Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 de juny de 2024
0 comentaris

Altres veus: “Hit Man”, de Richard Linklater

En Gary Johnson és l’assassí professional més buscat de Nova Orleans. Pels seus clients, és el sicari ideal. Però si li pagues perquè elimini un cònjuge infidel o un cap maltractador, serà millor que tinguis cura: treballa per a la policia (fent-se passar per assassí a sou). Quan trenca el protocol per ajudar una dona desesperada que intenta fugir d’un xicot maltractador, es converteix en un dels seus falsos personatges, s’enamora de la dona i aspira a convertir-se ell mateix en un criminal. Amb Glen Powell, Adria Arjona, Austin Amelio, Retta, Molly Bernard i guió de Glen Powell, Richard Linklater, Markus Wittman, basat en un article de Skip Hollandsworth, “Hit Man” / “Hit Man – Asesino por casualidad” / “Hit Man – Killer per caso”, és la nova i esperada pel·lícula de Richard Linklater.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals i mostres: Mostra de Venècia 2023 – Fora de Competició.

Algunes reaccions a la projecció del film a la Mostra de Venècia.

Sergi Sánchez, a Twitter: Hit Man” és estupenda. Linklater celebra la identitat en etern procés de transformació en una comèdia irresistible, que també és thriller romàntic, ‘true crime’ i meditació filosòfica sobre l’home i les seves passions. Perfecte programa doble amb “Bernie”. Fionnuala Halligan, a l’article per a ‘Screen International’ en remarca: Richard Linklater converteix la divertida història real del ‘fals assassí’ Gary Johnson en una pel·lícula divertida i segura que complaurà el públic. Alejandro G. Calvo, a Twitter: “Hit Man” de Richard Linklater m’ha rebentat el cap. Quina meravella absoluta! Estic tan fascinat que fins i tot li veig el toc Lubitsch en la seva intel·ligentíssima construcció de seqüències barrejant suspens criminal amb alta comèdia.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya.

La comèdia romàntica de l’any l’ha dirigit Richard Linklater, crítica de María Adell Carmona, al diari ‘Ara’: ¿Pot un cineasta tan radicalment optimista com Richard Linklater fer una pel·lícula de cinema negre, un gènere caracteritzat pel nihilisme i la misantropia? La resposta és “Hit man. Asesino por casualidad”, un film amb assassins de mentida i morts molt reals que, malgrat això, està més a prop de les efervescents comèdies sexuals del Lubitsch dels anys trenta (..). El director de “Boyhood” la porta al seu terreny i la converteix en una excèntrica comèdia romàntica que, com el mateix Gary, presenta múltiples capes. “Hit man” és, per una banda, una digressiva meditació filosòfica –ningú divaga millor que els verborreics personatges de Linklater, al·lèrgic a les veritats absolutes– sobre la noció d’identitat personal i la seva capacitat de transformació, i, per l’altra, una reivindicació festiva del treball actoral, centre neuràlgic de l’obra linklateriana. En això és essencial la interpretació de Glen Powell, també coguionista, que es llança sense xarxa ni vergonya al carnavalesc joc de rols que el film proposa i es converteix en un Zelig criminal que dissol la seva personalitat per a adaptar-se a les fantasies de qui el contracta (..).

Joan Millaret Valls, a X: (..) és una enginyosa i divertida comèdia salvatge amb Glen Powell com a professor i confident policial convertit en home de les mil cares, sicari transformista, que s’enamora d’una clienta, femme fatale Adria Arjona. Brillant joc d’identitats.

Impossible…, però mentida, article de Guillem Terribas, al ‘Full de sala del Cinema Truffaut’: El subtítol “asesino por casualidad” que li han posat al títol original de “Hit Man”, hi sobra totalment. Encara diria més: despista. No té res a veure amb aquesta comèdia singular i molt original, com és el cinema del director Richard Linklater; director que li agrada explicar històries “reals com la vida mateixa” (..). “Hit Man” té un començament trepidant i al mateix [temps] complicat fins que no entres en el joc que et proposa el director, i a la darrera mitja hora la cosa
s’anima tant que estàs completament integrat en la complicada història i preocupat de com pot acabar tot plegat. El film de Linklater té els paral·lelismes amb el film de Lawrence Kasdan “Fuego en el cuerpo” (1981) del sexe, l’atracció i la curiositat per saber-ne el desenllaç, i fins i tot es pot emparentar amb l ‘apassionant film de suspens d’Alfred Hitchcock “Con la muerte en los talones” (1959). S’ha de dir que a part de les bones arts del director, cal ressaltar la bona actuació i la bona química dels actors protagonistes i els efectius actors secundaris. Gran descobriment de l’actriu protagonista Adria Arjona, que està esplèndida, seductora i creïble en el paper del personatge que complica la vida del protagonista d’aquesta història esbojarrada, que sens dubte no us deixarà indiferents com ha fet amb la crítica internacional, que uns la detesten i molts d’altres la deixen com un extraordinari joc ple bons moments i com una obra mestra. Mireu aquesta història amb ganes de veure una comèdia negra, un thriller modern i antic al mateix temps. Divertida, apassionant, misteriosa, intrigant… intel·ligent, diferent. Singular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!