la primera regla, l’obliguen a vestir de negre. Encara que ella intenta amagar-ho, no pot negar que ha entrat en una edat perillosa en què ningú no l’adoptarà. Hi ha dos referents cinematogràfics evidents que salten a la memòria en aquest primer terç del film: Picnic a Hanging Rock, de Peter Weir (1975), pel·lícula que la directora cita com a influència en l’escriptura i, sobretot, Innocence, de Lucile Hadzihalilovic (2004), amb la qual comparteix no només l’espai de l’orfenat, sinó també l’atmosfera opressiva, de por, fascinació i temor que envolta les nenes.

Quan l’Atenea és adoptada per una jove parella, el to canvia. Els referents deixen de ser aquests dos films per convertir el relat en un conte fantasmàtic. El que passa aquell estiu, a la vora d’un llac en un bosc misteriós, entra en el terreny d’una altra influència citada per Bàrbara Farré: els contes de Silvina Ocampo, protagonitzats per adolescents en metamorfosi, com la mateixa Atenea. És en aquest punt on apareix la mala bèstia que viu al bosc, una amenaça que funciona com a metàfora.

En una pel·lícula en què els silencis són dominants i les mirades i les insinuacions ho han de dir gairebé tot, és fonamental comptar amb un equip tant darrere de la càmera (..); com davant (..). Mala bèstia no seria igual sense la presència de María Schwinning, una actriu d’una innocència ambigua, ideal per al personatge, (..). Al seu costat, Iría del Río i Roger Casamajor assumeixen personatges molt allunyats del seu registre habitual (..)

Més veus:

Contes del bosc. Jordi Batlle Caminal, crítica a La Vanguardia, 31.07.2026 [2]:

La primera mitja hora està ambientada en un internat de nenes i adolescents que esperen ser adoptades abans de complir els temuts divuit anys. L’atmosfera es presenta enrarida, i la barreja de contes del bosc (on habiten criatures de les quals només veiem els ulls, dos puntets vermells en la foscor, com els d’Apichatpong Weerasethakul), adolescència, menstruació i primers desitjos sexuals evoca En companyia de llops, la pel·lícula de Neil Jordan inspirada en Angela Carter. Durant l’hora següent, la protagonista ja viu amb la seva família d’acollida, precisament en una casa al bosc. L’atmosfera continua enrarida (..). Mala bèstia és una obra suggeridora, inquietant i psicològicament complexa (..), en què Bàrbara Farré, en el seu primer llargmetratge, demostra una gran seguretat tant en els recursos visuals (l’elegant moviment de càmera en l’escena de les golfes de l’internat) com en els narratius (l’aigua d’una aixeta com a el·lipsi contundent). I un sincer aplaudiment a la formidable actriu protagonista, Maria Schwinning.

Declaracions:

Bàrbara Farré: “Aquesta pel·lícula m’ha canviat la manera d’entendre la vida”. Bernat Salvà [BS], entrevista la directora [BF], al diari El Punt Avui, 31.07.2026):

[BS]: Formada a l’Escac, Bàrbara Farré (Barcelona, 1994) va guanyar el Gaudí amb el seu curtmetratge de final de carrera, La última virgen (2017), i ha dirigit videoclips de veus potents de la música (Rosalía, Bad Gyal, Najwa Nimri i Amaia Romero) abans de debutar amb el llargmetratge Mala bèstia (..). (..) lL cineasta ha passat a dirigir una història molt personal, amb un to de faula, allunyat del realisme: narra la història d’Atenea, una adolescent òrfena que viu en una institució, amb altres noies i nenes, i que té por de fer-se gran. La valenciana María Schwinning protagonitza aquest film rodat en versió original catalana (..).

[BS]: Ha fet bastants videoclips, sovint de cantants molt importants. Per què debuta amb un llargmetratge tan personal?

[BF]: Doncs precisament perquè he tingut la gran sort de poder, a més de dirigir ficció, portar un recorregut prou llarg treballant en videoclips i en publicitat. Tot i tenir el teu propi univers, sempre t’acabes adaptant una mica a la veu de l’artista i a les cançons. Sentia que, tot i que hi ha moltes coses en comú entre la meva manera de dirigir i el meu univers en totes aquestes feines, no havia acabat de fer mai una cosa tan personal, que naixés únicament de mi, de la meva intuïció (..). Al final crec que és una pel·lícula molt instintiva, en què he pogut connectar molt amb la meva intuïció. I no vaig tenir cap por que la pel·lícula no sortís bé o que després no es veiés, perquè la meva gran por era no ser fidel a mi mateixa (..).

[BF]: (..) la pel·lícula ha evolucionat molt, no tant durant l’escriptura com durant el rodatge i, sobretot, al muntatge. La pel·lícula s’ha anat trobant de la mateixa manera que jo també em trobava amb ella. Crec que és molt bonic poder gaudir d’aquesta llibertat i d’aquest procés d’anar trobant la pel·lícula.

[BS]: El procés d’anar trobant la pel·lícula és també perquè que fuig del realisme i crea un univers?

[BF]: Sí, totalment. (..) Al principi vaig començar a escriure des de la realitat que coneixia, dels centres i de tot plegat. Però hi havia una cosa que em frenava molt: quan fas un retrat fidel de la realitat hi ha coses que no et pots inventar, perquè formen part d’aquell codi realista i les has d’explicar tal com són. Això em limitava molt en l’escriptura i també limitava el meu univers i la possibilitat d’expandir tot el que tenia a dins. Per això vaig voler fugir del realisme, per no limitar-me creativament.

[BS]: La pel·lícula parla de les pors d’una adolescent.

[BF]: Crec que la pel·lícula transita per molts processos: aquesta por de fer-se gran, de deixar de ser una nena per convertir-te en una dona, quan realment no saps què és ser una dona. També hi ha tots aquests canvis en el teu cos, que fan evident que estàs creixent, però tu encara no ho sents internament. T’està dient que ja ets una dona perquè t’ha vingut la menstruació, però tu encara no t’hi identifiques. M’interessava molt retratar aquest procés. I penso que també és una pel·lícula sobre donar-te valor a tu mateixa. L’Atenea està intentant trobar algú que l’estimi, construir vincles i relacions familiars, perquè entén que la família és el que dura per sempre. Però, en aquest procés, s’oblida d’ella mateixa, del que necessita. Al final també s’oblida que primer ha d’estar amb ella mateixa i confiar que també pot estar sola, sense viure sempre amb l’angoixa que algú l’estimi.

[BS]: Què li aportava aquesta narrativa de faula, de conte, amb elements com el bosc, en una història tan personal?

[BF]: A mi m’agrada molt l’ús de la imaginació que tenim moltes vegades per explorar realitats que, en el món en què vivim, no podem explorar directament. L’entorn que té la protagonista presenta moltes limitacions a l’hora de viure determinades experiències. Per a mi, la imaginació, els contes i les faules són un recurs que em serveixen perquè els personatges a sortir de les parets on viuen i anar a buscar experiències més enllà.

(..)

Articles d’altri posteriors a la publicació d’aquest apunt:

Bàrbara Farré: “Gràcies als videoclips i la publicitat no he tingut mai pressa per dirigir cinema”. Xavi Serra. Article, amb declaracions de la directora, al diari Ara, 03.08.2026)

Remarca: «Bàrbara Farré explora les pors i anhels d’una adolescent d’un internat femení a ‘Mala bèstia’, el seu debut com a directora»

Mala bèstia. Judith Vives Bellalta, apunt, al seu compte @judithvives d’ X, 03.08.2026:

Que bé que una peli catalana de dona directora amb nena adolescent sigui capaç d’evitar el costumisme i l’autoficció i gosi plantejar un conte gòtic iniciàtic, amb cites a Alicia i la Caputxeta, al Mine-Haha de Frank Wedekind, a Picnic at Hanging Rock, a Carrie i a Lynch. Visca!

—

PORTADA: Cartell del film

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!