Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Gett-El procés de Viviane Amsalem, de Ronit i Shlomi Elkabetz, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Sinopsi: A Israel no hi ha ni matrimoni civil ni divorci civil. Només els rabins poden legitimar un matrimoni i la seva dissolució. Però aquesta dissolució matrimonial només és possible amb el ple consentiment del marit, que finalment té més poder que els jutges. La Viviane Amsalem (Ronit Elkabetz) fa cinc anys que demana el divorci, però Elisha (Simon Abkarian), son marit, s’hi nega (Gett). La seva freda intransigència, la determinació de Viviane a lluitar per la llibertat i el rol ambigu dels jutges esbossen un procés judicial en què la tragèdia es baralla amb l’absurd, en el qual es jutja tot menys la demanda inicial.

Eulàlia Iglesias, Gett: el divorcio de Viviane Ansalem, diari Ara, 02.04.2015: (..) Els Elkabetz juguen amb eficàcia els recursos per mantenir l’atenció dels espectadors: dosifiquen els moments d’intensitat dramàtica, afegeixen un polsim d’humor costumista estil comèdia a la italiana, introdueixen personatges secundaris que complementen el retrat d’Israel com a societat patriarcal i mantenen fins al final el misteri al voltant de si el marit acabarà dient el “sí, vull” a la petició de divorci de la seva dona.

Núria Vidal, Gett: el divorcio de Viviane Ansalem, Time Out Barcelona, 03.04.2015: (..) Si els films són tan potents és també per la forma com roden els germans, tancant els seus personatges en un únic espai (..) Aquesta falta d’aire per respirar fa que tot es concentri en la subtilesa dels moviments, les mirades i les actituds de la parella dins la petita sala i l’estret passadís on esperen el seu torn  (..) Denúncia de la falta de llibertat i la intolerància i, fins i tot, la misogínia, en una societat dominada pel poder religiós més intransigent.

Quim Casas, El dret a decidir, diari El Periódico, 01.04.2015: (..) molt més que la crònica austera dels anys transcorreguts entre la petició de Vivianne i el veredicte: és una pel·lícula sobre la situació de desavantatge legal de la dona en un món tan tancat i masculí com el que conforma la societat israeliana (..) Un film sustentat en el seu text i els seus actors, encomiables gairebé tots en la seva graduació emocional, en què l’espai comprimeix i representa la petitesa d’un món que s’ensorra.

Fotos: Festival Films.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!