D’Anna NOVION, “El teorema de Marguerite” / “Le Théorème de Marguerite“ / “Il teorema di Margherita”. Estrenada en VOSC i VC. Durada: 1h52. Any: 2023. Producció: França, Suïssa. Guió: Anna Novion, Agnès Feuvre, Marie-Stéphane Imbert, Mathieu Robin. Intèrprets: Ella Rumpf, Jean-Pierre Darroussin, Julien Frison.
Sinopsi: Una brillant estudiant de matemàtiques (Ella Rumpf) a la millor universitat de França, l’Ecole Normale Supérieure. El dia de la presentació de la seva tesi, un error sacseja tota la certesa de la seva vida planificada, decideix deixar-ho tot i començar de nou.
Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.
Festival: Festival de Canes 2023 – Sessions Especials.
Articles publicats ran de l’estrena del film a Catalunya:
La brillantor eterna d’una ment matemàtica, crítica d’Eulàlia Iglesias, al diari ‘Ara’: (..) El tercer llargmetratge d’Anna Novion presenta un perfil de protagonista poc habitual al cinema, el d’una jove científica de ment brillant, l’única dona de la seva promoció universitària, que centra la seva vida al voltant dels números. El film construeix amb voluntat de rigor el món acadèmic de les ciències exactes, i deixa clar que una persona amb altes capacitats i experta en matemàtiques en cap cas equival a una calculadora humana. El conflicte que fa trontollar la vida de la protagonista, l’equivocació en el seu estudi, no només dona complexitat al concepte de ment brillant i al pensament matemàtic, també permet introduir la importància de la maduresa emocional en l’èxit acadèmic i vital. “El teorema de Marguerite” ofereix un retrat apassionant d’una jove amb un cervell d’allò més atractiu. I Ella Rumpf sap encarnar els matisos d’una protagonista que, per les seves poques habilitats socials, hagués pogut caure en els tòpics de la ‘nerd’. (..) La protagonista insòlita acaba disposant d’una resolució d’allò més tòpica.
El teorema de Marguerite: Una ment brillant, una pel·lícula previsible, crítica de María Adell Carmona, a ‘Filmtopia’: (..) és possible llavors filmar el pensament matemàtic? En l’esquemàtica, i previsible, “El teorema de Marguerite”, la cineasta Anna Novion intenta resoldre la x d’aquest enigma amb resultats dubtosos. La lloable voluntat de la directora de realitzar un film didàctic, que aproximi una disciplina tan àrida com les matemàtiques al gran públic, s’acaba resolent amb frases fetes ―la relació entre la vocació matemàtica i una suposada cerca de la veritat absoluta― o amb una obsessió per posar ordre en el caos de l’univers i, per descomptat, amb un motiu visual recurrent en aquesta mena de films, del qual ja abusava la similar, i oscaritzada, “Una ment meravellosa” (..). Potser, un dels problemes més evidents d’El teorema de Marguerite és el fet que, en les seves gairebé dues hores de durada, trobem, almenys, dues pel·lícules en una. La primera, la més interessant, s’aproxima lleugerament al retrat d’una feminitat que, després de seguir a ulls clucs les normes d’un sistema tan patriarcal i jeràrquic com l’acadèmic, decideix saltar-se-les. (..) Novion aborda, en aquesta primera hora del film, diferents temes sense, lamentablement, aprofundir-ne en cap: d’una banda, la rigidesa, competitivitat i desgast emocional i psicològic als que s’enfronten aquelles persones que decideixen submergir-se en la carrera acadèmica (..); per un altre, l’escassa presència de dones en un àmbit com la recerca i el pensament matemàtic a un nivell universitari, un fet real que “El teorema de Marguerite” apunta, però que no denuncia amb la suficient contundència. (..) Les possibilitats que aquesta primera part conté són anul·lades en una segona hora de metratge que sembla dissenyada per a fer tornar a la protagonista a la cleda. Després d’algunes nits de festa i ball, d’un passeig per les humiliacions del treball assalariat, de diverses interaccions eròtiques i de moltes partides de ‘mahjong’, Marguerite torna a la seva passió, les matemàtiques, que apareixen entrellaçades amb un amor més terrenal: el que comença a sentir pel seu excompany de l’ENS, Lucas, també estudiant de doctorat i col·lega de recerca. Aquí, “El teorema de Marguerite” es converteix ja en un film tan previsible com una equació i més fàcil de resoldre que una suma de dos números d’una xifra (..).
Matemàtiques i emocions, crítica de Quim Casas, al diari ‘El Periódico’: (..) ‘Les matemàtiques no es poden veure afectades per les emocions’, li comenta el seu tutor. La pel·lícula sembla indicar-nos que les dues coses no poden conviure. O et dediques a les matemàtiques o prefereixes tenir emocions. Potser hi ha un punt mitjà en què els dos conceptes puguin conciliar. En aquesta disjuntiva es troba el film i, per tant, la seva protagonista, present en pràcticament tots els plans. Sense la mesurada interpretació d’Ella Rumpf, actriu que ja va sorprendre fa anys en la no menys sorprenent “Crudo”, de Julia Ducournau, res seria el mateix.
Una reacció a la projecció del film al Festival de Canes:
Neil Young, a la crítica per a ‘Screen International’: Les complexitats de l’amor i les matemàtiques es redueixen a una mena d’equació decebedorament senzilla en el “Le Théorème de Marguerite” (..) És essencialment una història romàntica a l’antiga construïda al voltant d’una actuació simpàtica d’Ella Rumpf (..). Els coproductors d’aquesta empresa franco-suïssa inclouen diversos canals de televisió i, malgrat el format de pantalla panoràmica, el resultat sembla més adequat per a la petita pantalla que no pas per al cine. (..) El guió de Novion (..) segueix un arc similar [a “El contador”, film de Gavin O’Connor, amb Ben Affleck] pel que fa a rastrejar el tardà despertar emocional del seu protagonista després d’una vida de concentració intel·lectual insalubrement intensa, majoritàriament en solitari. De fet, al voltant de mitja hora és possible pronosticar amb precisió gairebé tots els ritmes narratius significatius. (..) El relaxament de la Marguerite comença a través d’una crisi acadèmica sobtada (..) que la veu abandonar impulsivament els estudis i baixar de la seva torre d’ivori (..).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!