Club 7 Cinema

Després de la mort de l’estimat Papa, el reticent cardenal Lawrence té l’encàrrec de supervisar el grup de cardenals d’arreu del món encarregat de seleccionar el nou cap de l’Església. Però a mesura que les maquinacions polítiques dins del Vaticà s’intensifiquen, descobreix que el difunt els havia guardat un secret que podria sacsejar profundament l’essència mateixa de l’Església. Aquesta és la sinopsi de “Cónclave” / “Conclave”, d’ Edward BERGER, que, amb guió de Peter Straughan, basat en la novel·la supervendes de ficció, homònima, de Robert Harris, està protagonitzada per Ralph Fiennes (cardenal Lawrence), Stanley Tucci (cardenal Bellini), John Lithgow (cardenal Tremblay), Isabella Rossellini (sor Agnès), Jacek Koman (arquebisbe Wozniak),  Lucian Msamati (cardenal Adeyemi), Brían F. O’Byrne (O’Malley), Carlos Diehz (Cardenal Benítez), Merab Ninidze (Sabbadin), Sergio Castellitto (Cardenal Tedesco), Thomas Loibl (Mandorff), Joseph Mydell (Nakitanda), Rony Kramer (Cardenal Mendoza).

Tràilers: VOSE, VOSF, VI.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp, Deadline (ang).

ALTRES VEUS:

Xavi Serra, a la seva crònica des del Festival de Sant Sebastià, al diari ‘Ara‘: (..) és un ‘thriller’ cristià estructurat a partir del pols entre les diferents faccions ideològiques de l’Església, i té el seu centre moral en el personatge del cardenal Lawrence (Ralph Fiennes), l’encarregat de supervisar el procés d’elecció del nou Papa i, per tant, subjecte a tot tipus de pressions. Crisis de fe, escàndols sexuals i sospites de corrupció s’entrelliguen en una història que avança trepidant i a cop de girs cada vegada més sorprenents i delirants. Una bona pel·lícula amb vocació popular que potser no ofereix prou arguments per guanyar una Conxa d’Or, però que segur que pescarà nominacions als Oscars.

Les misèries humanes del Vaticà, article de Guillem Terribas, al ‘Full de Sala del Cinema Truffaut‘: (..) “Conclave”, torna a tocar el tema de l’elecció d’un nou Papa. Però en aquest cas viurem intensament els dies que estan tancats a la Capella Sixtina els Cardenals i les diverses votacions per aconseguir la fumata blanca. Veurem allà on dormen, com passen les hores lliures, els dinars comunitaris, els grups que es fan entre ells… i, també el marro i els interessos que hi ha entre les diferents “famílies” de Cardenals. Els intercanvis d’opinions, els interessos personals, les denúncies de diversos comportaments dels cardenals que aspiren a ser papes, les conspiracions i amenaces que hi ha en tots els dies que dura el conclave. … I el més interessant de la història, la manera en què ha d’anar trampejant tota aquesta moguda el cardenal responsable de dirigir el conclave, magistralment interpretat per Ralph Fiennes. (..) La gràcia i l’interès d’aquesta nova història cinematogràfica sobre el Vaticà i els seus ritus i misteris, és que està explicat amb un bon ritme, creant situacions inesperades i al mateix amb tocs de suspens. La interpretació de Ralph Fiennes i dels altres actors (memorable la interpretació d’Isabella Rossellini, fent de monja), fan creïble aquesta història, que en principi sembla increïble, però que hi ha molta veritat.

Intrigues vaticanes en un ‘Cónclave’ amb Ralph Fiennes, Lithgow, Tucci i Castellitto, article de Bernat Salvà al diari ‘El Punt Avui‘: Què passa dins la Capella Sixtina durant un conclave? El cineasta alemany Edward Berger entra amb la càmera a través de la ficció en una d’aquestes reunions de cardenals per escollir papa i, més enllà dels espectaculars i misteriosos rituals, retrata a la pel·lícula “Cónclave” (..) un grapat d’éssers humans en una lluita de poder que fa aflorar sentiments tan contradictoris com l’ambició, l’enveja o la compassió. “És una partida de poder que s’assembla a qualsevol altra, a la que hi pugui haver en un diari, en un partit polític”, explicava Edward Berger a ‘El Punt Avui’ el mes de setembre passat al Festival de Sant Sebastià. “Volia humanitzar aquest entorn. Per mi, no és una història sobre l’Església, necessàriament, sinó una història universal sobre el poder.” (..) “Cónclave”, rodada sobretot en anglès, se centra en les lluites de poder dels cardenals arran de la mort d’un papa fictici. Tancats amb pany i forrellat a la Capella Sixtina fins que escullin un nou papa, els més d’un centenar de prínceps de l’Església evidencien que, en general, són molt més a prop de la terra que del cel. Edward Berger (..)  subratlla la humanitat dels personatges: “Volia que fossin com nosaltres. M’agrada la idea de barrejar l’arcaic, l’Església, la gent escrivint en papers, amb la modernitat, en què tothom té mòbil. Posen el papa difunt en una funda de plàstic de cadàvers, perquè ell mor com nosaltres morirem.” Dona importància, però, als rituals: “Creen misteri, són coses que no pots entendre, i això dona poder. L’Església catòlica és molt conscient de l’imaginari que crea, i probablement són els mestres de la creació d’imatges que fan pensar a la gent que són davant d’alguna cosa gran” (..).

Joan Millaret Valls, a la seva crítica publicada a ‘Amic‘: (..) Més enllà de l’alta tensió i l’espessa i enverinada atmosfera d’aquesta intriga vaticanista, ‘Cónclave’ du a terme una oportuna i valenta reflexió sobre el paper de l’Església catòlica en un món canviant i ofereix també un apunt sobre el paper de la dona en l’engranatge de l’Església amb presència d’Isabella Rossellini com a germana Agnès, encarregada del manteniment i secretària papal (..).

Fumata blanca: ‘habemus’ ‘thriller’ eclesiàstic trepidant, crítica de María Adell Carmona, al diari ‘Ara‘: (..) una obra que mai perd de vista el seu origen popular (està basada en la reeixida novel·la homònima de Robert Harris) ni la seva vocació d’entreteniment pur i sense prejudicis. De fet, si alguna cosa es pot criticar al film de Berger és un contrast excessiu entre una forma solemne i preciosista, marca de la casa, i una narrativa juganera i tendent al fulletó que compensa l’escassa profunditat dels seus plantejaments (..) amb una estructura addictiva, organitzada a partir de l’encadenament febril d’esdeveniments i girs de guió trepidants o, directament, delirants (aquest final!). (..) Berger aprofita al màxim, això sí, un elenc actoral internacional aclaparador liderat per un Ralph Fiennes capaç d’expressar en el mateix pla una fortalesa moral indestructible i una angoixant crisi de fe, i en el qual destaquen Sergio Castellitto en clau caricaturesca i una Isabella Rossellini feliçment d’actualitat després de la seva aparició a “La quimera”.

Nando Salvà, a la seva crònica del Festival de Sant Sebastià per al diari ‘El Periódico‘: Basada en la novel·la homònima publicada per Robert Harris el 2016, “Cónclave” fa el gest d’examinar el paper de l’Església al món després dels escàndols sexuals pels quals s’ha vist assolada i de preguntar-se quant és possible modernitzar la institució sense fer-li perdre la seva essència, però el cert és que aquests assumptes no arriben a ser explorats com sens dubte haurien merescut. Resulta molt més eficaç mentre se centra a funcionar a tall de variació d’un relat d’Agatha Christie en la qual Ralph Fiennes encarna un honorable sacerdot que bé podria haver-se dit Hércules Poirot, i que es van apilant revelacions de secrets, conspiracions i insospitables girs argumentals. És una pel·lícula francament admirable per la quantitat de suspens que aconsegueix generar gairebé en exclusiva a través d’escenes en les quals actors amb sotana es parlen els uns als altres sovint entre murmuris, i per l’eloqüència amb què suggereix que en el si de la jerarquia eclesiàstica imperen dinàmiques de poder, postures ideològiques aberrants i egos desmesurats similars que defineixen la política secular.

ENTREVISTA:

Edward Berger: “Si l’Església catòlica vol sobreviure necessita canviar ràpidament”. El cineasta [EB] parla amb Xavi Serra [XS], al diari ‘Ara‘. XS: Què el va portar a dirigir un ‘thriller’ ambientat al Vaticà? EB: El Vaticà és només l’embolcall de la història, podria succeir a qualsevol lloc. És una història de lluita pel poder i podria ambientar-se en el món de la política o dels negocis. El que m’interessa són les estructures de poder, i el Vaticà és la més misteriosa de totes (..) XS: I com de fidedigne és el retrat que fa dels rituals per a l’elecció d’un nou Papa? EB:  Vam obtenir molta informació de llibres i també de cardenals. Molts elements centrals del ritual són autèntics: el segell de la cambra del Papa, la pregària, l’elecció… I teníem un assessor religiós que tenia cura dels detalls. Però arribats a un cert punt, les portes es tanquen. Els cardenals han fet vot de silenci i no t’expliquen el que passa dins. Però això ens donava la llibertat de crear la nostra realitat (..). XS: Entre els cardenals de “Cónclave” hi ha una gran divisió sobre si l’Església s’ha de modernitzar o no. Vostè què en pensa? EB:  Jo soc protestant, que és una Església força arcaica, però, així i tot, és molt més moderna que l’Església catòlica. Si l’Església catòlica vol sobreviure necessita canviar ràpidament i adaptar-se al món modern. Perquè, bàsicament, l’Església catòlica és el patriarcat més antic del món. (..) XS: Després de l’èxit de “Res de nou a l’oest” podria haver dirigit qualsevol film. Per què aquest? EB: (..) La raó per fer la pel·lícula és el viatge interior del personatge de Ralph Fiennes. M’identifico molt amb els dubtes i qüestionaments d’aquest cardenal. Per què estic fent aquesta pel·lícula? És la pel·lícula correcta? Soc el director adequat? Són preguntes que em faig sovint. El dubte és una de les forces motores de la meva vida. (..) XS:  Més enllà del fet que és un dels grans actors vius, què el va fer pensar en Ralph Fiennes? EB: Mentre escrivia la història em vaig adonar que el protagonista no és el personatge més actiu de la pel·lícula. De fet, és un observador, un encarregat. No és un líder. A la pel·lícula no és qui parla més fort ni qui té més diàleg. És algú més aviat callat, que està en segon pla. Així que necessitava algú que pogués mostrar-nos la seva ànima, que poguéssim veure què està pensant. I el Ralph és una persona que ho pot fer només amb la mirada, no li cal dir res.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!