Club 7 Cinema

“En un moll de Normandia” / “En un muelle de Normadía” / “Le Quai de Ouistreham”, d’Emmanuel Carrère, -basat en el llibre de docuficció de la periodista Florence Aubenas- es va estrenar fa més d’un any. Tanmateix, la podem veure -en VOSC- per Movistar+.

Recullo, en aquest apunt, la sinopsi i alguns dels articles que se’n van publicar ran de l’estrena al Principat.

Sinopsi -del web del Truffaut-: Marianne Winckler, una reconeguda autora, decideix escriure un llibre sobre la precarietat laboral vivint aquesta realitat de primera mà. Per això, ocultant la seva identitat, aconsegueix feina com a netejadora en un poble de Normandia, al nord de França, i descobreix una vida ignorada per la resta de la societat en què cada euro guanyat o gastat importa. Tot i la duresa de l’experiència, la solidaritat entre companys crea forts lligams entre la Marianne i ells. L’ajuda mútua condueix a l’amistat i l’amistat a la confiança, però què passa amb aquesta confiança quan la veritat surt a la llum?

Articles que se’n van publicar ran de l’estrena al Principat.

Crítica de María Adell Carmona al diari ‘Ara’: ‘En un muelle de Normandía’: Juliette Binoche, sense maquillar i infiltrada en un comando de neteja. (..) Carrère, prestigiós escriptor conegut per obres (‘L’adversari’, ‘Limonov’) en què es fonen la no-ficció i l’auto-representació, sempre s’ha sentit atret per la figura de l’impostor, així com per la complexa relació entre el narrador i el subjecte que retrata (..) Un dels encerts del film és mostrar-la sempre [Marianne] en aquest entorn estrany, permanentment interpretant un paper. Secundada per un excel·lent conjunt d’actrius no professionals, Binoche aconsegueix fer visible el seu personatge –l’escriptora– sota la identitat fictícia que ella mateixa ha creat –la netejadora– (..) És una llàstima que Carrère decideixi no jugar amb el component reflexiu d’aquest desajust –la Marianne és una estranya en aquest entorn proletari ‘justament’ perquè és Binoche qui l’encarna– i opti per un efectiu, encara que predictible, fresc social d’estil naturalista i to crític.

Crítica d’Imma Merino al diari ‘El Punt Avui’: Realitat i impostura. (..) De fet, no és estrany, l’interès [d’Emmanuel] Carrère [pel llibre de Florence Aubenas]: hi pot reconèixer els seus mètodes, el component autobiogràfic de part dels seus relats, l’assumpció d’altres identitats, les seves immersions en realitats i persones, com ara un impostor assassí (Jean-Claude Romand, ‘L’adversaire’) o un home amb mil vides (‘Limómov’). El resultat de l’adaptació, (..) és, sens dubte, interessant, amb les contradiccions implícites al fet de mostrar una realitat amagada a través d’una impostura, amb la dialèctica entre una actriu professional i les que s’interpreten elles mateixes, amb la claredat de la seva denúncia social.

Full de sala del cine Truffaut (Àngel Quintana): Les màscares de la ficció davant la realitat. (..) Carrère decideix adaptar el relat d’Aubenas a partir d’un doble joc entre la ficció i el documental. Juliette Binoche interpreta l’alter-ego de la mateixa autora i es mou en un entorn d’inspiració documental ambientat al món de les dones de neteja que treballen en els ferris de Normandia que travessen el canal de la Mànega (..) La preocupació de Carrère no és altra que la de plantejar els problemes ètics que comporta la relació de tot escriptor amb la realitat. És l’escriptora de dosificació una impostora que s’infiltra dins d’uns mons que no li pertanyen? El punt de partida sorgeix de la construcció de la ficció/adaptació literària a partir del personatge que interpreta
Juliette Binoche, la qual estableix amistat amb altres dones de la neteja a partir de la mentida. La dona periodista es fa passar per una altra i explora els mateixos sentiments envers les seves companyes per convertir-los en material per a l’escriptura (..) La paradoxa que acaba explorant Carrère és què passa quan s’assumeix que no és possible mantenir massa temps la màscara i la disfressa, ja que en fer-ho es converteix en una altra (..) A partir de l’experiència d’Aubermas, Carrère es posa en dubte a si mateix (..) La reflexió personal de Carrère, que no té res a veure amb l’Aubermas, li serveix per acabar plantejant-se que és allò que hi ha darrere del mètode que fa anys el va portar a escriure una grandiosa novel·la com ‘L’adversari‘ o a plantejar-se si era possible arribar a escriure una biografia com la de ‘Limonov’ sense conèixer la realitat que explica des de l’experiència personal. L’escriptor despulla el tema del mètode realista en literatura, però en fer-ho també està plantejant el problema que hi ha al cinema en aquest territori incert que hi ha entre la ficció i el documental. El resultat final genera un debat apassionant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!