Club 7 Cinema

Oliver Hermanus és un cineasta sud-africà, descobert a Canes amb l’estimable Skoonheid / Beauty (2011) i que va aconseguir un cert ressò, sobretot al circuit de festivals, amb Moffie (2019). Fins ara havia destacat per la temàtica homosexual del seus films, tractada amb sensibilitat i intel·ligència -també ha tocat la situació social i política de Sud-àfrica-. Amb Living ha fet un salt important, rodant fora del seu país i adaptant Ikiru / Vivir, d’Akira Kurosawa, d’una manera que està arribant al cor de molts cinèfils.

Recullo aquí la sinopsi de Living i l’enllaç amb alguns articles publicats ran de la seva estrena a casa nostra.

Sinopsi: Ambientada a la dècada dels cinquanta a Londres, la pel·lícula segueix en Williams, un veterà funcionari enterrat sota la paperassa de l’oficina mentre la ciutat es reconstrueix després de la II Guerra Mundial. En rebre un demolidor diagnòstic mèdic, buida el compte d’estalvis i se’n va cap ​​a la costa. Es promet fer dels seus últims dies un temps significatiu, però s’adona que no sap com fer-ho. Després que un misteriós desconegut el porti a la ciutat, Williams se sent intrigat per una jove companya de treball que sembla tenir la vitalitat que ell ha perdut. Amb l’ajuda del seu col·lega optimista, Williams posa tot el seu afany a fer feliç, d’una manera sorprenent, el seu entorn.

Articles publicats:

Full de sala del cine Truffaut, per Guillem Terribas: Elogi a la vida. (..) El protagonista, magistralment interpretat per Bill Nighy, el Sr. William és un funcionari com Déu mana i amb experiència (..) Un mal lleig que li pronostiquen al Sr. Williams, li canviarà la vida i la del seu entorn. I aquí és quan el relat agafa una altra orientació i esdevé una història plena de sensibilitat i una reflexió sobre la vida i la mort (..) L’original “Ikiru”, en el seu moment va impactar per la seva senzillesa, per la seva manera de veure com funcionen les administracions, siguin locals o nacionals, i com el protagonista intenta recuperar el temps perdut. “Living”, feta amb tot el respecte a l’original, torna a tocar la fibra de l’espectador a través de la seva senzillesa i la manera tan natural i elegant d’explicar aquesta història, al mateix temps tan real (..) Però no tot el mèrit és del director i del guionista Akira Kurosawa, sinó dels actors i actrius que interpreten magistralment els seus personatges. Sobretot Bill Nighy. Està impecable (..)

Crítica de Joan Millaret Valls, a Cinemacatalà.net: Viure. Després de passar pel darrer Festival de Cinema de Venècia, fora de competició, i també a la secció Perles del 70è Festival de Cinema de Sant Sebastià, “Living” del director sud-africà Oliver Hermanus arriba als nostres cinemes. Un film impregnat de cinefília al tractar-se d’un remake d’un clàssic dels 50, “Vivir/Ikiru” del japonès Akira Kurosawa. La present adaptació compta amb un guió de l’escriptor japonès Kazuo Ishiguro, resident a Anglaterra des dels anys 60 (..) Una adaptació feta amb personalitat pròpia i que ens deixa un film preciós, delicat i commovedor (..)

Crítica de María Adell Carmona, al diari Ara: ‘Living’, un ‘remake’ de Kurosawa més sentimental i menys àcid. (..) Malgrat les reticències raonables que pot despertar un film que és un calc mil·limètric d’una obra modèlica, la presència d’Ishiguro com a impulsor del projecte i el trasllat de l’acció al Londres dels cinquanta genera paral·lelismes interessants. El Williams de “Living” no està tan lluny del protagonista de l’esplèndida novel·la d’Ishiguro ‘El que queda del dia’, aquell lleial majordom que aprèn massa tard la importància de viure. Com a guionista, l’escriptor sembla estar fent un exercici d’apropiació més que d’adaptació, substituint la desesperació del Watanabe japonès –encarnada en la mirada esbalaïda i el rictus de clown trist de Takashi Shimura– per la pètria malenconia i la impassibilitat gestual del Williams britànic. I és aquí on entra en joc Bill Nighy, que utilitza la característica inexpressivitat facial que tan bon resultat li ha donat en rols còmics per compondre, de manera esplèndida, un home corrent travessat pels remordiments, la culpa i una atàvica repressió emocional (..)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!