A la nostra premsa, poc cas s’està fent al documental musical EPiC: Elvis Presley in Concert, que compta amb imatges inèdites que el cineasta Baz Luhrmann va descobrir en investigar per al seu film Elvis (2022).

Nota: L’enllaç que encapçala cada article esmentat du a la seva publicació original i els enllaços que apareixen en els fragments dels escrits, a la majoria dels casos els he afegits, per a facilitar l’accés a la corresponent informació.
Després que Baz Luhrmann estrenés el seu desmesurat biopic Elvis (2022), molts vam creure que allò era tot el que necessitàvem veure i sentir sobre el Rei del Rock and Roll en molt temps. Estàvem ben equivocats. El bombardeig visual i sonor que EPIC proporciona serà tant nèctar diví per als acòlits de Presley com el millor tutorial imaginable per als que encara no acaben d’entendre tant fanatisme, i torna a demostrar per què el músic és assumpte idoni per al director australià: tots dos comparteixen la volença a l’espectacle enlluernador i les emocions desbordades, al moviment perpetu i a la brillantor i l’oripell.
(..) Luhrmann, això sí, també omet aquí les al·lusions al consum de drogues i a la violència domèstica. El seu objectiu és celebrar el geni interpretatiu del Rei, i ens el torna del més enllà arrebossant d’un vigor i una energia subrehumans davant multituds frenètiques entre les quals no falten dones posseïdes per la histèria i el desig incontrolables. Mentrestant, i mentre deixa que sonin diverses dotzenes de cançons, la pel·lícula canalitza la grandesa del seu protagonista a través d’una estètica majestuosa, colors exuberants i un so cristal·lí que donen ple sentit a l’acrònim que porta per títol. S’ha d’experimentar a través de la pantalla més gran i el sistema sonor més envoltant possibles.
—
FOTO DE PORTADA: EPiC: Elvis Presley in Concert (Universal Pictures)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!