Club 7 Cinema

Còpia certificada (Roonevesht barabar asl ast / The Certified Copy / Copia certificada / Copie conforme / Copia conforme), d’ Abbas Kiarostami

És «Copia certificada» una mena de còpia de «Viaggio in Italia»? Potser Kiarostami ens fa caure en un parany cinèfil, però posem-hi que n’és una variació parcial, una apropiació personal dins d’una proposta en què el cineasta iranià, després d’una sèrie d’experiències radicalment minimalistes en els últims deu anys, sembla renovar-se, però al capdavall es “còpia” a ell mateix: hi són els trajectes en cotxe, tan abundants en la seva filmografia, a través dels quals es va fent present un paisatge. També reprèn diversament aquella ambigüitat pel que fa a la realitat i la representació: a partir del moment en què els protagonistes abandonen el joc de seducció per convertir-se en una parella de fa quinze anys, es pot interpretar com una ficció d’ells mateixos? I, com havia fet amb «Ten» i «Shirin», hi ha l’exploració del rostre d’una dona: en aquest cas, trobant-se per primer cop amb una star, de l’excepcional Juliette Binoche, que, a través de la seva expressió, fa sentir la curiositat davant d’un desconegut, la joiosa incertesa de l’enamorament, la tristesa del desamor i la nostàlgia d’una felicitat perduda (Viatge a través de l’amor, Imma Merino, Avui+ElPunt) 

D’una banda, som al territori del Rossellini de «Viatge a Itàlia» o del Richard Linklater d’ «Abans de l’alba». D’una altra, tots aquests referents se’n van en orris quan Kiarostami treu l’artilleria pesada i proporciona altres possibilitats narratives, com si tot disposés del seu doble, del seu fantasma. Pot la ficció contemporània aportar alguna cosa d’original? Pot l’amor dels nostres dies ser un sentiment autèntic? No hi ha respostes, sinó fragments d’unes vides que podrien ser moltes més. Per exemple, les nostres (Jardins que es bifurquen, Carlos Losilla, Avui+ElPunt)

Kiarostami sembra de miralls i reflexos l’itinerari d’aquests dos personatges, i sovint els enfronta amb l’espectador fent-los mirar a càmera, com si el contraplà del seu rostre fóssim nosaltres; com si nosaltres, en definitiva, fóssim la còpia de la seva amargor. Cada imatge està emmarcada en una porta o una finestra, com si la tristesa d’Ella (la dona, un pronom que vol ser universal) i en James fos de fet un quadre, una còpia de la realitat més bella i autèntica que la realitat mateixa (..) «Copia certificada» sembla (..) una tornada a les essències del relat, una declaració de principis sobre el paper de l’art i l’amor a la vida de tots nosaltres, mortals, vius i (des)enamorats (Copia certificada, Sergi Sánchez, Time Out Bareclona)

Sorprenent, vívida, excepcional revisitació de «Viaggio a Italia» de Roberto Roselini (amb Ingrid Bergman i Georges Sanders). Una pel·lícula parlada, una novel·la riu filmada, Una conversa que dura tot el film. Dos actors, dels grans, plurilingües. Un viatge. Diversos escenaris. Tot d’estats d’ànim. Filmació morosa. La càmera mira, i aconsegueix, de capturar de vampiritzar els personatges. Els personatges absorbeixen la càmera i la converteixen en el seu propi reflex, en el més fidel traductor de rostres, gestualitats, veus, inflexions (Copia conforme, Pere Meroño, blog Pere Meroño)

Encara que sigui una operació fallida, l’interès de «Copia certificada» està en tot allò que enuncia. El film és una particular reformació de les històries d’amor protagonitzada per una parella que s’acaba de conèixer i escenifica, inesperadament, les misèries d’una llarga relació que ha tocat fons. Kiarostami juga a la realitat i a la còpia, una simple simu­lació, l’abstracció i la universalitat, anant de la veritat a la impostura (La veritat, la impostura, Quim Casas, El Periódico)

***

FOTO © Wanda Juliette Binoche i William Shimell, a Còpia certificada, d’ Abbas Kiarostami

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!