Club 7 Cinema

«Eixam és el títol del primer llargmetratge del director valencià Óscar Bernàcer i no és una casualitat. L’espai en el qual transcorre la història i la manera d’actuar dels seus personatges ben bé podria ser la d’unes abelles en un habitat petit i amenaçat. [Una] comunitat, aparentment idíl·lica, les normes són molt estrictes i fins i tot absurdes, [on] per «protegir» el llogarret privilegiat estan prohibides les visites als hospitals, restringides les trucades i gairebé anul·lat el contacte amb l’exterior. Se suposa que s’hi viu molt bé entre la granja, l’hort i l’escola rural. Però quan afloren secrets del passat i les pomes podrides del present, el rusc s’esvalota. I les abelles es tornen agressives. Cinema negre en la nostra llengua. Els amants del noir sense tecnologia i d’arrel més psicològica gaudiran d’aquest eixam valencià» (JR Armadàs [1]); «Un thriller rural sobre el poder i la llibertat amb molta càrrega simbòlica que deixa els espectadors amb la pregunta al cap de què farien en la situació dels protagonistes. Es desenvolupa a Malpàs, una comunitat autogestionada que acull els protagonistes, individus que han sigut apartats de la societat i del sistema i que ara conviuen en este lloc amagat» (À Punt [2]); «En Bernàcer explica una història ja molt vista —la d’un estrany que arriba a una comunitat utòpica aparentment ideal, de la qual a poc a poc es van revelant inquietants secrets—, però ho fa a partir d’un guió molt ben cisellat, amb un repartiment gairebé modèlic en la seva sobrietat rocosa, i apostant per un minimalisme hiperrealista que no recorre al fantàstic, com seria habitual en aquests casos, més que amb unes poques pinzellades» (Philipp Engel [3]); «Segons en Bernàcer, es tracta d’”una història universal sobre el poder i la llibertat”, però amb arrels valencianes i uns orígens que es remunten a la recessió financera del 2008. Tot i que algunes coses s’han resolt des d’aleshores, per a la guionista “ara tenim una crisi de valors brutal, i això fa que la pel·lícula sigui encara més actual. Ara tot encaixa”. També hi encaixen els seus personatges, construïts per mostrar que tots portem contradiccions dins nostre i que aïllar-se de la societat no significa esborrar el passat que ens defineix. (…) De la mateixa manera, el director assenyala la importància del paisatge, que “funciona com un personatge més. La muntanya pot ser molt bucòlica al principi, però també és dura, de manera que serveix com una altra frontera de la pel·lícula” (Nina Eisenbraun [4]).

Articles publicats:

‘Eixam’: verí i crims al paradís. JR Armadàs. Crítica, a la revista de cinema El Cinèfil, 03.09.2026: [1]

«En un eixam totes les abelles treballen per un bé comú. Els insectes fan la seva feina i no es pregunten massa per què hi ha una reina al rusc, ni els motius de les seves tasques. Ah, i si les emprenyes, piquen. Eixam és el títol del primer llargmetratge del director valencià Óscar Bernácer i no és una casualitat. L’espai en el qual transcorre la història i la manera d’actuar dels seus personatges ben bé podria ser la d’unes abelles en un habitat petit i amenaçat.

En Lluc ho ha perdut tot quan l’Alba li ofereix una sortida: integrar-se en un llogaret aïllat on un grup de desheretats conviu en aparent harmonia (..).

(..) En aquesta comunitat, aparentment idíl·lica, les normes són molt estrictes i fins i tot absurdes. Per «protegir» el llogarret privilegiat estan prohibides les visites als hospitals, restringides les trucades i gairebé anul·lat el contacte amb l’exterior. Se suposa que s’hi viu molt bé entre la granja, l’hort i l’escola rural. Però quan afloren secrets del passat i les pomes podrides del present, el rusc s’esvalota. I les abelles es tornen agressives.

(..) Entre les virtuts del metratge hi ha, sens dubte, la xarxa teixida entre els personatges. Bona feina dels guionistes Joana M. Ortueta i Jorge Juan Martínez. La teranyina de misteri, suspens i la sensació de perill constant enverina el film com una picada de vespa. Ara bé, aquesta virtut és també el seu principal parany. Aquest thriller rural avança a un ritme massa tranquil. Al final, els 100 minuts de metratge es fan excessius en una història cuinada a un foc massa lent.

En qualsevol cas, celebrem que hi hagi propostes de cinema negre en la nostra llengua. Un gènere que ens dona moltes alegries en el terreny literari i massa poques en el fílmic. Els amants del noir sense tecnologia i d’arrel més psicològica gaudiran d’aquest eixam valencià rodat entre Xelva, Calles, el Toró i Bejís»

Óscar Bernàcer preestrena a València ‘Eixam’, un thriller rural sobre el poder amb molta càrrega simbòlica. À Punt NTC. Article, a Notícies d’À Punt, 31.08.2026: [2]

«Eixam, un thriller rural sobre el poder i la llibertat amb molta càrrega simbòlica que deixa els espectadors amb la pregunta al cap de què farien en la situació dels protagonistes. Es desenvolupa a Malpàs, una comunitat autogestionada que acull els protagonistes, individus que han sigut apartats de la societat i del sistema i que ara conviuen en este lloc amagat (..).

Esta “utopia” es desenvolupa a Malpàs, una comunitat autogestionada que acull els protagonistes, individus que han sigut apartats de la societat i del sistema i que ara conviuen en este lloc amagat. Sobre això, Bernàcer reflexiona que tant l’espai com la manera de representar-lo són molt potents, però que s’usa perquè l’espectador puga sentir l’objectiu de la història: “Estar en un poble tancat, del qual no es pot escapar ni fugir del que succeïx, on t’has d’enfrontar a tot això”.

Al respecte, Cristina Fernández Pintado, que interpreta Alba, líder de la comunitat, afig que esta idea “a més de funcionar com una crítica a quin sistema funciona o no, fa una anàlisi de l’ésser humà, de com ens relacionem entre nosaltres i d’on ve tot allò que ens passa”.

Des del guió, Joana M. Ortueta, coguionista juntament amb Jorge Juan Martínez, explica que la idea és que l’espectador “isca del cine i es faça les mateixes preguntes: ‘Què ens passa?, Què faria jo en el lloc d’Alba?’ i afig que la representació d’este sistema, més que un avís, és un espill perquè “tots els personatges tenen eixe marc de bones intencions, alhora que ruïndat” (..)»

Més veus (que no tradueixo):

Veneno en la miel. Philipp Engel. Crítica, al diari La Vanguardia, 04.09.2026: [3]

«A veces lo más sencillo es lo que mejor funciona. En su primer largo de ficción, Bernàcer cuenta una historia ya muy vista –un extraño que llega a una comunidad utópica aparentemente ideal, de la que poco a poco se van revelando inquietantes secretos–, pero a partir de un guion muy bien cincelado, contando con un reparto casi modélico en su rocosa sobriedad, y apostando por un minimalismo híper-realista que no recurre al fantástico, como sería lo usual en estos casos, más que con unas pocas pinceladas»

Declaracions (no traduït):

En las entrañas de un ‘Enjambre’. Nina Eisenbraun. Article, amb declaracions, al diari La Vanguardia, 04.09.2026: [4]

«“Echarse al monte y ser, por fin, libre” es una idea que siempre ha tenido su lugar en las mentes cansadas antes de acostarse, en las conversaciones de bares y en los momentos en que prosperar en la vida urbana parece cada vez algo más lejano. La película valenciana Eixam (Enjambre), sin embargo, convierte esa abstracción en un thriller rural (..).

(..) La ópera prima de ficción del director Óscar Bernácer, que tuvo su estreno absoluto en el Atlàntida Mallorca Film Fest en agosto, hace de la huida a las montañas una utopía, o más bien una distopía, que invita a una exploración sobre las fronteras entre la libertad y la autoridad. “Queríamos hablar de la sociedad y de por qué tenemos los conflictos que tenemos en relación al poder”, explica a La Vanguardia Joana M. Ortueta, quien firma el guion junto a Jorge Juan Martínez. Pero sin proponer respuestas fáciles para cuestiones complejas. “Queríamos que el espectador, a la salida de la película, realmente tuviera dilemas morales sobre lo que vió”.

Según Bernácer, se trata de “una historia universal sobre el poder y la libertad”, pero cuyas raíces son valencianas y cuyos orígenes se remontan a la recesión financiera de 2008. Aunque algunas cosas se han resuelto desde entonces, para la guionista, “ahora tenemos una crisis de valores brutal, y eso todavía hace más actual la película. Ahora todo encaja”.

Encaja también por sus personajes, construidos para mostrar que todos llevamos contradicciones dentro de nosotros y que aislarse de la sociedad no significa borrar el pasado que nos define. (..)

Del mismo modo, el director señala la importancia del paisaje, que “funciona como un personaje más. La montaña puede ser muy bucólica al principio, pero es dura también, así que sirve como otra frontera de la película”. (..)

Un enjambre dentro de una colmena que poco a poco va desvelando que, al final, ni todas las abejas son iguales. Pero que, aún así, todas tienen sus motivos y contradicciones, lo que da para un thriller con emoción, ambientado en un lugar que lo alimenta. Una cinta que aborda los fallos de las sociedades, pero también los del ser humano y de cómo nos relacionamos. Es lo que querían transmitir con la película, y aseguran haberlo conseguido hasta ahora. “En los preestrenos hemos tenido la sensación de que la película llega. Que la gente se entrega al relato y que, al salir, siente esa inquietud que buscábamos”, concluye Bernácer»

Articles d’altri posteriors a la publicació d’aquest apunt:

Cristina Fernández: “Podem eixir d’un sistema si ens hem educat en eixe sistema?” Clara Ardèvol Mallol. Entrevista, a l’actriu Cristina Fernández, una de les protagonistes del film, a Vilaweb, 03.09.2026 [Nota: tot i que publicat abans que jo edités aquest apunt, no l’he “localitzat” fins després. Disculpes]

—

PORTADA: Eixam | Foto, gentilesa de la productora Maqueta Films

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!