Club 7 Cinema

Poc ressò mediàtic (i escassa exhibició als nostres cines) està tenint Franz – Franz Kafka – Franz K, de la veterana cineasta polonesa Agnieszka Holland, pel·lícula presentada al Festival de Sant Sebastià que «s’allunya de la pel·lícula autobiogràfica més convencional per intentar arribar a l’ànima i l’esperit d’una de les figures fonamentals de la cultura europea» (NV).

Articles publicats:

Nota: els enllaços que apareixen en aquests fragments d’escrits són, a la majoria dels casos els he afegits, per a facilitar l’accés a la corresponent informació.

Voler abastar massa sense atrapar res, crítica d’Imma Merino, al diari El Punt Avui:

La polonesa Agnieszka Holland va iniciar-se en el món del cinema com a ajudant de direcció d’Andrzej Wajda, amb el qual també va col·laborar com a guionista. Considerant-lo el seu mestre, compartint-hi una sensibilitat moral i política, potser n’ha heretat una certa grandiloqüència (amb imatges carregades de simbolisme que poden resultar emfàtiques) sense tenir la força narrativa i la capacitat per retratar una època del director de La terra de la gran promesa i, entre d’altres, L’home de marbre.

(..) dins una filmografia prou diversa, hi ha una tendència que fa témer que Holland hi tregui el pitjor com a directora: l’abordatge d’escriptors i altres creadors. Tres pel·lícules que ho exemplifiquen han concursat a Sant Sebastià: Total eclipse (1995), que dramatitza amb tanta cridòria la relació de Verlaine i Rimbaud que fa que els dos poetes resultin patètics; Copying Beethoven (2006), en què a cada moment es vol fer present la genialitat del compositor, i Franz Kafka , amb la qual, presentada en l’última edició del festival, aborda la figura del cèlebre escriptor, i el seu llegat, d’una manera calidoscòpica. Hi ha elements biogràfics, com ara la mala relació de Kafka amb un pare autoritari (mentre la mare i les germanes l’agomboiaven) i l’amorosa amb Felice Bauer, prometent-s’hi sense casar-s’hi per por de perdre la solitud per escriure. S’hi visualitzen textos seus a la manera d’un malson premonitori del món real existent des de fa temps. I es mostra com l’escriptor s’ha convertit en un reclam turístic. Holland vol abastar moltes coses, però no hi profunditza mentre es lliura a exhibicionismes estilístics, com ara amb la càmera girant sobre els personatges, i a la seva grandiloqüència.

Entrevista:

Agnieszka Holland — La vigència de Kafka. Núria Vidal va entrevistar Agnieszka Holland al Festival de Sant Sebastià i el vídeo d’aquesta conversa el trobem a Filmtopia, en què la crítica escriu:

Entrevistar Agnieszka Holland és posar-se davant d’algú que forma part de la història del cinema. Nascuda el 1948 a Varsòvia, quan Polònia es trobava sota l’òrbita soviètica, en el si d’una família d’intel·lectuals —pare jueu i mare catòlica, tant ell com ella, periodistes compromesos—, la seva educació va estar guiada des de ben petita per una consciència política i social. Es va formar com a directora a l’Acadèmia de Cinema i Televisió de Praga (FAMU).

(..) la seva carrera es va desenvolupar en diferents països, idiomes i formats. Europa, Europa, (1990), rescatada a Filmtopia com un Tresor amagat per Alicia Luna, va suposar la seva consagració internacional i la va convertir en una referent per a les noves generacions de cineastes. Tot i reivindicar el seu internacionalisme europeu, també és una de les grans defensores del treball a la televisió, on és habitual com a directora de capítols en sèries tan rellevants com The Wire o House of Cards.

Després d’haver posat el focus en un problema tan greu com el de les persones refugiades a la frontera polonesa amb Bielorússia, a la notable Green Border, Agnieszka Holland ha escollit la figura de Franz Kafka (..). Holland s’allunya de la pel·lícula autobiogràfica més convencional per intentar arribar a l’ànima i l’esperit d’una de les figures fonamentals de la cultura europea.

—

FOTO DE PORTADA: Idan Weiss és Franz Kafka (Bac Films)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!