Club 7 Cinema

Explora l’art i la història d’amor dels famosos pintors francesos Pierre Bonnard i la seva dona Marthe de Méligny, que es va convertir en (més que) la seva musa i va aparèixer en més d’un terç de la seva obra.

De Martin PROVOST, “Bonnard, Pierre & Marthe“. Durada: 2h02. Producció França. Amb Vincent Macaigne, Cécile de France, Stacy Martin, Anouk Grinberg, André Marcon. Guió: Martin Provost.

Sinopsi: Quan el pintor francès Pierre Bonnard va conèixer Marthe de Méligny, no sabia que aquesta autoproclamada aristòcrata es convertiria en la pedra angular de la seva vida i obra. A partir d’aquest moment, esdevingué més que una musa del “pintor de la felicitat”, apareixent en més d’un terç de la seva obra. Junts, van aconseguir la seva realització artística gràcies a un amor colorit, diferent dels estàndards de la seva època, alimentant el gran misteri al voltant de la seva relació.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festival: Festival de Canes 2023 – Cannes Première.

Una reacció a la projecció del film al Festival de Canes:

Joan Millaret Valls, a l’article per al web ‘Cinemacatala.net’: (..) biopic convencional i planer (..). Un film que ha aconseguit que un excel·lent actor com és Macaigne resti eclipsat del tot per culpa del propi encotillament que imposa el format.

Articles publicats ran de l’estrena del film a Catalunya:

Marthe Bonnard, molt més que la musa d’un pintor, crítica d’Eulàlia Iglesias, al diari ‘Ara’: El títol en castellà de “Bonnard, Pierre et Marthe” (“Bonnard, el pintor y su musa”) adultera l’essència d’un film que just reivindica Marthe Bonnard (1869-1942) com molt més que la musa d’un dels pintors claus del moviment nabí. El director Martin Provost s’acosta a Pierre Bonnard (1867-1947) a través de qui va ser la seva model, parella i esposa per traçar les dificultats d’una dona d’orígens humils a l’hora d’exercir de companya en igualtat de condicions d’un artista, fins i tot en els entorns bohemis i liberals de la França del tombant del segle XX . Provost s’està especialitzant en les biografies de figures femenines als marges del cànon cultural francès (“Séraphine”, “Violette”…), en films que, tanmateix, no deixen de moure’s dins d’un cert academicisme, i que troben el seu principal atractiu en els intèrprets de renom que els protagonitzen. Aquí un Vincent Macaigne força allunyat dels seus personatges desmanegats habituals i la ben trobada Cécile de France, que no cau en idealitzar amb la seva interpretació el personatge que defensa. La pel·lícula mostra també el vessant depredador de Bonnard (Marthe no en va ser la principal perjudicada), alhora que encomana a través de les localitzacions l’obsessió vital i estètica d’aquests artistes pel contacte amb la natura (..).

Amant, model, però també pintora, crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: (..) En fi, dirigida força acadèmicament (filmant els paisatges com una postal lluny dels pintors que fa presents, com ara Monet, en ‘déjeuners sur l’herbe’) per Martin Provost, la pel·lícula es concentra en la relació sentimental. Resta en segon terme el treball artístic de Bonnard (Vincent Macaigne, gran comediant que causa estranyesa assumint aquest personatge) i fins la relació amb Marthe com a model. Dit això, tot i que, contrariant el títol ‘espanyol’, ella no es mostra només com una musa: l’original és “Bonnard, Pierre et Marthe”. Però el film no explora prou allò que esbossa. En un moment, ella pregunta: ‘Per què són sempre les dones les que posen nues?’ Ell respon: ‘Perquè les dones no pinten.’ Mentida. Ja hi havia hagut pintores a les quals no els era permès pintar la nuesa. Pintores que, com Marthe de Meligny, van quedar a l’ombra. Això donava més de joc, però, de forma tradicional, ella (Cécile de France amb el seu encant) no deixa d’aparèixer com la dona darrere del ‘gran home’.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!