Club 7 Cinema

Sinopsi: La història de la fotògraf nord-americana Lee Miller, una model de moda que es va convertir en una aclamada corresponsal de guerra de la revista Vogue durant la Segona Guerra Mundial.

D’Ellen KURAS, “Lee Miller” / “Lee”.

Producció: Anglaterra, EUA, Austràlia. Any: 2023. Durada: 1h57.

Amb: Kate Winslet (Lee Miller), Andrea Riseborough (Audrey Withers), Josh O´Connor (noi/Anthony Penrose), Andy Samberg (Davy Sherman), Alexander Skarsgård (Roland Penrose), Marion Cotillard (Solange D’Ayen), Noémi Merlant (Nusch Eluard).

Guió: Liz Hannah, Marion Hume i John Collee, basat en el llibre The Lives of Lee Miller, d’Anthony Penrose (fill de Lee Miller). Muntatge: Mikel E.G. Nielsen. Fotografia: Pawel Edelman. Música: Alexandre Desplat.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

Festivals i premis: Premis i nominacions.

Distribuïdores i estrena als cines, DE: Vértice Cine, EE: 07.03.2025, DF: SND, EF: 09.10.2024, DI: Vertice360, EI: 13.03.2025.

ARTICLES PUBLICATS RAN DE L’ESTRENA A CATALUNYA:

Kate Winslet se’n va a la guerra amb Lee Miller, crítica de Xavi Serra, al diari ‘Ara‘: Són moltes i molt diferents les pel·lícules que es podrien fer sobre Lee Miller a partir del període de la seva vida que triem: jove model de la revista ‘Vogue’, fotògrafa de moda a Nova York, musa i amant de Man Ray i una de les escasses fotoperiodistes del front aliat durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta última faceta centra el biopic “Lee Miller”, el principal actiu del qual és la valenta interpretació d’una Kate Winslet que esquiva la temptació de convertir Miller en una heroïna i, de fet, ni tan sols intenta fer-la simpàtica. La pel·lícula, en canvi, abraça sense rubor les convencions dels biopics per fer un repàs viquipèdic dels fets i la gent d’aquesta etapa de Miller, un exercici rutinari en excés que no fa justícia a la complexitat i el coratge de la dona que va plantar les seves botes brutes del terra de Dachau a l’impol·lut bany d’Adolf Hitler i s’hi va fer una foto despullada a la banyera (..). // (..) Les imatges de “Lee Miller” són més aviat anodines, postals històriques sense vida engalanades per un impressionant repartiment de secundaris (..) criminalment desaprofitat en què només destaca un Andy Samberg fora del seu registre còmic habitual.

La consciència i la càmera, crítica de Quim Casas, al diari ‘El Periódico‘: L’ estrena de “Lee Miller” arriba quan a Barcelona, a FotoNostrum, s’exhibeixen més d’un centenar de les seves fotos sota el títol de ‘Cròniques de guerra’. La pel·lícula protagonitzada per Kate Winslet se centra en aquell període vital, el del fotoperiodisme en un conflicte bèl·lic. S’inicia el 1977, amb l’entrevista que li fa el seu fill i el descobriment de fotos inèdites de la seva mare. I els records d’ella reposen en esdeveniments ocorreguts a (..) // El relat captura tots aquells moments essencials, els més coneguts. El film està sempre del costat de Miller, de les seves decisions, del seu feminisme en l’acció. És un film sobre la consciència de la càmera, sobre els fets devastadors de la primera meitat del segle XX que l’ull humà va veure a través d’aquesta càmera.

Lee Miller: Kate Winslet, dins de la banyera de Hitler, crítica d’Eulàlia Iglesias, a ‘Filmtopia‘: L’actriu britànica encarna Lee Miller, la fotoperiodista que va oferir una mirada punyent i diversa de la Segona Guerra Mundial, en un biopic de la directora de fotografia passada a cineasta Ellen Kuras, que cau en les convencions del gènere. // A partir de la seva progressiva reivindicació des de diferents àmbits del món de l’art, de la fotografia a les arts plàstiques i la moda, Lee Miller (1907-1977) ha esdevingut una de les creadores més fascinants del segle XX. Bona part de l’esforç per visibilitzar-la ha partit del seu fill, Antony Penrose, que ha rescatat el seu arxiu fotogràfic i ha escrit la biografia en què s’inspira el biopic que ens ocupa. La directora Ellen Kuras acota l’aproximació a la figura i l’obra de la fotògrafa al període de la Segona Guerra Mundial. Una manera d’evitar caure en la dispersió i la tendència viquipedista que sovint afecta aquest gènere cinematogràfic. Però això vol dir també que el film no s’endinsa en una de les etapes més apassionants i complexes de la seva trajectòria, aquella en què Miller comença a treballar primer com a model i després com a fotògrafa amb Man Ray, amb qui desenvolupa el seu gust per la fotografia experimental. // “Lee Miller” s’emmarca en un típic dispositiu de conversa, en què la protagonista ja veterana a qui dona vida Kate Winslet explica a un entrevistador part de la seva vida (..). El nucli dur del llargmetratge es concentra en la implicació de Miller com a fotoperiodista a la Segona Guerra Mundial, i tot el camí que ressegueix fins que el seu col·lega David E. Scherman capta la seva imatge més emblemàtica, aquella en què, a les acaballes del conflicte, es banya en la banyera del pis que compartien Adolf Hitler i Eva Braun a Munich. La posada en escena d’aquesta fotografia és del més interessant del film. Lluny d’atorgar-li un aura èpica, de conquesta del bastió privat de l’home més poderós i terrible de l’Europa del moment, la directora filma la decisió de Miller d’ocupar aquell lavabo com una reacció gairebé espontània i natural en el seu recorregut. Després de mesos travessant els horrors de la guerra i dels camps de concentració, la dona aprofita l’oportunitat de poder disposar d’una banyera on rentar-se, per fi, com Déu mana. I, alhora, capta una instantània insuperable i inèdita sobre l’experiència bèl·lica a l’Alemanya del moment. Una culminació de tot el que suposa l’obra fotoperiodística de Lee, un corpus d’imatges que desvelen el vessant més inesperat o ocult del front, ja sigui per la inquietud avantguardista que sovint segueix planant en la seva obra i que li permet desvelar la naturalesa irreal d’aquesta realitat atroç, ja sigui per la seva perspectiva de gènere, que la porta a posar el focus en el paper de les dones a l’exèrcit o en la repressió sexista que pateixen les civils que a França s’han allitat amb alemanys.// La pel·lícula sap recollir aquesta part de la trajectòria fotogràfica de Miller. Ara, com a biopic, “Lee Miller” cau en les principals convencions d’un gènere per naturalesa molt conservador. La primera, la de dur a terme un abordatge acadèmic d’una personalitat extraordinària (..). Malgrat comptar amb un elenc de luxe (Alexander Skarsgård, Marion Cotillard, Noemi Mérlant, Josh O’Connor, la sempre meravellosa Andrea Riseborough…), els intèrprets estan desaprofitats la major part del temps, i queden reduïts a atorgar un toc de prestigi al film (..). // L’altre gran problema, com el de tants biopics, és una perspectiva oficialista que n’encotilla el potencial. La mirada d’Antony Penrose pesa massa sobre una pel·lícula que en cap cas vol quedar malament i que acaba presentant una Lee Miller modèlica, malgrat l’alcoholisme que va marcar el final de la seva vida (..).

Kate Winslet i l’horror de la guerra, article de Nando Salvà, al diari ‘El Periódico‘: (..) El nou biopic se centra en el temps que Miller va passar a Europa, cobrint el conflicte bèl·lic per a la revista ‘Vogue’ i explorant llocs a què una dona corresponsal mai abans havia tingut accés. “Va haver d’afrontar moltes dificultats per la seva decisió de fer una feina que llavors era reservada als homes”, assegura la intèrpret australiana. “Però ella no va esperar que li donessin permís”. Les fotografies que Miller va prendre són avui considerades entre les més significatives que existeixen sobre aquella contesa, afegeix l’actriu. “Lee no es va dedicar a fotografiar els soldats ni les batalles, sinó que es va posar del costat d’aquells a qui llavors ningú prestava atenció, les víctimes”. Les seves instantànies, en efecte, contemplen metges i infermeres mentre amputen membres i embenen cossos carbonitzats, de dones presoneres exhibides amb el cap rapat, de munts de cadàvers demacrats.// (..) El biopic també rememora el moment en què es va fer la mítica fotografia en la qual Miller apareix despullada a la banyera de la residència d’Adolf Hitler a Múnic, i en la qual les botes de combat de la reportera ocupen el centre de la imatge, el centre de la presa, amb el fang i el greixum del camp nazi de Dachau embrutant l’alfombra de bany del dictador. // (..) La pel·lícula està basada en la biografia de Miller publicada el 1985 per Antony Penrose, el seu únic fill, que Nicole Kidman ja havia mirat d’adaptar a la pantalla en el passat. Durant la seva investigació per al llibre, Penrose va descobrir que, quan tenia set anys, la seva mare havia sigut violada i contagiada de gonorrea, i que havia sigut coaccionada pels seus propis pares perquè no expliqués a ningú el que havia passat. // “El que li va passar de nena li va inculcar una profunda sensibilitat contra les injustícies, i crec que això la va impulsar a seguir endavant”, opina Winslet. “Malgrat que les ferides que li va causar mai es van guarir, ella va tenir prou coratge per no deixar que condicionessin la seva vida. Aquest mateix coratge és present a les seves fotografies”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!