Club 7 Cinema

La Jessica és una noia francesa de 19 anys que viatja a Raqqa (Síria) per unir-se a Estat Islàmic, seduïda per la promesa d’una nova vida. Un cop allà, queda atrapada en una casa per a futures esposes de combatents i resta sotmesa a l’autoritat de la Senyora, que dirigeix el centre amb mà de ferro i exerceix una estranya fascinació sobre ella: Aquesta és la sinopsi de “Les filles del califat” / “Rabia”, òpera prima de Mareike Engelhardt que s’ha estrenat a casa nostra en VOSC i doblada al català.

Tràilers: VOSE, VOSF, VC,

Amb Megan Northam (Jessica/Rabia), Lubna Azabal (la Senyora), Natacha Krief (Laïla), Lena Lauzemis, Klara Wördemann, Maria Wördemann, Andranic Manet, Lena Urzendowsky.

Enllaços: Viquipèdia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Distribuïdores i estrenes als cinemes, DE: Adso Films, EE: 13.12.2024, DF: Memento Dist., EF: 27.11.2024.

ARTICLE PUBLICAT RAN DE L’ESTRENA DEL FILM A CATALUNYA:

Confondre presó amb llar, crítica de Marla Jacarilla, a ‘Filmtopia’: L’any 2013, els gihadistes van implementar un sistema totalitari en territoris de Síria i l’Iraq. Amb la finalitat d’ampliar la seva població i assegurar la continuïtat de l’autodenominat estat islàmic, milers de dones de més d’un centenar de països van ser reclutades per convertir-se en esposes dels combatents. Entre elles es troben la jove Jessica (Megan Northam) i la seva amiga Laïla (Natacha Krief), que, cansades de la seva avorrida vida a França, decidiran aprendre àrab, convertir-se a l’islam i viatjar milers de quilòmetres fins a establir-se a Síria, fent així un gir radical a la seva vida desorientada. Una vegada a Raqa, viuran en una de les nombroses ‘madafas’ que hi ha al país, edificis destinats a allotjar les futures esposes dels combatents de Daesh. Almenys, fins que se’ls trobi un marit i compleixin així la seva missió. Allí coneixeran Madame (Lubna Azabal), la directora d’aquest centre, amb la qual Jessica establirà una pertorbadora relació marcada per la submissió i el control que canviarà per sempre el seu mode de pensar i comportar-se. Com pot una dona que viu en una societat lliure decidir convertir-se a una religió que la privarà d’aquesta llibertat? Quines són les seves veritables motivacions? Són realment religioses? Són polítiques? O són més aviat psicològiques? Quin és el principal error de les societats occidentals? Per què tantes persones se senten excloses del sistema? D’on surt tant de desencant, tant de buit existencial? Per què tantes i tantes persones troben en la radicalització religiosa una possible solució als seus problemes? Aquestes són algunes de les preguntes que, d’alguna manera, formula l’arriscada òpera prima de Mareike Engelhardt. Un film que, més que sobre l’islam o la gihad, parla sobre la frustració i el desengany d’una generació desencantada amb la seva vida i la manipulació a la qual pot arribar a ser sotmesa (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!