Club 7 Cinema

Fa uns quatre anys vam poder ‘descobrir’ la pel·lícula “Solo nos queda bailar” / “And Then We Danced” /  “Da cven vicekvet” (2019), de Levan Akin, en la qual un noi, de nom Merab, portava assajant des que era molt jove a la Companyia Nacional de Dansa de Geòrgia amb la seva parella de ball, la Mary. De sobte, la seva vida feia un tomb quan apareixia el despreocupat i carismàtic Irakli i es convertia en el seu rival més poderós, però també en el seu objecte de desig més gran. En una atmosfera conservadora, en Merab s’enfrontava a la necessitat d’alliberar-se i arriscar-ho tot en l’afany. Hi havia la qüestió sentimental homosexual, però era sobretot un relat iniciàtic i una ficció que, ambientada a Geòrgia, ens documentava sobre el pols social d’aquell país. Amb sensibilitat, molt coherent i ben dirigida (Podem veure-al en VOSC a FilminCat). Aquest any, Levan Akin ha presentat a la secció Panorama del Festival de Berlín un seu nou treball, “Crossing“, que ja ha arribat a les nostres pantalles.

Sinopsi de “Crossing”: La Lia, una professora jubilada, ha promès trobar la seva neboda Tekla, perduda fa molt de temps. La recerca l’acaba portant a Istanbul, on coneix Evrim, una advocada que lluita pels drets de les transsexuals, i la Tekla comença a sentir-la més a prop que mai.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Premis a la Berlinale 2024: Premi del Jurat dels Teddy Awards| Segona Posició al Premi del Públic Panorama.

Article publicat ran de l’estrena de la pel·lícula a casa nostra.

Cine social tan punxant com emocionant, crítica de Desirée de Fez, al diari ‘El Periódico‘: (..) D’inici “Crossing” apunta a pel·lícula sobre un personatge en fase de recerca i en procés de descobriment i/o redempció. Però, segons avança, descobrim que no té cap intenció de posar exclusivament el focus sobre la protagonista. Ella és el cor del relat, però també ho són l’adolescent que l’acompanya i l’advocada trans amb la qual creua els seus passos. Akin s’acosta amb tanta atenció i afecte a aquests personatges com a la professora. El mateix fa amb la ciutat, Istanbul, molt més que l’escenari. (..) Delicat amb el text (no qüestiona els personatges, no s’excedeix ni en l’emocional ni en la duresa de les situacions), polit en la posada en escena i atent a la mirada i el gest dels actors, Akin firma un exercici de realisme cinematogràfic tan commovedor com punxant i crític amb un món que pot arribar a ser molt hostil.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Berlín 2024:

David Rooney, a la ressenya per a ‘The Hollywood Reporter’: En el seu primer film del 2019, “And Then We Danced”, l’escriptor i director suec Levan Akin va examinar l’autodescobriment gai i la sexualitat desafiant contra els rígids codis de gènere d’una companyia de dansa tradicional georgiana. La seva nova pel·lícula càlidament humanista, “Crossing”, explora una altra història d’identitat queer en un entorn poc complaent, aquesta vegada utilitzant un viatge de parella estranya per defensar l’acceptació trans. Observat amb gran detall i imbuït d’un sentiment palpitant de pertinença, aquest drama novel·lístic necessita temps per connectar el seu triangle central, però ho fa amb una flexibilitat i moderació que amplifiquen les recompenses emocionals de la seva encantadora conclusió oberta. (..) [Aquesta sensació de lloc -de pertinença-] comença a Batumi, a la costa rocosa del mar Negre al sud-oest de Geòrgia, i després es desplaça als carrers plens i als blocs d’apartaments en ruïnes dels barris d’alta densitat i baixos ingressos d’Istanbul, on el títol s’estén més enllà de les fronteres geogràfiques per a representar perspectives canviants que travessen divisions generacionals i culturals. La família d’Akin té arrels als dos països, on va passar els estius infantils. Va néixer a Suècia d’ascendència georgiana mentre que els seus pares van néixer a Turquia. Després de la seva estrena com a pel·lícula d’obertura a la secció Panorama de Berlín, Mubi estrenarà “Crossing” en territoris clau i hauria d’elevar encara més la reputació d’Akin, especialment entre el públic queer. (..) La fascinant actuació de la veterana actriu Arabuli manté de manera experta el rostre brusc i professional alhora que deixa clar per mitjans subtils que el seu viatge a Istanbul és un viatge d’expiació. Al final de l’acció hi ha un moment silenciosament demolidor quan l’Achi [un noi jove arrogant que reconeix el nom, Tekla, com una de les treballadores sexuals trans que vivien en una altra casa més avall de la platja fins que en van ser expulsades] li pregunta què li diria a Tekla si la trobés. La Lia respon amb una franquesa commovedora, confessant com ella i la seva germana van fallar a la jove dona trans deixant que la desaprovació dels vilatans superés el seu amor per ella. (..) La narració sense presses d’Akin es mou als seus propis ritmes plaents, construint eficaçment tres estudis de personatges robusts i entrellaçant-los de maneres que afecten emocionalment. (..) Istanbul es descriu com un lloc on la gent arriba a desaparèixer. Però “Crossing” utilitza pinzellades delicades per representar la ciutat també com un lloc on les trobades transformadores poden portar canvis i un major autoconeixement.

Peter Debruge, a l’article per a ‘Variety’: Si visiteu Istanbul, no podeu deixar de notar tots els gats: la capital turca està plena de gats de carrer, alguns bells i amables, d’altres demacrats i més distants. S’han fet pel·lícules senceres sobre el fenomen (de les quals “Kedi” va ser un exemple especialment popular). Però, què passa amb les innombrables altres ànimes —les humanes— que també viuen als marges d’aquesta ciutat moderna? També són invisibles fins que es noten. Però si ens hi fixem de prop, es fa impossible no veure els nens sense sostre i els venedors ambulants, les treballadores sexuals i els immigrants, molts lluitant per sobreviure. Amb “Crossing”, l’escriptor i director Levan Akin vol obrir els nostres ulls a allò que ens pot passar per alt. Després d’aconseguir el reconeixement internacional amb el drama queer seleccionat a Canes “And Then We Danced”, Akin fa una opció calculada per donar a conèixer la comunitat trans d’Istanbul, però ho fa a través de la representació en lloc de la manipulació. “Crossing” explica la història atractiva, encara que una mica serpentejant, d’una anciana mestra d’escola georgiana, la Sra Lia (Mzia Arabuli), compromesa a honorar el desig de la seva germana de trobar la seva filla perduda, Tekla (Tako Kurdovanidze). La pel·lícula informa al públic des del principi que tant el georgià com el turc són idiomes neutres de gènere. (..) El “creuament” [del títol] es desenrotlla com un viatge per carretera, de Batumi a Istanbul, però el viatge més significatiu per a Lia és intern. Interpretant el personatge sever i orgullós, Arabuli no agafa dreceres per guanyar-se el públic. (..) “Crossing” no tanca la recerca de Tekla amb tanta claredat com voldria el públic, sinó que l’utilitza per portar els espectadors pels mateixos carrers on es reuneixen les persones trans a Istanbul, entrant a les cases d’habitacions (poc més que prostíbuls, en realitat) que ofereixen cert sentit de comunitat (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!