Club 7 Cinema

Tindrà lloc un rodatge al barri Picasso, a Boulogne-Sur-Mer, al nord de França. Durant el càsting, quatre adolescents, Lily, Ryan, Maylis i Jessy són escollits per interpretar a la pel·lícula. Al barri, tothom s’estranya: per què han anat a agafar “els pitjors”? Aquest és el plantejament de “Los peores” / “Les pires” / “I peggiori di Tutti”, òpera prima de Lise Akoka i Romane Gueret, guanyadora del Premi Un Certain Regard al Festival de Canes 2022.

Amb Johan Heldenbergh, Timéo Mahaut, Matthias Jacquin, Loïc Pech, Mallory Wanecques, Dominique Frot, François Creton, Mélina Vanderplancke.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Sobre les autores,  Lise AKOKA i Romane GUERET: Akoka treballa sempre amb Gueret. A part d’un vídeo musical i una minisèrie televisiva, han dirigit anteriorment un curt cinematogràfic, que va sobre càsting d’una adolescent per a un film. Gueret havia començat sola, fent un curt en vídeo.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya.

Què passa amb els i les intèrprets no professionals d’una docuficció quan s’acaba el rodatge?, crítica d’ Eulàlia Iglesias a ‘Filmtopia’: A “Una vez fuimos Kids” (2021), Eddie Martin resseguia què s’havia fet dels i les protagonistes d’aquesta pel·lícula de Larry Clark que va marcar el cinema indie dels noranta. La proposta posava en el punt de mira el vincle entre cinema i menors que exerceixen puntualment d’intèrprets, sobretot si provenen d’entorns desafavorits, una predilecció de molta gent cineasta en la seva pràctica d’un cinema realista que transmeti l’”autenticitat” en brut del context que retraten.  “Los peores” engega amb un càsting d’intèrprets no professionals menors d’edat per part d’un equip comandat per un cineasta belga, en Gabriel (Johan Heldenbergh), que vol rodar al barri de Picasso, una zona de pisos de protecció oficial a Boulogne-sur-Mer. “Sempre contracten els pitjors”, comenta una noia quan s’assabenta de les criatures que han escollit per sortir al film. El primer llarg de Lise Akoka i Romane Gueret parteix d’un curt anterior, “Chasse royale” (2015), i de la seva experiència com a expertes en càstings i coaching d’intèrprets infantils. Aquí adopten un dispositiu autoreferencial amb un punt de comèdia per abordar les bones o males pràctiques de l’anomenada docuficció, sobretot en relació amb la mainada. “Los peores” funciona així com una insòlita variant de cinema dins del cinema. Som davant una ficció sobre el rodatge d’una docuficció que segueix com afecta la irrupció de l’equip d’una pel·lícula en un context social especialment vulnerable. (..) A Akoka i Gueret els interessa precisament treballar amb aquest tipus d’intèrprets/personatges menors que encara ara no tenen prou visibilitat al cinema per plasmar-los des d’una autenticitat que no defuig l’autocrítica. (..) La pel·lícula els plasma amb la tensió entre la suposada realitat on viuen i la pel·lícula que estan filmant, per comprovar també com els afecta el rodatge de ficció… que no pas el real. Akoka i Gueret posen en escena diferents situacions problemàtiques per on passa una docuficció. Per exemple, quan es genera un escenari de ficció en què s’enfronten dos menors i la situació “real” escala cap a un moment de violència o incomoditat que no s’hauria d’haver produït, però que encanta al cineasta. Aquí succeeix en la seqüència en què un nen es veu obligat a repetir: “La teva mare és una puta” a en Ryan, que en la “vida real”, a més, està experimentant un procés de retrobament amb la seva progenitora, de qui la van separar els serveis socials. (..) Akoka i Gueret assumeixen la contradicció d’enfocar finalment en positiu aquesta mirada amb substrat crític sobre els efectes del rodatge d’una docuficció en els i les protagonistes. Però abans de la conclusió triomfant, obren les portes a un debat amb algunes figures secundàries sobre els tòpics i les estigmatitzacions que generen aquest tipus de pel·lícules.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Canes.

Àngel Quintana, a Caimán: En un moment de “Les Pires”, la gent del barri Pablo Picasso discuteix si calia haver rodat una pel·lícula pels carrers d’aquest espai conflictiu i perifèric.(..) Les declaracions dels veïns també podrien ser una reflexió metaficcional sobre la pròpia existència de “Les Pires”. La pel·lícula ens explica el càsting i el rodatge durant uns mesos d’estiu, mentre es desenvolupa la vida d’un grup d’adolescents (..) Mentre que el director que roda la suposada pel·lícula de ficció intenta llançar una mirada comprensiva sobre el seu entorn, el cinema també actua com un dispositiu que transforma, manipula i canvia la realitat. “Les pires” és una reflexió sobre com atrapar la vida, sense que aquesta acabi ressentint-se. Screen International en diu: debut sensible, de vegades commovedor però finalment poc concloent. I en un altre tuit hi afegeixen: És emocionant de veure de quina manera tan brillant poden actuar aquests quatre nens. Fabien Lemercier, a Cineuropa: (..) una reeixida òpera prima que retrata amb gran cor, veritat i habilitat els nens de l’altra banda del mirall. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!